diumenge, 7 de febrer de 2021

Nou observatori de fauna a l'hort de Can Sunyol.






Finalment m'he decidit a fer el nou  observatori a la finca de Can Sunyol ( al riu Anoia a Martorell). El confinament municipal  i la necessitat de fer coses  m'han portat a fer el nou i definitiu observatori en aquest espai. Volia esperar  a veure com quedavem amb l' Ajuntament per tal de saber el material sobrant dels altres horts pero no ha estat possible.

Ja havíem aprofitat la caseta de les eines del Joan Sunyol pero l'orientació de la finestra era molt dolenta i els veïns estaven massa aprop. Per tant   hem triat un espai més allunyat   i més proper al camí del moli fariner.



Aquest nou emplaçament esta una mica apartat de la zona de més activitat humana










El material com sempre  utilitzat és material reciclat o molt barat. Les columnes fetes amb travesses de tren i les parets amb taulons d'obra.

Hem aconseguit un espai interior de 3,50 m x 1,50 m    i una alçada  de 1'80 m a la part més alta que permet esta dret dins el hide.










El vidre es provisional   i esta colocat de forma central davant de la bassa.

Donat que la terra esta tova ha estat fàcil   rebaixar uns 20 cm el nivell   per poder esta més còmodes dintre. 

Al sostre  fet d'onduline sota teula hi hem posat herba i branques per camuflatge i per evitar que faci massa calor a l'estiu.




Es un format per famílies o per escoles  perque els vidres definitius seran panoràmics  i molt grans. Per evitar els impactes mirarem de posar-los una mica inclinats perque no reflexin el  cel i els ocells no es confonguin.


Avui hem fet un instagram  en directe prou interessant  i hem fet algunes fotos amb mòbil. Això  demostra que serà un observatori per gent de carrer  i per enxamplar la base com diem sempre. Els ocells estan molt aprop i es podran fotografiar sense necessitat d'òptiques cares .





També hem fet fotos amb la càmara reflex  amb el 300 mm













He avistat:
cotxa fumada
tòrtora turca
pardal xarrec
mallerenga blava 
mallerenga carbonera´
pitroig
tallarol de cap negre
pinsà comú
tudó

Per començar i ser el primer dia no esta malament.
Quan poguem sortir  de Martorell i poguem anar aVvidres Miquel de Mollerussa ja posarem els vidres definitius.




divendres, 29 de gener de 2021

T'estimo, no t'estimo: el dilema dels parcs eòlics!

 

                                   

"Distingits Directors Generals de las grans corporacions energètiques":

Ja ha  arribat  de nou la polèmica al territori i al país. El nou pla d'energies renovables al que ha de fer front Catalunya, entra de ple a les nostres vides. Curiosament en època pandèmica, plena de restriccions i limitacions de movilitat suposo perque no ens poguem reunir  i organitzar. Hi ha qui diu que això dividirà el poble pero potser és una oportunitat per unir-lo.

Desde la badia de Roses fins l'Urgell i les Garrigues,  acabant  i passant pel Priorat. 

Terres  de secà que amb els anys han anat adaptant les seves fonts d'ingressos amb una agricultura de subsistència  i el turisme de territori.

A Vallbona de les Monges ja hi tenim un parc eòlic instal.lat  a la serra del Tallat des de fa més de 10 anys. Com diuen alguns veïns ja tenim la nostre quota de molins  amb el pros i contres que això implica. Amb els ingressos anuals que arriben  a l'Ajuntament i amb l'impacte visual i sonor per aquells veïns que tenen més aprop les pales  dels molins.



Un gran dilema  em ve al cap donat que, com proteccionista de les aus, els molins impliquen un perill evident pels ocells com està demostrat per evidència científica. Els rapinyaires diürns i nocturns cauen sovint sotes les pales d'aquestes noves infraestructures.

Una empresa  d'àmbit internacional (italiana) vol instal.lar al nostre terme municipal 10 molins de 5 MW  de potència cada un i amb una alçada de pala de 200 metres. Una superfície de gir de quasi 2 hectàrees,

Les mides d'aquests molins dupliquen les de l'anterior parc que fan 80 metres de diàmetre de rotor.

La distància dels molins a les persones es redueix en el cas de Montblanquet   a 900 metres.

Per tal de que ens fem una idea, l'alçada de la Sagrada de Familia de Barcelona fa 170 metres i la Torre AGBAR en fa 145 metres.





