Taller de rastres i petjades amb famílies de Guimerà

Aquest dissabte hem fet un nou taller de rastres i petjades. Primer hem projectat una xerrada  de 45 minuts  parlant sobre els rastres  i costums dels 4 grans mamífers que trobem a Vallbona de les Monges: el senglar (Sus scrofa), la guineu (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles) i el cabirol (Capreolus capreolus). Aquest últim ha arribat fa tres o quatre anys a les nostres muntanyes  provinent de la serra de Prades on es van reintroduir fa temps.
Poques petjades hem vist degut a la sequera  i  a la falta d' humitat al terra que haguessin  permes  que les empremtes dels animals s'haguessin vist amb facil.litat.
Sí hem trobat força rastre de guineu en forma de femtes . El seu contingut està ple de fruits de temporada com ara  figues, cireres i prunes  .
Com a rastre excepcional hem vist els ossos d' un senglar que va morir ara fa un any en el seu llit o jaç segurament ferit per una bala en alguna de les batudes que es fan al terme cada any.
Gracies Maria, fins el proper taller !!!!!

y.

L'aula del naturalista i els diorames de l'òliba

Avui us presento l'aula on fem els tallers de natura. Com es pot veure es un compendi de materials trobats al camp de Vallbona de les Monges. De ben petit sempre recollia tots aquells rastres que trobava en les meves caluroses excursions per aquestes terres de secà.

Cranis, ossos, plomes, egagròpiles, mudes de pell de serp, pèls de senglar.... eren els meus trofeus en aquella època (ara fa 40 anys).

Es un petit museu del naturalisme on ara però, predominen fotografies, caixes niu i material didàctic.

La pantalla per projectar, un canó i un portàtil són també eines imprescindibles pel naturalista actual. Malgrat tot, el material de camp és ara per ara, el material més preuat i més interessant per fer docència.

Ens hem adaptat a les noves normatives mediambientals que no permeten treballar amb animals protegits (vius , morts o naturalitzats)  o les seves parts. Per tant tot el material  de que disposem prové d'animals domèstics o cinegètics.

Els diorames de caixa niu d'òliba  representen amb fotografies la posta , les tres setmanes  i les 6 setmanes o polls adults a punt de volar.

Taller de caixes-niu i mercat solidari a Can Miqueló 19-10-2013

Hem fet una nou taller de caixes niu per insectívor.

La xerrada  sobre què es una caixa niu  i perquè serveix , ha agradat força. Hem teatralitzat algunes situacions. Per exemple per explicar perquè el forat d`entrada ha de ser sempre petit i ajustat a l ´ocell,  i en canvi l`habitacle ha de ser gran. És a dir una bona caixa niu té que complir el lema: "forat petit i caixa gran".

També ha tingut molt èxit  l´el.laboració dels collarets  de cacauets com model de menjadora pels pàrids. Mentre el pares habilidosos montaven la caixa,  els  menys manetes feient collarets.

15 caixes niu " han volat " per distribuir-se en el territori i  permetre futures nidificacions. Esperem que  la primavera vinent ens arribin bones notícies  i fotografies  dels nous inquilins de  les caixes.

Gracies a tots !!

Una ombra al mur de les nidificacions

Cada cop tenim més models de caixes niu d' insectivor. Hem decidit posar-los tots junts  i conèixer les preferències de les mallarengues de Vallbona de les Monges. En aquesta paret del pati on l'any passat van nidificar en dues ocasions la carbonera, hem penjat 13 tipus diferents de caixes niu amb  una única finalitat: trobar un ocell llogater.

La total orientació  sud d'aquest mur  ens ha impedit col.locar els models  ceràmics com el silló-niu o la tupina niu. Aquest material aconsella col.locar.lo en zona coberta amb ombra.

Ja us informare'm a la primavera  de quin ha estat el resultat d' aquest petit experiment !!

Del càntir al silló-niu

Un altre dels petits projectes endegats aquest estiu 2013 ha estat la col.laboració  establerta amb el Ramón de Casa Fèlix, un dels últims terrissaires de Verdú. Aquesta població és coneguda per la seva ceràmica negre que s'obté amb la crema de braques d'olivera en el forn al final del procés de cocció.

Vam disenyar conjuntament un silló - caixa niu. Crec que el primer silló niu que es coneix i que mai ningú ha fet.

Per fer-ho vam agafar com a base una silló negre de 25 cm alçada. Sobre aquest silló  vam fer les modificacions oportunes per tal de que es convertis en un silló-niu.

Vam mantenir els brocs  com sistemes d' aireació i la nansa per lligar-hi corda d'espart.

Es va fer un registre posterior  de 8 cm de diàmetre per permetre la neteja i observació  de les nidificacions futures. També es va fer una nou forat d'entrada  de 35 mm per mallarenga carbonera. Es van fer unes linees rugoses sota el forat per permetre que l'ocell s'hi pugui agafar.  Molt important va ser fer forats a la base per evitar l'acumulació d' aigua i que es convertis en una trampa mortal . Unes celles de fang damunt dels dos forats dificulten l' entrada de l'aigua de  pluja.
Donat que es tracta de material ceràmic cal penjar-lo a l'ombra i evitar sol directe.

Aquest va ser el resultat  !!!!

La primera peça cuita a l' expositor

De l'expositor a la Fira Medieval de Guimerà

Ara  només falta que la mallarenga s'hi  instal.li i fagi niu!!

Gràcies Salva. Vas ser el primer  en adquirir el primer silló-niu!!!

Collint ametlles a l' era

Hem estat collint ametlles a l'era. Els espantaocells ens han fet companyia i també els curiosos  que han anat parant per fer-se fotos amb aquests personatges de palla.

Un aràcnid ple de petites aranyes en el seu abdomen ens  ha permès fer aquestes boniques fotos.

No hem sabut classifircar-la. Algú ens pot ajudar ?

Una porta caixa niu

Cercant amb la Minerva i el David cabanes candidates a col.locar una nova caixa niu pel Projecte Òliba  vam trobar un possible niu d'òlibes ben original.

En una pallissa  refeta  es van tapiar dues portes per on es tirava la palla . Es van mantenir les portes antigues de fusta davant de la paret de maons. Curiosament en un baix d'una de les portes es va trencar un tros de fusta deixant exposat un forat de 15 cm x 15 cm.

Sota aquesta porta hi havia força egagròpiles  i femtes  indicant que ben segur dins aquell forat i entre la porta i la paret d'obra nidifica l'òliba.

Tres són les característiques primordials d'aquesta porta "caixa niu": molta alçada  (quasi 5 metres), orientació nord i per tant foscor i finalment gran escapatòria (un frontal de quasi 20 metres).

Està clar que aquí no caldrà col.locar-hi una caixa niu, però sí en les cabanes properes amb l'esperança de que futurs individus adults hi nidifiquin.

La Minerva i el David han trobat un nou  propietari amb ganes de tenir una caixa niu a la seva cabana. De moment hem triat el lloc i en dies propers col.locarem la caixa nombre 32.