Gracies a la generositat del Centre d'Estudis Segarrenc en la figura de Daniel Espejo i també de la meva companya la Minerva Sellés he pogut formar part de la taula rodona que organitzava el Recercat i l'Institut Ramon Muntaner a Cervera.
Ha estat una Taula rodona molt interessant moderada magistralment per l'Esther Hachue del Centre d'Estudis del Baix Llobregat.
Els companys de taula ... un antropòleg ( Ferran Estrada germà del Joan Estrada ornitòleg),un geògraf (Eduard Trepat) i un arquitecte especialitzat en arquitectura tradicional ( Josep Maria Fortià amb un germà també ornitòleg).
De fet jo era televisivament parlant la persona infiltrada de la família.
Es va discutir el concepte d'arquitectura tradicional i de com aquest concepte va lligat a les activitats humanes de cada moment.
Per tant si les activitats agrícoles canvien o desapareixen també canvia i desapareix l'arquitectura tradicional tal i com l'entenem.
Fins i tot es va parlar d'un estudi que s'havia fet dels horts urbans actuals fets amb somiers i ferralla com una nova forma d'arquitectura tradicional.
En canvi l'arquitecte Josep Maria Fortià defensava la idea de que arquitectura tradicional només n'hi ha una i és la que treballa amb materials tradicionals i per tant és propia d'una època concreta.
Jo com naturalista i proteccionista de la fauna coincidia més amb l'opinió de l'arquitecte en quan que els materials usats abans , i per tant tradicionals, eren respectuosos amb la fauna. Eren materials menys tòxics i més sostenibles.
Molt interessant també el concepte de que la pedra seca esta lligada a l'aprofitament de l'aigua d'una manera o altre.
Els marges retenen la terra en cas de grans pluges per exemple.
Tots el ponents coincidien en que la desaparició del model agrìcola antic provocava un abandó i deteriorament de tot el patrimoni de marges i cabanes.
La sala es va omplir per multitud d'estudiosos del tema. No massa joves però.
La sala es va omplir per multitud d'estudiosos del tema. No massa joves però.
Nosaltres des de Vallbona de les monges i "Estimaocells en ma" vam aportar una petita sol.lució al problema. Proposavem una nova activitat sostenible i respectuosa per tota aquesta arquitectura tradicional. La nova activitat era l'observació i fotografia de la fauna per evidenciar un paisatge ocult, silenciós i desconegut
També jo vaig afegir el concepte de paisatge diurn i nocturn, on tant importants són el gripau corredor que camina per una riera com l'òliba que canta a les nits.
També jo vaig afegir el concepte de paisatge diurn i nocturn, on tant importants són el gripau corredor que camina per una riera com l'òliba que canta a les nits.
4 eren el projectes fets a Vallbona de les Monges lligats amb l'arquitectura tradicional:
1.- Col.locació de 46 caixes nius d'òliba a pallisses i cabanes. Caixes que per les seves dimensions i pes i per la necessitat d'estar ubicades en cabanes requerien forçosament de l'arquitectura tradicional.
2.- Construcció de l'habitacle de pedra seca per afavorir la nidificació del mussol comú.
3.- Reaprofitament de les cogulles o basses excavades a les roques com abeuradors per la fauna local
4.- Convertir aixoplucs i cabanes de pedra seca en observatoris de fauna
4 projectes que configuraven un nou paisatge de biodiversitat i que van agradar a tots els assitents.
La xerrada anava acompanyada de les millors fotos dels fotògrafs que ens visiten ( gràcies a tots ells) i del video d'Espais Naturals de Ponent sobre el projecte Oenanthe ( gràcies a la Teresa Fuentes i l'Enric que ens van visitar a Vallbona per conèixer el nostre projecte). Aquest fantàstic video de tres minuts on l'Enric Morera explica clarament aquest projecte de reaprofitament de les cabanes i aixoplucs com a observatoris de fauna. Un projecte Oenanhte que amb ajuts Leader replica el projecte de Vallbona de les Monges però ademés el millora i el fa evolucionar notablement.
Un dia fantàstic on vam aprendre coses molt interessants i vam conèixer estudiosos del sector .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada