diumenge, 16 d’abril del 2017

Observatori de fauna o "room stay" : un joc divertit i entretingut.



Millores a l'observatori de fauna de les Comes Euques

Ja hem estrenat el nou altell de fusta  a l'observatori de fauna. Amb una superficie de 12 metres cuadrats  ara es pot fer més comodoment observació i fotografia.Tots els materials de fusta emprats són de reciclatge  i no ha calgut tallar arbres vius. Ens ha permes aquest nou espai crear com un petit centre d'interpretació  de fauna amb més fotos , models de petjades, llàmines explicatives, caixes niu , rastres de fauna  etc....
Hem creat dos espais ben separats  un d'inferior on podrem esmorzar o prendre un refrigeri i parlar sense molestar als ocells. Hi tindrem una taula per posar-hi  ordinadors i revisar les fotos fetes al pis d'adalt.


En definitiva una planta  baixa de serveis i magatzem de menjar pels ocells.
El pis superior  o altell  de fusta serà només per observar  i fer fotografia. Hem guanyat amb les millores un nou punt d'observació orientat a oest que permetrà fer fotos amb sol de mig dia.
Més cadires  i taules per deixar-hi el material fotogràfic. Més espai per mes persones observant al mateix temps.


Com dic sempre els observatoris de fauna malgrat servir per observar ocells cal que estiguin adaptats principalment a les persones. No te sentit  o pot ser contraproduent  construir observatoris incòmodes (fins i tot perillosos) perque el que conseguirem es un efecte contrari dins la comunitat. 
Si les condicions   de temperatura , llum , comoditat no arriben a uns mínims ningú voldrà fer observació de fauna , per tant primer les persones  i després els ocells observats.
Cal  generar interes per la observació i fotografia  de fauna  i per tant cal adaptar horaris d'entrada i sortida dels hides a les persones.

De cara a l'hivern intentarem col.locar algun sistema  de calefacció (gas o llenya¿?) per disminuir les temperatures gèlides que trobem dins la cabana.
També cal pensar en prendre alguna beguda calenta  a l'hivern o algun refrigeri a l'estiu i tenir contents  i entretinguts als observadors mentre fan llargues hores d'espera. Fins i tot la possibilitat de dormir dintre de l'observatori ha d'ampliar l'atractiu turístic d'aquesta activitat.

Evidentment cal fer cultura d'observació i això implica paciència, silenci  i  coneixement  de la fauna.
Ahir fent observació amb dos nenes  de 9 i  6 anys  mentre esperavem l'entrada dels ocells anavem explicant   amb fitxes i fotos els diferents tipus d'ocells , les diferencies entre mascles i femelles, els tipus de dietes etc. això  entretenia i permetia omplir els períodes   de silenci presencial dels ocells  i per tant fer més curta   i entretinguda l'espera. Malgrat tot la frase maleïda sonava  entre ocell i ocell observat : "mama m'aburreixo". Cal fer de l'observatori de fauna  un joc divertit i entretingut.

Ara fa no massa temps vam anar al joc de "room escape" .....  una familia  tancada dins una habitació que lluita per sortir-hi a través del joc. Nosaltres volem fomentar amb els observatoris  el "room stay", es a dir que les famílies no vulguin sortir mai de l'observatori  i s'ho passin bé fent observació de fauna.

No és bona idea que persones  poc especialitzades en observació entrin soles en un observatori. Cal acompanyar-los  per fer pedagogia i omplir aquests espais buits i evitar un aborriment prematur d'aquesta activitat. Un bon resultat és que les persones vulguin tornar al nostre observatori i que expliquin les bondats del mateix ( veure ocells aprop, diferentes espècies ..)  i no només els defectes ( esperes , fred ,calor,pocs ocells, espai reduït,....).
Només compaginant  diferentes disciplines (pedagogia,aperitius, esmorzars, joc, divertiment, observació, fotografia, cants ocells....) triumfarem.

