Aquest dissabte ens ha visitat a Vallbona de les Monges en Ferran Fitó, biòleg especialitzat en herpetologia.
En Ferran és un jove apassionat herpetòleg que ara està estudiant a Holanda un Master en Ecologia i Medi ambient.
El vam conèixer a Manresa a la Nit dels Amfibis. Per cert, em va comentar que finalment van trobar el gripau d'esperons...premi per ell i per totes aquestes noves generacions de biòlegs joves que saben escoltar i aprendre. Seu serà el món de la fauna si és que hi arriben a temps. Ja li vaig dir que no tinguin complexes envers les "vaques sagrades" del coneixement del seu sector, que avancin i ho facin ràpid perque la biodiversitat del nostre país està desapareixent i aviat no quedarà res per estudiar ni per censar.
El Ferran no venia a veure ocells ni amfibis, venia a conèixer que hi passava a Vallbona de les Monges i perquè la seva biodiversitat és ara a les xarxes socials, als diaris i a les televisions locals.
En definitiva venia a conèixer els orígens de tot això, i això volia dir que venia a conèixer el Projecte Estimaocells.
I per aquí vam començar, per la Cruïlla dels Estimaocells.
Quin gust veure com escoltava i prenia nota de tot allò que li explicaven dos persones alienes al seu sector que per edat, o per novetat, o per atreviment, o per les tres coses alhora, li explicaven el seu projecte.
Quin gust veure com escoltava i prenia nota de tot allò que li explicaven dos persones alienes al seu sector que per edat, o per novetat, o per atreviment, o per les tres coses alhora, li explicaven el seu projecte.
El Ferran també ens explicava com a Holanda la preocupació i la proteccio de la biodiversitat és un debat diari, permanent i de país. Està clar que ens falta molt per arribar en aquestes societats europees més eficients i sostenibles.
Malgrat viure en un país diferent i més preparat en quan a preocupació pel medi ambient fa referència, en Ferran escoltava atent les explicacions que li donàvem del Projecte Estimaocells. Alguna cosa diferent tenia el Projecte Estimaocells que li generava interés.
Que sigui la pròpia comunitat de veïns d'un petit poble de l'Urgell que demandi de forma lliure i espontània biodiversitat el sorprenia.
De com cal convencer als propietaris i pagesos de la zona que la protecció de la biodiversitat és imprescindible.
De com ho hem fet a Vallbona amb la construcció d'uns ninots fets de palla i camises velles.
De com cal aplicar psicologia inversa i canviar el nom negatiu dels espantaocells pel d'estimaocells
De com cal col.locar caixes nius i menjadores per ser estimaocells .
De com la suma de tots els estimaocells suposa el total del territori i par tant l'accés a totes les cabanes i camps del propietaris.
De com cada estimaocells té la seva representació amb observatori de fauna
De com mitjançant els màgics vidres espies dels observatoris és possible observar d'aprop, conèixer i per tant estimar la fauna del nostre entorn.
De com arribar a pares, avis i adults en general a traves dels fills, nets i nens en general.
De com arribar a pares, avis i adults en general a traves dels fills, nets i nens en general.
De com cal ser pacient i picar molta pedra durant molts anys per tenir fotos d'ocells a tots els restaurants i locals del poble.
De com cal posar nom a les persones per poder posar nom a tots el ocells que hem vist en els observatoris anteriors.
I finalment, de com per estimar els ocells o els amfibis cal primer, sobretot, sobretot, estimar a les persones.
La següent parada va ser l'observatori de fauna de Ca la Fina on malgrat ser un expert ocellaire, en Ferran va quedar sorprès per la màgia del vidre espia. La proximitat dels ocells que vam poder veure li va sobtar i agradar.
El destí final va ser la Bassa de Cal Pons. Molt bones idees ens va donar en Ferran. Com per exemple posar canyís de riera ben aprop de les finestres per poder observar la reineta. També la possibilitat de fer munts de pedra seca orientats al sol per afavorir la presència de rèptils. En Ferran era optimista en quan a la ocupació futura de la bassa pels amfibis de la zona. Ens va explicar com aquests animals detecten l'aigua a molta distància amb mètodes de magnetisme (paraula de científic).
Molta sort Ferran en la teva estància a Holanda. En Ferran viu en una gran casa amb més estudiants. Allà hi té un hort amb gallines i possiblement hi tindrà un Estimaocells que els farà companyia. Cal posar nom a les persones perque els Estimaocells viatgin a Holanda i facin crèixer el projecte i difonguin els seus valors.
En aquest petit poble de l'Urgell anomenat Vallbona de les Monges seràs sempre benvingut Ferran.
Salut i amfibis!!
El bimbo del finde Sylvia comunnis o Tallareta vulgar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada