En aquesta aventura
naturalística que duem a terme
desde fa 5 anys hem vist com algunes
espècies molt semblants presenten un estatus de conservació molt diferent. El
capsigrany per exemple és capaç de
nidificar a les caixes niu que tenim als
estimaocells i el trenca, que és molt similar, es trova en gran perill d’extinció.
Les cigonyes blanques
els hi passa el mateix comparativament amb les cigonyes negres.
El mateix podríem dir de l’àliga daurada i l’àliga imperial,
el voltor negre i el comú etc etc.
En definitiva,
per motius d’alimentació, nidificació , migració , hábitat o distribució ,
les espècies que assumeixen millor els canvis perduren per damunt de les
menys adaptables. Es a dir que com en els humans
el que sobreviu és el que s’adapta millor al seu entorn.
Aquí teniu una espècie que intenta adaptar-se a les diferentes
situacions malgrat que això li porti crítiques
o incomprensions.
Es tracta de l ‘Eduardus viverus bernadus que com les espècies
anteriors lluita per adaptar-se al territori.
Fase mèdica
Fase naturalista
Fase Mario Vaquerizo
Fase Mamma mia
Fase pajaroloco
Fase ganster
Fase martell percutor
Fase mola gran
Fase caricatura
