Aquest diumenge passat va ser un dia fantàstic d'aprenentatge. Vaig passar el dia amb el Joan Carles Hinojosa. Targarí de 26 anys d'edat biotecnòleg de formació i genetista lepidopteròleg d'especialització. Realment em vaig sentir molt i molt petit al seu costat. Quin gran exercici d'humilitat i realitat intelectual.
El Joan Carles està fent la tesi doctoral sobre la genètica de les papallones.Està dirigit pel Roger Vila expert lepidopteròleg català de renom internacional. De fet va ser amb ell ( amb el Roger) amb qui vaig contactar primer via email pero donat que esta viatjant per tot el món estudiant papallones em va recomanar amb el seu "alumne " Joan Carles donat que coneixia molt bé les papallones de la zona. De fet moltes cites de papallones de l'altiplà segarrenc que surten a la Guia de Papallones de Catalunya són seves.
Una jornada inicialment freda i sense papallones. Vam anar a les Comes Eugues per enseyar-li algun lloc on afavorir la presència de papallones i poder fer alguna actuació.
Em va esta explicant les tres fases de qualsevol papallona: oruga, crisàlida i adult ( papallona propiament ).
El Joan Carles desbordava coneixement per tot arreu i amb una curiositat de juventut sana va anar desconbrint les diferentes plantes de les que s'alimenten les orugues i les flors ( el nectar) de les que s'alimenten els adults.
Em va explicar que segurament al Maldanell podríem trobar unes 80 espècies diferentes de papallones i algunes d'elles endèmiques de la península ibèrica.
Vam trobar alguna oruga que jo vaig tenir que observar amb les ulleres posades. Realment una fauna difícil de veure i observar si no camines al costat d'algun expert com el Joan Carles.
Una petita oruga negre de "no se quina papallona"
Jo sempre he cregut en el model científic i en el veritables científics de cada sector malgrat jo estic en una altre disciplina i per tant no sóc gens científic dins el món de la fauna. Intento ser-ho dins el món de la pericial mèdica que és el meu ofici actual.
Aquesta és la manera d'aprendre bé i ràpid. Ja ho hem fet amb altres disciplines com en el cas del ocells amb el Jordi Baucells o amb el amfibis de la ma d'en Joan Maluquer.
Hem d'anar de la ma dels millors i si són joves encara millor perque la il.lusió que hi posen és molt superior.Contagiar passió i emocions és part del nostre objectiu i les persones joves estan sobrades d'aquestes qualitats com és en el cas del Joan Carles.
Em vaig sentir desbordat de coneixements i de passió per les papellones. Per desgràcia em rel.laciono molt poc amb gent jove en l'àmbit professional i per tant la jornada amb el Joan Carles va ser una entrada d'aire fresc als meus projectes de fauna.
L'estudi de la genètica de les papallones podria semblar alguna cosa banal i sense sentit per aquells que no hi treballem. Aporta coneixements per classificar correctament els individus. Fenotips semblants poden tenir genètica molt diferent i a la inversa. L'aparició de noves genètiques en les papallones ens poden donar informació de canvis climàtics anteriors o d'altres fenòmens de mil.lions d'anys enrera.
El dia avançava i entrava la calor i per tant les papallones despertaven malgrat ser mes de febrer. Les espècies més primerenques es deixaven veure.
El Joan Carles revisant orugues del pi blanc
Vam capturar i alliberar una Pieris i una Gonepteryx
Ens vam situar a la parada erma de les Comes Eugues i allà és om vam poder observar el primers exemplars. I aquí serà on farem el proper projecte de fauna de Vallbona de les Monges : el projecte papallones !!
La parada erma fa una 2500 metres quadrats i està sense llaurar. En Joan Carles va detectar moltes plantes interessants com l'espantallops que són patognomòniques d'una especie concreta de papallona : la Iolana debilitata.
Aquí intentarem fer un circuit lineal en forma de papellona. Hi afegirem algunes plantes més autòctones i mantindrem les que ja tenim.
En definitiva ja estem entrant en el mon dels insectes de la ma de les boniques i colorides papallones que ben segur agradaran a tothom que les visiti.
És un pas molt important com a nou proteccionista que sóc donat que estem arrivant a la base de la cadena tròfica i ja sabem que tots els insectes són importants bioindicadors del territori.
El projecte amfibis o Espai de fauna de riera-Bassa de Cal Pons avança però dedicarem un petit espai de temps per començar a fer alguna actuació a la "Parada de les Papellones de les Comes Euques". El dur formigó de les finestres i la falta de recursos econòmics obliga a fer una pausa.
En aquesta vall ja hi tenim dos observatoris de fauna en cabanes de pedra seca i aquest nou i proper projecte afegirà valor a la zona. La inestimable ajuda del Ramon Josep serà indispensable per iniciar aquest projecte. Pagès i coneixedor del territori ens ajudarà a llaurar i fer el dibuix de la papallona a la parada.
Les papallones tenen certes avantatges en comparació als ocells. Són més fàcils d'observar de forma propera, es poden fotografiar sense grans equips fotogràfics, en concentren en llocs concrets i són més acceptades pel públic en general.
En la línea de no només protegir la fauna sinò sobretot d'apropar a tothom aquesta fauna idearem sistemes per tenir papallones el major nombre de mesos possibles ( de febrer a novembre) , el major nombre d'espècies possibles i el màxim nombre d'individus. Sempre sense tocar ni malmetre cap papallona i sense generar molèsties a l'entorn. Com sempre la finalitat és emocionar al visitant i deixar impronta en el seu cervell (modificar conciències).
En Joan em va explicar com per sobre dels 30 graus de temperatura les papallones moren i com amb l'escalfament global de la terra moltes papallones han desaparegut o s'han desplaçat a alçades superiors.
De ben petit amb 5 anys sortia amb el meu caçapapallones a caçar papallones. Anava sempre amb el meu inseparable amic Pep Bisbe. N`hi havia moltes i molt boniques. D'això fa 45 anys i ara ho reprenem de forma diferent, com els ocells,
Eren altres temps, erem nens !
Salut i papallones!
Parada de les Comes Euques i futur emplaçament del projecte papallones