Una tarda d'hivern a la vinya!

Aquesta tarda he anat a fer una sessió de fotos a la vinya. La pluja d'ahir  no feia pensar en una bona jornada però  calia aprofitar el sol de la tarda per fer alguna foto. Aquesta hivern a Vallbona  ha estat molt difícil fer fotos per la boira  i la dispersió dels ocells.

Avui hem vist a la vinya:

Tallarol de casquet mascle i femella

Mallerenga carbonera

Mallerenga blava

Cotxa funada mascle i femella

Pinsà comú mascle i femella

Gaig

I  una família de senglars !!! 

Al costat mateix de la carretera un gran mascle, la femella i tres jovenets.

M'he apropat bastant i la veritat es que imposava la mida  del mascle i els seus ullals. Però la fauna salvatge si no detecta amenaça marxa tranquilament   cap el bosc.

                                                                   Gaig

Tallarol  de casquet mascle

Pinsà mascle

Cotxa fumada mascle

Cotxa fumada femella

                                                                   Mallerenga blava

La família de senglars  a uns  25 metres....gluupss!

Revisant i ampliant la foto he vist que el senglar mascle esta ferit a la pota davantera i al clatell....malgrat això  no s'ha espantat ni s'ha mostrat  agressiu amb la meva  pacífica presència. 

Vista la foto  he decidit fer un petit comentari al tema de la caça del senglar.

Diuen els caçadors que cal eliminar aquest  gran mamífer  perque genera estralls a l'agricultura. Els únics que generem estralls som els humans que estem portant al planeta terra al desastre climàtic  i la raça humana a l'extinció.

El control dels grans mamífers  com el senglar el fan els seus corresponents depredadors naturals salvatges ( llops,ossos, linxs , aguila daurada....). 

Jo he vist com la proliferació del senglar s'ha produït clarament   per un abandonamet del camp i per tant el predomini  de les zones ermes i brutes.

La falta de gestió fortestal als pobles per fer llenya i falta de ramaderia local  ha fet proliferar  boscos  bruts i abandonats. 

Els senglars busquen refugi  en aquest espais bruts i no gestionats. Per altra banda baixen a la plana a menjar el panís cultivat de forma intensiva. Es a dir  que en els dos casos ( boscos bruts i panís intensiu) els ecosistemes han estan modificats per l'home.

Si la solució a la sobrepoblació   del senglar és la caça  com es que no es soluciona el problema del senglar malgrat es cacen cada cop més senglars?

Ja he llegit en alguns articles l'efecte estressant de la caça sobre la femelles de senglar que es veuen obligades   a reproduir-se més per la pressió cinegètica a la que estan sotmeses.

Qui altera l'equilibri sempre dels ecosistemes és l 'ésser humà i no pas el pobres senglars.

Recordo la visita que varem fer a la muntanya palentina amb el Tino García on la presència del llop desplaçava el senglar. El simple rastre dels llops  suposava una amenaça pels senglars que desapareixien  de la zona.

Recuperem doncs l'equilibri perdut i malmès per l'home i segur que aquesta grans vertebrats  s'estabilitzaran i viuran més tranquils.

Ah i segueixo recordant que no hi han bons i mals caçadors ....hi han caçadors que maten  i  excaçadors que ja no maten!

Salut i fauna autòctona, salvatge i lliure!!

"La nena dels pardals" o " El silenci dels pardals": de com canviar conciències amb l'educació social!

La boira no marxa del Maldanell. Una boira pixanera que tot ho mulla. Ara són dies sense  sol i  sense llum, però també amb el seu encant. La boira,  com la sequera, formen  part d'aquest inhòspit territori  de l'Urgell.

Els aficionats a la fotografia de fauna ja ho diuen que les inclemències del temps  permeten fer fotos diferents. L'excés d'aigua   dispersa els ocells i el fred els fa menys actius. Ara treballa més el menjar  que l'aigua. Els amfibis i rèptils de la Bassa de Cal Pons  ara estan hivernant  i no es manifesten. Els pardals, les mallerengues, i fins i tot  un mosquiter, ens acompanyen aquests dies de boira.

Una solitària merla  també s'ha deixat veure als arbres dels davant.

la merla solitària

el mosquiter

la carbonera

els pardals i el silenci

el silenci dels pardals

Pardals  que ara ja són escasos  i que cal protegir  i cuidar.  En les finestres   de sud  hi farem caixes niu pels pardals  i podrem veure-les des de  dins de l'observatori. El vidre  de les finestres ens permetrà observar sense ser vistos el seu contingut. Estem  fent que aquesta infraestructura abans morta esdevingui un edifici ple de vida.

Aquestes festes de Nadal hem anat a veure una fantàstica obra de teatre: "la nena dels pardals".

Una obra de teatre que em va recomanar el meu company Miki. Va quedar impressionat per aquesta bonica història basada en fets històrics reals. No podia deixar passar la funció que el Teatre  al  Detall  de la mà de la Txell i el seu marit el Xavi  feien a Badalona.

En el tríptic de l'obra de teatre es podien veure unes explicacions de com fer caixes niu pels pardals. Sorprenent com es barrejaven disciplines ...teatre i  biodiversitat!!

Una obra de teatre  per públic familiar que explica de com cal protegir tots el animals  i respectar la biodiversitat que ens envolta. També  explica el concepte de la cadena tròfica d'una forma entenedora i divertida. Una gran música  acompanya  aquesta  obra de teatre interpretada per La Tresca i la Verdesca.

Està basada en uns fets reals succeïts a la Xina  on un dictador (el timoner) va voler exterminar tots el pardals perque es menjaven les collites. El problema va ser que un cop van espantar tots el pardals van proliferar el insectes que també van minvar les collites i van portar la fam al país. Vaja,  una història teatralitzada  de forma divertida i emotiva  pels actors del grup Teatre al Detall (la Txell i el Xavi).

La protagonista és una nena que és diu Ming  i que salva els últims pardals de la Xina.

De fet el timoner  o dictador que surt a l'obra em recorda una mica el lobbys de la caça i l'agricultura intensiva (amb adminitració inclosa) i la Ming  em recorda totes aquelles persones (o  nens/es dels pardals) del sector del proteccionisme que he  anat coneixent al llarg d'aquests anys i que volen evitar la sisena extinció. Vaja  que realment aquesta obra esta basada en fets molt reals i molt actuals.

Al final de l'obra els protagonistes  diuen  que faran espantaocells  per protegir els ocells  i jo vaig pensar llavors en els nostres Estimaocells. Segurament jo dec ser ara un dels nens  dels pardals¿?

Estimaocells  "barratina blava"

Tots els nens  que escoltaven aquesta obra van quedar  clarament improntats i convençuts de que no es poden perjudicar els pardals  i que cal protegir-los. Fins i tot el Xavi al finalitzar l'obra convida al públic a construïr ells mateixos les caixes nius pels pardals. 

Mai cap taller de caixes niu  del nostre sector  havia convençut tants pares, mares i nens al mateix temps. 

Potser hauríem de representar aquesta obra al Deltabirding Festival !!! 

La veritat és que el Xavi i la Txell   del Teatre al Detall van canviar més conciències amb aquesta obra de teatre que  molts estudis científics que demostren la disminució de la població dels pardals.

Per tant la conclusió és clara i contundent ....només mitjançant estratègies d'educació social  canviarem la conciència  de les nostres comunitats envers la biodiversitat.

Sempre que expliquem el nostre projecte Estimaocells expliquem que les fòrmules actuals per concienciar a la comunitat no són suficients. Els models d'educadors mediambientals, ecòlegs o similars  no arriben  suficientment  a la gent. Tampoc han funcionat les actuacions sancionadores  de l'administració per canviar determinades actuacions perjudicials per la fauna. Cal noves idees i  noves estratègies. 

Cal educar socialment per després poder educar  mediambientalment!

Aquest és un humil missatge pel sector del proteccionisme de la fauna salvatge.

És evident que mitjançant l'art, la cultura, la música  i altres disciplines podem transformar  més i millor a la nostra comunitat per  valorar  i estimar la nostra biodiversitat. "La nena dels pardals" és un clar exemple d'aquesta nova hipòtesi.

Segurament  caldrà donar recolzament a iniciatives culturals  com  "la nena dels pardals" perque la seva repercusió   en els nens  que van veure aquesta obra és elevat i positiu...... quants nens dels que veuen aquesta  obra teatral  voldran matar els pardals?  .....cap ni un,  ben segur!!!

Felicitats  Txell i Xavi per aquest gran missatge que  de forma teatral  doneu als vostres espectadors i al món sencer.

Un gran relat, una gran interpretació i una gran música.

Ja sabeu  Txell i Xavi que esteu convidats amb les vostres filles a conèixer de primera mà el nostre projecte Estimaocells. Potser així us podré convencer de fer un nou final d'obra amb la figura dels Estimaocells  i no dels Espantaocells!! o també podríem dir no  només farem espantaocells  sinó que els hi direm estimaocells!

Txell i Xavi amb "el nen dels pardals"

https://www.youtube.com/watch?v=GC8N1kN2LJ8

Per cert ahir els Reis d'Orient van passar pels Estimaocells  i van portar molts ocells i molt bon rotllo!