Doncs, 4 d'aquest molins estaran situats molt aprop (a 900 metres) de la gent i del poble de Montblanquet.



Poble de Montblanquet


Sempre he dit que el més important són les persones,  i poca o nula opisició vaig fer jo a l'anterior parc de molins. Crec que en l'anterior parc el pros eren superiors als contres i ara ja convivim  amb  normalitat amb aquesta indústria del vent.

Els ingressos aproximats de 140.000 euros anuals que arriban al poble són indispensables per sobreviure i  desenvolupar el municipi.

Fins i tot el molins són una atracció turística i molta gent els va a veure a peu de pales. Quan aquestes estructures es situen a molts km. de distáncia són puntes que sobresurten  i no molesten. Quan  et col.loquen un molí de 200 metres d'alçada just davant de casa teva comença a ser una problema visual, acústic ,d'ombres i  en definitva de salut.

Ningú no pot qüestionar  que el futur del nostre món passa per les energies netes. Està clar que no vull nuclears  ni cremar més  combustibles fòssils. El vent i el sol són, ara  per ara, el futur. El problema és el model d'explotació, de gestió i de repartiment de beneficis dels molins de vent. Per sort o per desgràcia a la nostre vall hi tenim vent. L'emergència climàtica ens  demana esforços, pero ens els demana a tots per igual. No molt esforç als petits pobles d'interior  i  gens d'esforç a la zones de màxim consum de llum.

Es dóna la circumstància que el poble de Senan està desconectat energèticament del seu entorn i són autònoms del tot. En  canvi són el poble que més molins de vent té al seu voltant. Una tràgica  ironia o una contradicció fatal   que es repeteix en aquest nou parc eòlic.

Senan


També es dóna la paradoxa que en els pobles i territoris on es situen els molins el consum de llum és ínfim, i  en canvi el màxim de consum es produeix a les grans ciutats .

Situem la indústria  del vent ben lluny del lloc on es consumeix la llum,  en territoris desafavorits econòmicament.  Aquestes zones   han estat escollides perquè a part de tenir vent, tenen poca densitat de població i generen menys  oposició electoral.

El model d'aprofitament del vent hauria de ser una altre diferent al plantejat. Aquells que consumeixin més llum, que suportin més infraestructures del vent  i del sol.

A que ningú  no es planteja, en igualtat  de vent, posar  molins de 200 metres a Collserola? o  fer un parc eòlic marítim davant de les platges de la Barceloneta?

Doncs potser és aquest el problema: que situem els molins  ben lluny de la capital  perquè suportin altres l'impacte  negatiu.

Per altra banda potser hauriem d'autogestionar el vent que tenim a la Vall els propis Ajuntaments i veïns. D'aquesta manera  els molins que volem al nostre territori els volem perquè ens suministrin localment la llum a nosaltres. Podríem parlar  de la indústria del vent km 0. Ara hi ha pobles que han financiat un molí de grans dimensions per autoconsum. D'aquesta manera  els veïns i veïnes accepterien molt millor la proximitat d'una d'aquestes estructures.

Tampoc generaria tanta oposició  i controvèrsia si el projecte estigués plantejat  de forma cooperativa com plantegen plataformes tipus  Somenergia, empreses  catalanes cooperativistes,  respectuoses  i lligades a la gent  del territori.

En definitiva el problema  és el model que es planteja  per part de l'Administració, de com  i qui  aprofita el recurs del vent. Caldria un debat parlamentari  on tothom pogués dir la seva opinió..

Aprofitant  un magnífic informe del Dr Santi Mañosa,  he fet un resum dels impactes que aquest nou parc    provocarà en la avifauna de la zona.

Valoració dels possibles impactes  sobre les aus del nou parc eólic   a serra Bertran Montblanquet.

Efecte acomulatiu sobre els ocells nidificants durant la construcció del parc i un cop finalitzat el projecte

L`àrea  que afecta aquest nou parc  és un hábitat idoni  per la nidificació dels ocells rapinyaires forestals. El nou parc eòlic pot suposar una pèrdua de qualitat , quantitat d’habitat disponible i mortalitat directe sobre aquestes aus.

Caldria tenir  un cens detallat   de les zones de nidificació de les aus  3 km a banda i banda de  les noves línees  de distribució dels molins.

