dilluns, 7 de març del 2016

Per estimar el trencalòs cal primer estimar la mallerenga


“Cal popularitzar , democratitzar, socialitzar… els observatoris de fauna ( hide¿?)”

Ho dic  sovint , cal fer més assequible  a la població en general ( la comunitat) l’observació de la fauna.
Això passa per permetre  que de forma gratuïta  o amb “preus raonables”  les famílies  i persones en general  hi puguin accedir .

La demanda actual de la nostra societat  per visitar observatoris comercials és baixa o nula.
Si els  turistes extrangers hi venen és perque  com sempre van per davant nostre. Potser  el model no és encarir o dificultar l’accés  perque només vinguin extrangers sino  facil.litar  i abaratir l ‘entrada   perque els nostres conciutadans puguin gaudir de la fauna.
En aquest sentit  molts aguaits públics  del aiguamolls o parcs naturals  ja són gratuïts però la questió és si són bons amagatalls per observar  de ben aprop  la fauna.Jo no conec  observatoris públics  amb vidres espíes  o amb aportació  de menjar per augmentar les probabilitats de fotografiar ocells per exemple. Potser hi són  però están realment  molt ben amagats ¿?

Hem estat aquest cap de setmana  en un observatori   de rapinyaires  ( un canyet) que podríem qualificar de luxe. Grans dimensions  del hide ( 2,5 mx 4m), grans  dimensios del vidre  espia ( (4m x60cm),butaques molt còmodes, picnic molt bò, lavabo químic a dintre, llit, taules …. un observatori de alt  estànding.

Per altra banda  hem pogut veure un model d’observatori reutilizant un recipient industrial de brossa  adaptat  amb vidre espia .És l’altra cara de la moneda,  un espai on no es poden estirar les cames i on les necessitats fisiològiques ( pi… i ca…) cal fer-les en una galleda ( si ets  una dona) o en una botella   (si ets  un home). Això no li podem vendre a la comunitat  o a la població en general.
És molt difícil crear afició i necessitat  de fauna  obligant a quedar-se 8 hores en un espai tancat, sense parlar , sense moures, sense  fer  lo propi dels humans etc….Hem de buscar fórmules més pacífiques per vendre fauna. Esperes més curtes, espais més amples, lluminosos i insonoritzats,calefacció, a.c , WC, major diversistat d’ocells , preus més assequibles ……¿? El curs que estic fent ( sinò recordo malament ) és de turisme de fauna  i per tant l’espècie que hem d’atreure és el turista ….. no només  el trencalòs !!!.

Potser el terme mitjà sería lo ideal i normal. Ni grans hide de disseny pagats amb fons públics   ni  macrogalledes de brossa on hi estarà un “esser humà” més de 10 hores seguides. Davant d’aquesta afirmació em contesten  molt sovint que aquests frikis ho accepten  i es fiquen en aquests espais minúsculs voluntàriament. Això no és escusa , els ludòpates també troben normal  jugar tot el dia  sense parar  i de forma malaltissa. Cal regular aquests hides "comercials"
Com sempre  els meus instints humanistes em revelen davant  del hide  galleda de  brossa  i m’obliga  a reafirmar-me que primer són les persones  i després els ocells. Suposo que fer cursos i conèixer llocs i persones obliga a reflexionar  i a obrir la ment.
Tampoc té molta lògica  la construcció d’observatoris de disseny amb fons públics  si després l’accés es filtra amb elevats preus d’entrada. No deixa de ser una contradicció   rebre subvencions europees públiques  perque després només les disfrutin uns pocs particulars extrangers, uns adinerats turistes locals  o uns escanyats i apurats aficionats catalans.
I encara diría més, poc comprensible és fer grans inversions en observatoris  si després aquests no tenen clients que ens sol.licitin el servei  i la infraestructura es deteriori per desús.
Abans d’invertir molts diners cal fer un “ estudi de mercat” per saber  si la gran massa de població té interès  en el que ensenyem i si està disposada  a pagar les tarifes imposades.
Poca ajuda farèm al món agrari   on es fan aquestes inversions   si després queden abandonades  i sense ús. Crearem falses espectatives en aquests ramaders  que veuran com aquests grans  projectes milionaris els hi donen l’esquena.


Aquí us mostro dos observatoris de fauna ben diferents   i que reflecteixen dos realitats socials també ben diferentes.
Un professor  del curs ens va dir un dia que la biodiversitat és de tots i que no té fronteres.
Doncs si és de tots també hauria de ser possible  econòmicament per tothom  el poder-la disfrutar. Per ensenyar el teu patrimoni faunístic primer el tens   que conèixer i  estimar tú mateix.











Hem de “picar molta pedra” i crear cultura d’observació de natura entre les persones  del nostre país. Un cop la població demani observar i fotografiar ocells  el mercat  ja es regularà sol  i hi haurà demanda  de hides més especialitzats per espècies més concretes. De moment el trencalòs restarà molt sol  a les muntanyes.Per estimar el trencalòs cal primer estimar la mallerenga.

Per cert alguns ocells que  vam fotografiar:
                                                          voltor comú

Trencalòs



                                                                            Milans



Migració de milans negres

Milà reial


Nota: Un cop més aquest cap  setmana d’observació d’ocells ha estat una experiència sobre tot molt humana, lo important és estar junts ……
Un gran i generós mestre ( en Jordi) ens ha acompanyat en aquesta aventura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada