El dimecres va ser un dia de sorpreses i aprenentatges a Vallbona de les Monges.
De la ma dels joves "sobradament preparats " com dic sempre, en la figura de l'Enric. Un fill preocupat per sorprendre i agradar als seus pares amb un regal sorpresa. El regal sorpresa era la biodiversistat de Vallbona de les Monges.
Quina por, on ens porta el nostre fill?
Jo evidentment entusiasmat en participar d'aquesta sorpresa i de poder fer gaudir del nostre territori a tots els que ens visitin i més als familiars i amics dels nostres amics.
L'Enric havia preparat un regal sorpresa amb dues motxilles amb els estris necesaris per disfrutar d'aquell desconegut regal.
Les motxilles serien obertes un cop estiguessin inmersos en el regal.
Les motxilles serien obertes un cop estiguessin inmersos en el regal.
A les vuit del matí varem quedar a l'aparcament del Restaurant el Tallat, punt habitual de recollida dels nostres fotògrafs.
Jo i els Estimaocells formavem part de la sorpresa i per tant ens vam presentar i conèixer per primer cop en aquell moment. Calia explicar el projecte Estimaocells per tal de que el Joan i l'Assumpta comencessin a saber on anavem,
Dels estimaocells presentats varem destacar l'Estimaocells de Cal Solero. Per algun motiu?
Els varem explicar que cada Estimaocells representava una familia del poble o un grup d'amics i que el conjunt dels 37 Estimaocells representaven el conjunt del territori. També varem incidir com des de la Cruïlla dels Estimaocells surgien els veritables projectes de fauna.
Dels estimaocells presentats varem destacar l'Estimaocells de Cal Solero. Per algun motiu?
Els varem explicar que cada Estimaocells representava una familia del poble o un grup d'amics i que el conjunt dels 37 Estimaocells representaven el conjunt del territori. També varem incidir com des de la Cruïlla dels Estimaocells surgien els veritables projectes de fauna.
Jo fent de ganxo per la sorpresa !!
Va ser dificil explicar el projecte Estimaocells sense desvetllar el regal sorpresa!!
Els Estimaocells hipnotitzen, enamoren i aquest dia no va ser diferent!
Un cop acabada l'explicació del projecte vam agafar els cotxes i ens vam dirigir a la finca del Ramón Josep.
De seguida i sense explicacions vam pujar la muntanya i vam entrar dins l'aguait sense que puguessin saber que era aquell lloc.
De sobte una mallerenga blava i un picot garser gros van entrar a beure i van cridar l'atenció del Joan i l'Assumpta ..... i la màgia del vidre espia es va posar en marxa atrapant als observadors.
Amb una mirada de complicitat l'Enric i jo vam abandonar l'observatori deixant-los sols amb la fauna de Cal Solero.
La sorpresa sense saber-ho es va desvetllar però els pares de l'Enric estaven ja inmersos en l'ecosistema de Cal Solero.
L'efecte sorpresa evita decepcions i espectatives sobredimensionades de tal manera que una gran lliçó hem après d'aquest regal sorpresa. Alguns dels nostres usuaris tindrien menys decepcions si com l'Enric pensessin més en sorprendre i aprendre que en fer grans avistaments o fantàstiques fotos.
Cal observar els observadors i les seves reaccions i en aquest cas més que mai. Les reaccions enfront un regal sorpresa d'un entranyable fill per uns fantàstics pares.
I les motxilles es van obrir i es van posar en funcionament.
....els ocells tenien nom gràcies a un manual d'ocells.
....es podien fotografiar i inmortalitzar amb la càmara de fotos.
... apropar-los era possible gràcies a uns binocles.
....la sed i la gana van ser apaivagades amb l 'aigua i l'esmorzar.
Una motxilla calculada i preparada a la perfecció per un moment perfecte.
I els ocells van entrar tot el matí fins la una del migdia, moment en que van abandonar l'aguait. Malgrat les pluges del dia anterior semblava que la fauna de Vallbona estigues esperant amb els braços oberts al Joan i l' Assumpta.
Fins a 18 espècies diferentes amb esquirol inclòs es van conjurar i concentrar a la bassa de Cal Solero.
Quina lliçó de vida més intensa vaig aprendre aquell matí. Els sentiments mouen muntanyes i ocells en aquest cas. Molt més valuosa que les valoracions d'un expert sobre la viabilitat econòmica del turisme de fauna ( tu ja m'entens Enric). Allò que diem sempre , que cal estimar els ocells pero primer cal estimar a les persones. I que buscant ocells molt salvatges trobem pel camí persones molt humanes.
Gracies Enric, Assumpta i Joan per aquest fantàstic regal sorpresa que també sense saber-ho hem rebut nosaltres.
Un regal sorpresa anomenat biodiversitat !
De sobte una mallerenga blava i un picot garser gros van entrar a beure i van cridar l'atenció del Joan i l'Assumpta ..... i la màgia del vidre espia es va posar en marxa atrapant als observadors.
Amb una mirada de complicitat l'Enric i jo vam abandonar l'observatori deixant-los sols amb la fauna de Cal Solero.
La sorpresa sense saber-ho es va desvetllar però els pares de l'Enric estaven ja inmersos en l'ecosistema de Cal Solero.
L'efecte sorpresa evita decepcions i espectatives sobredimensionades de tal manera que una gran lliçó hem après d'aquest regal sorpresa. Alguns dels nostres usuaris tindrien menys decepcions si com l'Enric pensessin més en sorprendre i aprendre que en fer grans avistaments o fantàstiques fotos.
Cal observar els observadors i les seves reaccions i en aquest cas més que mai. Les reaccions enfront un regal sorpresa d'un entranyable fill per uns fantàstics pares.
I les motxilles es van obrir i es van posar en funcionament.
....els ocells tenien nom gràcies a un manual d'ocells.
....es podien fotografiar i inmortalitzar amb la càmara de fotos.
... apropar-los era possible gràcies a uns binocles.
....la sed i la gana van ser apaivagades amb l 'aigua i l'esmorzar.
Una motxilla calculada i preparada a la perfecció per un moment perfecte.
I els ocells van entrar tot el matí fins la una del migdia, moment en que van abandonar l'aguait. Malgrat les pluges del dia anterior semblava que la fauna de Vallbona estigues esperant amb els braços oberts al Joan i l' Assumpta.
Fins a 18 espècies diferentes amb esquirol inclòs es van conjurar i concentrar a la bassa de Cal Solero.
Quina lliçó de vida més intensa vaig aprendre aquell matí. Els sentiments mouen muntanyes i ocells en aquest cas. Molt més valuosa que les valoracions d'un expert sobre la viabilitat econòmica del turisme de fauna ( tu ja m'entens Enric). Allò que diem sempre , que cal estimar els ocells pero primer cal estimar a les persones. I que buscant ocells molt salvatges trobem pel camí persones molt humanes.
Gracies Enric, Assumpta i Joan per aquest fantàstic regal sorpresa que també sense saber-ho hem rebut nosaltres.
Un regal sorpresa anomenat biodiversitat !