La destrucció d’una part de la massa forestal afectarà als nius de  rapinayires nidificants com:

Astor

Esparver

Ratoner

Aliga marcenca

L’impacte visual i acústic i l’augment de la presencia humana  perjudicaran en aquestes nidificacions

 

Cal també saber com seràn les vies d’evacuació de l’energia elèctrica produïda  donat que aquestes poden produir la mort per electrocució o per col.lisió dels ocells.

Amb disseny adequat es pot minimitzar   I elimanr els riscos pels ocells. No es possible eliminar el risc de col.lisió sino es soterrant les línees.

 

Efecte sobre els hàbitats de caça de determinades espècies de rapinyaires

Els ocells rapinyaires  nidificants a la zona  tendeixen a evitar  les zones amb molins . Per tant es produeix una pèrdua  d‘hàbitat   de cacera per moltes espècies   de rapinyaires forestals com: astor, ratoner i águila marcenca (Accipiter gentilis, Buteo buteo , Circaetus gallicus)

La fragmentació del bosc fa menys adequada la reproducció de molts ocells forestal  fet que comporta la pèrdua de disponibilitat  d’aliment pels rapinyaires.

Impacte sobre les aus migratòries que utilitzen aquesta zona com  a corredor migratori

 L’aligot vesper  i l’arpella entre altres, utilitzen aquests corredors.

 

Increment de la mortalitat per col.lisió amb els molins i amb les estructures d’evacuació   de la llum.

Aquest impactes s’incrementen en dies de mal temps o boira, fet molt freqüent en aquesta zona.

 

Impacte directe sobre el niu d’àliga daurada ( Aquila chrysaetos) situada en els boscos dels Omells.

Aquest niu funciona fa anys  amb l’aportació anual de 1 o 2  polls per any de l’espècie Aquila chrysaetos.

En tenen coneixament  els agents rurals de la zona que en fan seguiment permanent

 

Impactes  sobre espècies ameçades com  l’àliga cuabarrada ( Hieraetus fasciatus) donat que la zona constitueix un hábitat de caça excel.lent per aquesta espècie.

 

Impactes sobre els ocells migradors  passerifomes  :

Orenetes de diverses espècies, abellarols i ballesters

Especial perill pels ocells que migren de nit com els túrdits

 

Els molins poden espantar els ocells i obligar-los a canviar de les seves rutes migratòries per altres menys segures i cansades  influint negativament en la seva supervivencia i retorn migratori.


Astor jove, rapinayire diurn  forestal

Oriol , ocell migrant

Òlibes, rapinyaires de vol nocturm


Molts poden ser el avantatges econòmics que aporta un parc eòlic d'aquesta envergadura.

A la documentació aportada per l'empresa es diu   que els beneficis serien:

1.- 200 llocs de treball  en la fase de construcció del parc: evidentement un cop passat els 18 mesos que dura l'obra aquest benefici finalitza.

2.- Un llicència  d'obra de 1.400.000   euros :  és una xifra  important de diners que l'Ajuntament hauria de repartir  de forma directa  i visible a tots el veïns i veïnes dels pobles. També és a una única vegada   i per tant   té poc recorregut aquesta quantia de diners.

3.-  2 llocs de treball fixes un cop acabat el parc:  són  pocs llocs de treball mantinguts en el temps.

4..- Ens indiquen que col.locaran endolls per vehicles elèctrics: jo ja en tinc un d'aquest endolls i el cost és irrisori.

5.- Finalment potser el punt econòmic més rellevant perquè es perllonga en el temps: 140.000 euros anuals d'impostos.

Semblarien molts diners pero si dividim pel nombre d'habitants la quantitat per capita no és tant important.

Per tant els beneficis econòmics  no són tant elevats  ni desbordants com  podria semblar.  

Com pètals de la margarida de la foto,  anem desgranant aquest dilema. El problema és que en aquesta  ocasió els contres són molt i molt elevats.

Sobretot molt elevats pels habitants  de Montblanquet  on estan situats els grans molins de vent  a una distància de 900 metres i orientats a sud. L'orientació sud   té el problema  que el sol projecta de forma permanent ombra damunt de les cases del poble. 

És a dir, si posem  en una balança  persones,  tindriem: les persones de Vallbona   que podrien deixar de tenir  uns  ingressos  econòmics, i de l'altre part, les persones de Montblanquet que segur sortiran altament perjudicades  per la proximitat  dels molins.

                                       


Els negocis  de turisme rural i la granja de gallines eco (amb un molí a  només 150 metres)   estan realment perjudicades per la extrema proximitat dels molins al poble de Montblanquet.

Jo sempre he dit que primer són les persones  i la comunitat, i que  aquest dos passen per davant de qualsevol  altre espècie animal per protegida que estigui (àguiles cuabarrades incloses) però el problema és que en aquest nou projecte estan compromesos  éssers humans  (Homo sapiens), i per tant el  meu sentit comú i el meu sentit de justicia  m'obliguen a posicionar-me al costat de les persones més febles i més perjudicades.  A posicionar-me a favor dels veïns  de Montblanquet ( que per mi són tant persones  com els de Vallbona o Rocallaura) que  ja paguen la seva quota eòlica  i que són minoria enfront  de les altres dos comunitats del municipi.

Pensem que si en aquest projecte hi perd Montblanquet també  hi perd Vallbona i Rocallaura.

Fins i tot es pot renunciar al gran impacte paisatgístic que provocaran  aquests megamolins, però no podem renunciar a la salut de les  persones.

Per tant és prioritari al meu entendre,  allunyar del poble de Montblanquet el màxim nombre de molins de vent, per disminuir   tots el impactes negatius  que, sobre la salut humana, poden aparèixer.

Molts pensaran quin pot ser l'impacte negatiu  a la salut que pot produir un molí de vent. Doncs  la part més negativa sobre la salut és la projecció d'ombres de les pales dels molins, damunt les cases de Montblanquet. Aquestes ombres seran mòbils, permanents i continuades en el temps.  Associat a aquest fet,  també el soroll permanent  de baixa freqüencia,  pot tenir efectes nocius sobre la salut humana.

El parpadeig de les llums ( flicker en anglès) i les ombres es coneixen amb el nom d'efecte estroboscòpic i pot provocar alteracions  neuropsicològiques i altres símptomes com cansament,disminució rendiment, desorientació, angoixa i estrès.

Perque ens fem una idea del que pot representar està sotmès en aquestes  ombres i llums  pensem que aquest efecte es fa servir com sistemes  d'interrogatoris en situacions de guerra. Tots tenim al cap  pel.lícules on el joc de llums i foscor es fa servir per esgotar i  desorientar a les persones retingudes interrogades.

No hi ha molts estudis sobre els efectes nocius  dels molins  de vent donat que es coloquen habitualment  lluny de les persones pero cada cop més  els nous projectes apropen més i més aquestes estructures. El nombre de persones sotmeses en aquets efectes augmenta  i per tant cada  cop  és coneixen millor les conseqüències..

Un altre efecte ben conegut per tots el metges és el caràcter epileptògen d'aquest fenòmen estroboscòpic. Es a dir, pot generar crisis d'epilèpsia en persones ja diagnosticades d'aquesta malaltia.

Us animo a buscar a youtube aquest efecte estroboscòpic i calculeu quant temps podeu aguantar amb aquest parpadeig de llums i ombres.

https://www.youtube.com/watch?v=mEbRtRD15yQ

Projecció  ombres en moviment  de les pales.


Aprofitament positiu de les ombres

Només unes mesures compensatòries molt més elevades que les plantejades  per l'empresa constructora, poden fer més planer l'acceptació del projecte.

D'una manera ràpida i espontània em surten  unes quantes mesures compensatòries més. Suposo  que aquestes demandes  agradarien  a la gran majoria del vilatans i vilatanes de la zona afectada.

PROPOSTA DE  20 COMPENSACIONS I MILLORES

 1.       Reducció de l’impacte sobre el nucli de Montblanquet i Omells de Na Gaia, modificant ubicació de molins 3, 5, 7 10 i 8.  A valorar nova proposta d’ubicació que disminueixi impacte visual i sonor sobre les persones.

 2.      Arranjament anual de camins del municipi, mantenint criteris de funcionalitat, però també de sostenibilitat ecològica, en quant a amplades  i respecte de la flora.

 3.      Subvencionar la neteja sostenible de boscos del terme per gestió forestal, respectant ecosistemes.

 4.  Subvencionar 100% costos d’electricitat d’edificis municipals, veïns i negocis del terme (llum gratuïta tot l’any per tothom).

5.     Subvencionar impostos municipals de tots els veïns i negocis del terme (aigua, escombraries, IBI, ...).

 6.       Instal·lació de fibra gratuïta pels veïns que ho sol·licitin (Internet gratuït).

 7.      Instal·lació d’un punts de recàrrega per vehicles elèctrics als 3 pobles del municipi. Gratuït per empadronats.

 8.      Ajudes directes anuals a fons perdut per negocis de Montblanquet,  que puguin tenir algun perjudici directe o indirecte per la instal·lació dels molins (cases rurals, granja de gallines, ...).

 9.      Dur a terme una promoció de vivendes de protecció oficial a terrenys municipals del C/Montseny de Vallbona de les Monges, que es podria fer extensible a Rocallaura i Montblanquet.

 10.   Reconstrucció/restauració de totes les petites construccions agrícoles de pedra seca del terme (cabanes, pallisses, aixoplucs, marges, cabanes de volta,...) i col·locació de panells informatius.

 11.   Recuperació del poble de Montesquiu, amb senyalitzacions i camins per poder fer visita guiada.

 12. Afavorir projectes de protecció de fauna salvatge mitjançant recuperació  d’ecosistemes, col·locació de caixes niu, punts d’alimentació suplementària, senyalitzacions d’espècies animals en circuits divulgatius, panells informatius d’ecosistemes,...

 13.   Construcció de punts hidrants per lluita contra incendis.

 14.  Creació de Centre de Recuperació de Fauna Salvatge, com a filial de Vallcalent, que suposin llocs de treball per veïns del municipi. 

 15.   Jornada de portes obertes anual per visitar els molins i la resta d’infraestructures.

 16.   Conèixer els guanys anuals de la companyia amb aquest parc eòlic  i demanar la sol·licitud d’un percentatge d’aquests beneficis.

 17.  Patrocini de Festes Majors dels 3 nuclis, Setmana Cultural i altres esdeveniments del poble.

 18. Promocionar la contractació de treballadors que siguin residents a Vallbona o municipis colindants, i per altre part demanar que tots els treballadors traslladin la seva residència als pobles on està el parc.  

 19.  Ajudes per tots els productors locals que desenvolupin projectes ecològics i sostenibles. 

I perquè aquestes demandes tant nombroses ?

Jo visc a Martorell,  possiblement el poble més industrial  de  tot l 'Estat Espanyol. En el meu poble hi tenim  la industria de l'automoció més  important del país,  i d'altres grans i contaminants indústries  químiques. Totes aquestes grans corporacions   ajuden i participen  de la vida del poble. Les inversions són mil.lionaries  i no qüestionades per ninguna de les parts (ciutadans, Ajuntament  i empreses). Per tant   el model industrial és necessari i aporta riquesa, pero ho ha de fer  de veritat  i directament sobre les persones. Aquí acceptem els riscos químics  i de contaminació però tenim els avantatges de les quantitats  molt elevades de diners  invertides per aquestes empreses en el poble. 


SOLVAY Martorell

SEAT Martorell


Jo vull el mateix  per la gent del Maldanell. Cal demanar-ho i és de justícia  !!!


De tots nosaltres depen el futur del territori per generacions properes. De l'anàlisi  curós d'aquest projecte i de les seves conseqüències positives i negatives  en dependrà la vida moltes persones. Fem un debat, parlem, discutim constructivament, reunim a totes les parts, democratitzem la polèmica, sentim totes les  opinions   per  intentar  encertar la millor  de les solucions.

Uns escollirem  camps de flors i altres molins amb pales , totes dues decisions respectables  pero amb conseqüències per tercers. Tots haurem d'assumir les conseqüencies de la  nostre decisió.





Bé doncs,  fins aquí la meva humil  opinió.

L'opinió d'un foraster no empadronat  que estima el territori!

Salut,vent, flors, llum i ocells


Eduard Viver Bernadó

dijous, 7 de gener de 2021

Un Tast de Biodiversitat !







Sempre explico la importància de combinar disciplines per sumar i  créixer. Els projectes de fauna necessiten de moment  cooperar amb altres projectes per poder arribar al gran públic. Ara fa 4 anys  el meu cunyat Alvaro (germà de la Susana ) va iniciar un nou projecte personal i professional. De formació enginyer de telecomunicacions d'ofici  informàtic   i  aficionat a la enologia. L'Alvaro  va abandonar la seva  vida laboral  urbana pel seu somni   i va començar a  elaborar vins propis amb certificat ecològic i pràctiques biodinàmiques a terres del Penedes. Potser per això  la seva bodega es va dir primer Somiavins  per passar a dir-se  després Bodega ALVARO GONZALEZ MARCOS.

Els seus vins s'han convertit en els nostres vins, en els vins de la meva família i per tant en un projecte compartit.

Ara ha arrivat el moment de compartir projectes i de fer   de la fauna de les seves vinyes  un nou valor afegit als seus vins  i al territori que treballa.

Les tècniques de treball  biodinàmiques són escrupulosament respectuoses amb el medi ambient   i amb la biodiveristat  i ho podrem demostrar amb aquest nou projecte. De fet els vins biodinàmics són encara més sostenibles mediambientalment que els ecològics. 

No es fa servir cap mena de producte químic i es preserven les capes herbàcees entre vinyes. Es soprenent veure l'abundància d'invertebrats  que habiten entre les seves vinyes   i que per tant  preserven la cadena tròfica indispensable per  una bona biodiversitat.

Al final, la Masia Raimundet  al poble de  Sant Joan Samora ( municipi de Sant Llorenç d'Hortons) és on l'Alvaro està fent realitat el seu somni  i el seu nou projecte laboral  a temps complet. 6 hectàrees de vinyes velles en copa de les varietats locals  xarel.lo , parellada i ull de llebre.





En la seva pàgina web hi podeu trobar tota la informació. I si mai voleu comprar els seus vins ho podeu fer a través d'aquesta pàgina i segurament us el portarà a casa.

http://somiavins.com/?lang=es

Uns vins que tenen uns noms inspiradors:

FINS ARA 

A TEMPS 

COM MAI



Jo sempre li dic a l'Alvaro   que els noms del vins  podrien  definir  la seva biografia laboral: 

Fins ara  .... una vida 

A temps ....he canviat

Com mai ....il.lusionat

En una nova finca arrendada recentement per l'Alvaro hi hem trobat un tresor  per un nou projecte format   "lacasetadeloliba".

Un antic aixopluc o cabana agrícola   coberta per complet per un gran esbarzer.












Aquest arbust és molt amic  de la fauna donat que és refugi  i aliment per molts ocells. El grans esbarzers també hi amaguen  conills i fins i tot caus de guineu. Es una planta protectora que cal preservar si volem  tenir abundància de moltes especies d'ocells com el tallarols,els tords,capsigranys  i les merles.

A dintre de la cabana   i com en altres ocasions hem hagut de fer feina de neteja, en aquesta ocasió de 500 caixes fruiteres que ocupaven quasi tota la cabana.





Nius de rossegadors entre les caixes fruiteres


Cau de conill en la deteriorada llar de foc.


Després de no pocs viatges  de cotxe  la cabana esta lliure de caixes














Un cop net tot l'espai hem pogut veure les mides exactes d'aquest nou indret  de protecció per la fauna.
Un alçada inicial de 2,4 metres  fins el 2 metres al fons. Una  superfície de 2,30 m x 3 m   en total 6 m2.
En l'indispensable exercici de reciclar i reutilitzar tot allò que podem, hem fet servir les caixes fruiteres de fusta com a expositors dels diferents vins  que elabora l'Alvaro i  les caixes fruiteres de plàstic serviran per enmarcar les fotos dels ocells que poguem observar en aquest nou espai.



Carteleria rústica però efectiva i resistent







En una de les parets hi posarem els vins  a tastar, en l'altre les fotos dels ocells i al mig el vidre espia orientat a nord per tal de tenir sempre el sol darrera.
Les alçades  de l'observador , de la bassa  i   del vidre   obliguen a fer piruetes  logístiques.
Donat que no tenim aigua aprop  caldrà recuperar l'aigua de pluja i dirigir-la a un dipòsit de mil litres. Aquest mateix dipòsit ens servirà de suport de la bassa  aconseguint una alçada de 1 metre  i per tant antisenglars.
Intentarem mantenir el màxim d'esbarzer  per totes les bandes i fins i tot l'entrada serà un túnel d'aquest fantàstic arbust.




Reprenem el projecte  14.2.2021  donat que la movilitat comarcal ens permet tornar a les vinyes de Rai Mundet









Un nou amic  el mascle de tallarol de cap negre



falta només la bassa






Avui hem fet feines de poda i hem parlat amb l'Alvaro de com gestionar aquest  nou projecte


Noves vistes al hide





Pardal de bardissa