Per tant les obres de millora fetes en el nostre observatori  permetran millorar l'observació   de la fauna del nostre territori.












Per primera vegada fotografiem el ratolí de bosc ( gràcies Tomàs)  que malgrat ser comú, és difícil de fotografiar.


El bany  de la merla 






dijous, 13 d’abril del 2017

Una història d'amistat: "els tiets"






Una història d’amistat : “els tiets”

La història d’amistat que representa el  grup dels “ tiets “ a Vallbona de les Monges va més enllà  d’una simple amistat o d’un simple projecte. El seu propi nom  ho indica és una amistat  que salta generacions. Un territori  i un poble  ( Vallbona de les Monges) ens van “improntar” a tots al mateix temps  i lloc  i vam quedar marcats per sempre.


Les interrelacions d’amistat i els gestos  entre tiets sorprenen  a qui els veuen, fins hi tot  els extranys  no les  entenen. Aquesta és la força  dels tiets , anar més enllà  de lo racional o entendible en el concepte d’amistat. Poc ens preocupa que els observadors ens entenguin, us diría més la seva incomprensió ens agrada i ens estimula per ser cada dia  més i millors tiets i allunyar-nos dels tòpics  i les falses amistats . Aquesta és la nostre marca  d’identitat, aquesta és la nostre personalitat  de ser diferents i molt iguals al mateix temps. Ens podriem definir com uns nens grans  que no han perdut les  il.lusions, els reptes, que davant adversitats  s’han aixecat  i han  tret pit per reeixir amb més força.


Un tiet del grup va definir  els tiets com “un club que no és un club” . Un conjunt de persones que van coincidir  en un moment i en un lloc concret …a Vallbona de les Monges. Evidentment es així, pero com amb altres persones ha passat  ens podiem  haver allunyat  i no ha estat aixi amb “els tiets”. Uns més presents i altres més absents pero cadascun en la mesura que ha volgut i pogut ( els moments i el temps que la vida ens ha deixat).


Per tant no només el territori  i el moment ens ha lligat sinò que també les persones  i les personalitats  ens han lligat . Qui diría que un transportista  compartiria amb un educador social, amb un distribuidor , amb un delineant, amb un metge  , amb un treballador de manteniment, amb un comercial textil , amb un pagès, amb un taxista  o amb un aventurer……els tiets són molt grans!!!!  Són únics perque únic és  els seu objetiu : ser cada dia més i millor tiet.


Qui anava  a dir que en un inòspid , místic , petit i eixugat  poble de l’Urgell neixeria  un brot tant noble i tant fort. Ja es diu que a secà , el  que neix , creix  i sobreviu  conté el millor de la genètica brotada.


No hi ha limits d’amistat pels tiets: riuen i ploren junts , no dormen despres de disgustos compartits  i són feliços  amb els nous èxits assolits.

Pels escèptics en referencia als tiets , que no ho siguin tant , que no tinguin tant dubtes ni sorpreses, que n’aprenguin d’ells  i que en prenguin nota !!


Aquestes són unes paraules  d’orgull de pertinença, d’agraïment sincer, sense esperar  res a canvi i esperant-ho tot al mateix temps , de forma desinteresada i molt interesada per altra banda, sense donar valor a lo material i molt valor a lo inmaterial , en definitiva  només els tiets  ho saben.

Seguirem  buscant-nos i  retrobant-nos  per seguir fent allò que més ens agrada :  ser nens  i jugar com a nens.

Tiets per sempre !!


Nota : Per cert , pels escèptics i pel món sencer , dir que  els tiets han acabat l’altell  de fusta de l’Observatori de Fauna  de les Comes Euques. Possiblement  el projecte de fauna amb més valor  de patrimoni,  de  biodiversitat  i  de  comunitat  que mai s’hagi  fet a l’Urgell o més enllà. Com tot el que fan els tiets per altra banda.
Gracies al Ramón pels troncs de la Font de la Raval i al Miret pels cabirons cedits amablement   i pel sa objectiu  de no tallar  cap arbre viu .