Quan jo era petit (ara fa 44 anys i jo tenia 6 anys) el meu pare m'explicava abans d'anar a dormir (i sempre jo ficat dins el llit ) un conte sobre els animals negres i els animals blancs. Els humans formaven part d'aquestes fantàstiques històries d'animals.
Gairebé sempre un pare i un fill que vivien i treballaven al camp eren protagonistes de les baralles entre animals blancs i animals negres. Els animals blancs eren els bons i protegien a les persones i els negres eren els dolents.
Eren contes i fàules inventades per un pare creatiu. Realment ara no podríem dir mai que un animal per ser negre és dolent, ni que un animal per ser blanc és bo.
Simplement ara explicaríem que no hi ha animals bons ni dolents, i que tots els animals tenen les seves funcions encomanades i formen part d'un tot.
Avui explicarem el conte del llop negre i el llop blanc, o millor dit i per ser exactes, la història de "lobo negro y lobo blanco".
I comença com tots els contes ... hi havia una vegada..... un nen que vivia en un poble de l'Urgell i es passava el dia a la muntanya amb els seus amics (els Peps, el Quim,el Cesc, el Xavi ... ).
No hi havia telèfons mòbils ni tauletes ni internet i apreníen les coses directament del camp i dels animals.
Aquest nen sempre volia conèixer nous mons i nous animals. Li encantaven els animals.... tots els animals!! Li agradaven les papallones, els escarabats, els ocells, els conills, les guineus que corrien pel terme....fins i tot sortia molt d'hora al matí per fer la ronda amb el guarda forestal d'aquella època (en Josep).
Quan quedàven amb en Josep portàven el reclam per fer venir la guineu. Un reclam que feia el soroll de conill ferit i que, fet servir amb destresa i paciència, feia venir corrent a totes les guineus de la zona. Un dia en fer xisclar el reclam de conill els hi van aparèixer tres guineus a l'hora.
Bufava la marinada i el vent s'emportava la seva olor, i feia que les tres guineus no els ensumessin. El xiscle de conill seguia alertant a les tres guineus que baixaven corrent pel pendent de la muntanya. De sobte, la guineu més gran i més fosca es va aturar i va aixecar el morro per "agafar l'aire" i ja no es va moure. Les altres dues guineus van seguir aproximant-se ben a prop d'ells. Tota una aventura que aquell nen mai oblidaria.
Però moltes de les aventures d'aquell nen acabaven malament pels animals. Alguns morien en trampes, altres en paranys, altres tirotejats i altres estressats a les seves mans.
I les aventures al camp continuaven. Després dels caçapapallones, van arribar les escopetes de balins i moltes més coses.
"Lobo negro" a l'any 1976 : amb 9 anys d'edat
Els Reis d'Orient ens portaven aquells joguets que escopien plom i que cada cop eren més mortífers.
Els dies es van fer cada cop més foscos i freds en aquell petit poble.
Potser aquell nen de les terres de secà era el "llop negre" i no ho sabia. Potser aquell nen de set anys que sortia cada matí amb la seva escopeta de balins al coll formava part d'un dels contes dels animals negres i blancs i no ho sabia. Potser algun dia les tornes canviarien i les coses serien diferents.
I així va ser, un dia en llop negre va conèixer un altre llop però aquest era totalment diferent. Aquest llop era blanc i el seu nom era lobo blanco. Li agradaven molt els animals, pero no portava caçapapellones ni escopetes, fet que sorprenia lobo negro.
Per lobo negro tothom que estimava els animals (i era llop) tenia que portar penjada una escopeta a l'espatlla i llevar-se ben d'hora per anar a caçar. No entenia que aquest nou llop (lobo blanco) que havia conegut, portés una cosa estranya, petita, negre i silenciosa a les mans. En lobo blanco mirava els animals a través d'aquella caixa negra i un cop els veia somreia i era feliç. Els animals seguien vius i corrent al voltant seu i ell repetia les mirades i somriures tants cops com volia.
En lobo negro va entendre que aquell nen el que feia era fotografiar els animals i emportar-se la "seva imatge" però no la seva vida.
Molts sentiments van passar pel cap de lobo negro quan va descobrir el que feia lobo blanco i es va convertir en amic i admirador seu. I va pensar que ell faria el mateix des de llavors i no només això, ell es convertiria també en un llop blanc i miraria de convertir altres llops negres en llops blancs.
I aquesta és la història dels animals negres i els animals blancs!
O potser és la història dels llops negres o els llops blancs!
Fins i tot diria més, aquesta és la història de l'Eduard i el Lluís (amb el pseudònim lobo blanco) i unes generacions que afortunadament van canviant.
Lobo blanco ( en Lluís) i el seu pare Xavi a l'observatori de Cal Solero
Aquest cap de setmana hem tingut de protagonistes a lobo blanco (Lluís) i el seu pare Xavi als nostres hides.
Els hem portat a veure el trencapinyes a l'observatori del búnquer. La setmana passada va ser un fiasco el tema dels ocells al búnquer (molt lligat al dia núvol i a les pluges de dies anteriors). Ahir en canvi, malgrat que encara es veien basses naturals, el sol va lluïr tot el dia.
Aquest cop lobo blanco, a part de venir amb el seu pare, ha portat un amic (en Francesc).
El punt de trobada com sempre el Restaurant el Tallat.
I com dirien els documents bíblics mireu i apreneu-ne tots d'ells perquè aquest és camí per millorar el nostre territori i la nostra biodiversitat.
Aquí teniu les fotos fetes pel Xavi i les ànimes preses a la sessió d'ahir.....
....i ens les sessions d'altres dies per lobo blanco.
Com és evident aquest post va dedicat al Lluís (lobo blanco) i al Xavi .
També dedicat a tots els lobos blancos ( i pares de lobos blancos) i als lobos negros que algun dia seran lobos blancos.
Salut i ocells!!
Fantàstic!!!!! Gràcies!!!
ResponElimina