diumenge, 5 de maig del 2019

He participat com a ponent "infiltrat" a la taula rodona : "Arquitectura tradicional en la configuració del paisatge"


Gracies a la generositat del Centre d'Estudis Segarrenc  en la figura de Daniel Espejo i també de la meva companya la Minerva Sellés  he pogut formar part  de la taula rodona que organitzava el Recercat   i  l'Institut Ramon Muntaner  a Cervera.

Ha estat una Taula rodona   molt interessant   moderada magistralment  per l'Esther Hachue  del Centre d'Estudis del Baix Llobregat.
Els  companys de taula ... un antropòleg ( Ferran Estrada  germà del Joan Estrada ornitòleg),un geògraf (Eduard Trepat) i un arquitecte  especialitzat  en arquitectura tradicional ( Josep Maria Fortià  amb un germà també ornitòleg).



De fet jo era  televisivament parlant la persona infiltrada de la família.
Es va discutir   el concepte d'arquitectura tradicional  i  de com aquest concepte va lligat a les activitats humanes de cada moment.
Per tant si les activitats agrícoles canvien o desapareixen   també canvia i desapareix l'arquitectura tradicional tal i com l'entenem.
Fins i tot   es va parlar d'un estudi  que s'havia fet dels horts urbans  actuals fets amb somiers  i ferralla com  una nova forma d'arquitectura tradicional.




En canvi  l'arquitecte   Josep Maria Fortià  defensava la idea  de que arquitectura tradicional només n'hi ha una i és la que treballa amb materials tradicionals  i per tant   és propia d'una època concreta.
Jo com naturalista  i proteccionista de la fauna coincidia més amb  l'opinió   de l'arquitecte  en quan que els materials usats abans , i per tant tradicionals, eren respectuosos  amb la fauna. Eren materials menys tòxics i més sostenibles.
Molt interessant també el concepte de que la pedra seca esta lligada a l'aprofitament de l'aigua  d'una manera o altre.
Els marges retenen la terra   en cas de grans pluges  per exemple.
Tots el ponents coincidien en que la desaparició del model agrìcola antic  provocava un abandó i deteriorament de tot el patrimoni  de marges i cabanes.
La sala es va omplir per multitud d'estudiosos del tema. No massa joves però.



Nosaltres des de Vallbona de les monges i "Estimaocells en ma"  vam aportar  una petita sol.lució al problema. Proposavem una nova activitat  sostenible i respectuosa  per tota aquesta arquitectura tradicional. La nova activitat era l'observació i fotografia de la fauna  per evidenciar  un  paisatge  ocult, silenciós i desconegut

També jo vaig afegir el concepte de paisatge diurn i nocturn,  on tant importants són el gripau corredor que camina per una riera  com l'òliba que canta  a les nits.



4 eren el projectes fets a Vallbona de les Monges lligats amb l'arquitectura tradicional:

1.- Col.locació de 46 caixes nius d'òliba a pallisses  i cabanes. Caixes que per les seves dimensions i pes  i per la necessitat  d'estar ubicades en cabanes  requerien  forçosament de l'arquitectura tradicional.



2.- Construcció de l'habitacle de pedra seca  per afavorir la   nidificació  del mussol comú.





3.- Reaprofitament de les cogulles o basses excavades a les roques com abeuradors per la fauna local




4.- Convertir  aixoplucs i cabanes de pedra seca en  observatoris de fauna



4 projectes que configuraven un nou paisatge  de biodiversitat   i que van agradar a tots els assitents.
La xerrada anava acompanyada  de les millors fotos dels fotògrafs que ens visiten ( gràcies a tots ells) i del video d'Espais  Naturals  de Ponent   sobre el projecte Oenanthe ( gràcies a la Teresa Fuentes i  l'Enric  que ens van visitar a Vallbona per conèixer el nostre projecte). Aquest fantàstic video de tres minuts on l'Enric Morera explica  clarament aquest projecte  de reaprofitament de les cabanes i aixoplucs com a observatoris de fauna. Un projecte Oenanhte que amb ajuts Leader replica el projecte de Vallbona   de  les Monges però ademés el millora i el fa evolucionar  notablement.




Un dia fantàstic on vam aprendre coses molt interessants  i vam conèixer estudiosos del sector .



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada