El confinament i la impossibilitat de poder pujar a Vallbona de les Monges m'ha fet evolucionar a Martorell.
Si els Estimaocells han funcionat allà on hem anat, perquè no poden funcionar a Martorell?
Potser em faltava temps i no he vist el bosc darrera els arbres ¿?. Potser em feia falta un estat d'alarma i una pandèmia per adonar-me de que lo important és el concepte , el fons , el com i no l'on.
Martorell té un 25.000 habitants .. intentarem fer un gir en un poble on de moment l'esport és la disciplina que acapara ara per ara totes les inversions i tots els vots.
Camps de futbol, pavellons esportius de luxe amb grades mòbils, piscines olímpiques, gimnasos d'última generació, sales de gimnàsia rítmica, ....un sense fí d'instal.lacions que estan molt bé per mantenir la salut física dels nostres conciutadans. Però i la seva salut psíquica i cultural?
La pandèmia està posant al seu lloc a tothom ( futbolistes professionals inclosos) i en aquesta cas totes aquestes instal.lacions esportives millonàries estan tancades i sense públic. Hi ho estaran durant molt temps.
Ara que podrien funcionar les activitats a l'aire lliure resulta que no diposem de projectes culturals de biodiversitat pels martorellencs. No tenim recorreguts senyalitzats on s'expliqui les plantes, els arbres o els ocells de la zona. No tenim cap zona protegida per la nidificació dels ocells ni projectes de caixes niu, ni res de res....Si alguna lliço cal aprendre del coronavirus és la de millorar la nostre relació amb la biodiversitat que ens envolta.
En fa falta cultura i la biodiversitat és cultura i per tant els martorellencs també tenen que tenir altres possibilitats lúdiques com pot ser conèixer i estimar la natura i la fauna del nostre entorn.
Ho hem aconseguit a terres de Lleida però no me n'estic ensortin a Martorell i per tant ara em proposo fer un "experiment social" en aquests dos mesos que tenim per davant de confinament sectorial sanitari. Aquest experiment vol demostrar que amb educació social podem arribar al gran públic i fer educació mediambiental. Que emocionant a les persones a observar fauna a través dels vidres espia unidireccionals podem convencer i no vencer.
Gràcies a la Silvia hem pogut llogar l'hort del costat de la bassa que tenim ja amb un observatori. ple d'amfibis i ocells.
La Silvia és filla de Martorelll i treballa a l'Ajuntament de Martorell. Ens vam conèixer en les propostes dels pressupostos participatius i coneix molt bé el meu projecte. Ja el seu avi i el seu pare tenien aquesta part de l'hort pels ocells i la fauna. Com deia el seu avi la terra ens dona fruïts i cal donar-li un retorn a l' horta i deixar un espai pels ocells. Quanta sabiesa en aquestes paraules ... quins grans sabis són els nostres avis !! També ho era el Leandre en el moment que ens va deixar fer el primer observatori al seu hort : en pau descansi.
Un gran xop presideix aquest nou hort que permetrà penjar-hi caixes niu per nocturnes i fer observació dels ocells que s'hi aturin.
He intentat en moltes ocasions convencer a les autoritats municipals (tècnis , regidors i alcaldes) perque invertissin en territori i fauna. No ho he aconsseguit, no dóno prous vots suposo.
També ho he intentat amb els pressupostos participatius i ens hem quedat a les portes.
Sembla extrany parlar de territori i fauna en el poble més industrial de tota Catalunya amb una de les empreses més grans de l'automoció com és la SEAT. Sector privat que només inverteix en esport i perfils socials futuribles clients seus..
Peró Martorell també té un territori i una fauna amb dos grans rius com el Llobregat i l'Anoia. Dos rius amb aigua ara neta i abundant amb boscos de ribera i amb una gran biodiversitat.
Aprofitarem aquest nou espai d'horta per fer un espai de natura obert al martorellencs que els emocioni veient fauna salvatge i lliure amb les estratègies que "lacasetadeloliba" ha fet durant ja quasi deu anys.
Per tant hi farem una plantada d'Estimaocells i deixerem que les families i escoles de Martorell puguin fer el seu Estimaocell.
Serà un format "semiobert" donat que mentre jo no hi sigui una petita tanca impedirà passar pero des de la porta es podran observar tots els Estimaocells de ben aprop. Martorell no es Vallbona i per tant el bandalisme està més a flor de pell i haurem de veure com evoluciona el projecte.
De fet ja hem fet un Estimaocells i tots els nens i nenes que han passat per davant se l'han quedat mirant. Ja alguns adults del sector de l'ensenyament han fet alguna foto i per tant per les xarxes socials de Martorell ja corren fotos de l'Estimaocells Martorellenc.
La mascareta no podia faltar, ja li treurem quan acabi el confinament !
Potser algun dia algun responsable municipal veurà la grandesa d'aquests ninots reciclats i podrem desenvolupar veritables projectes de protecció de la fauna de Martorell.
Cal canviar conciències i cal que la comunitat de Martorell demani biodiversitat i que els resposanbles politicis escoltin als seus ciutadans.
Amb aquest nou projecte pretenem despertar conciències i aconseguir aquest objectiu.Veurem si els Estimaocells tenen prou força per aconseguir-ho.
En aquesta primera fase hem hagut de netejar i endreçar l'hort que estava molt malmès.
Una primera netega manual de les herbes i una recollida de tots el residus. Quin munt de residus !!! però intentarem recol.locar.los i reciclar-los amb gust.
Un gran lona negre que hem trobat ens permetrar guanyar intimitat en el perímetre i foscor en l'interior del hide.També ens permetrà neutralitzar o camuflar els colors blaus i poc naturals d'alguns elements de l'hort.
Hem conectat els dos horts i canalitzat l'aigua
Ara estem plantejant un observatori de fauna central ben orientat perque el sol quedi sempre al darrera. Esperem tenir llum i que l'arbre no projecti massa ombra.
Farem una bassa aixecada per donar més seguretat als ocells donat que la presència dels gats domèstics és molt important.
Crec que els ocells petits no poden beure amb comoditat a la bassa de les granotes i són presa fàcil dels gats per això farem aquesta prova. De pas reciclarem i aprofitarem tots els palets de fusta que hi havia dins l'hort.
Intentarem que la plantada d'Estimaocells envolti l'observtori fet que permetrar comprovar com la figura humana si és pacífica no espanta els ocells ( de fet aixó ja ho hem comprovat a Vallbona).
Vaja, molts experiments en un únic projecte. Ja veurem com surt tot això!!
Un espai de 2 metres d'ampla per 3 metres de llarg per encavir-hi un petit grup amb un vidre de quasi dos metres. Hem hagut de cavar 50 cm per tal que l'alçada permeti esta dret dins l'observatori i sentat amb cadira de bar per fer fotos.
Ara em falten 4 travesses de tren....ja veurem si les trobo ! Suposo que per un Ajuntament com el de Martorell ( amb ingressos millonaris) trobar 4 travesses i fustes velles per fer les parets deu ser molt car i complicat!!
El dipòsit de mil litres que tenia a l'altre hort ens ha permès tenir una bassa de 200 litres ressistent i reciclada.
Les safates de peix de l'anterior llogatera, que era peixatera, ens serviran per plantar-hi plantes i fer un escenari viu. També les farem servir de grans menjadores pel blat de moro trinxat i les pipes.
Farem lo més aviat possible els dos Estimaocells que poden representar Martorell : el diable del pont i l' àvia amb el gat !!
Ja ens hi hem posat i ja tenim el diable
La Silvia, propietaria de l'hort, amb els nous veïns de Martorell: els Estimaocells.
Trigarem , però ens en sortirem! .... de tot!
La premsa local El Segre n'ha fet ressò.
L'observatori de fauna ja està quasi enllestit i les primeres fotos han estat com sempre la mallerenga carbonera i el pardal xarrec.
aquí es pot veure la diferència entre pardal comú ( esquerre)i pardal xarrec (dreta)
la granota de la bassa .....
Ja queda menys només falta el vidre espia!
Fotos cedides amablement pel Luis Tovar un veí de Martorell aficionat a la fotografia i que ha conegut aquests dies el projecte Estimaocells,
Observatori quasi bé del tot acabat.
Hem col.locat peces de cauxu damunt les fustes per poder.les netejar amb lleixiu i que les òptiques no es ratllin. També hem posat un tela davant del vidre per evitar els impactes accidentals dels ocells mentre no fem observació. Una altre manera de disminuir els impactes i que em van ensenyar els companys de Photologistics és inclinar una mica el vidre cap endavant i llavors els ocells veuen reflectit el terra i no el cel. Això evita que l'ocell voli cap el vidre buscant el cel i es produeixin els impactes accidentals no dessitjats.
Les teles militars eviten les entrades de llum i permeten una foscor absoluta.
Tant de bo, el pensament vers la natura de Vallbona, arribés a tots els pobles i ciutats del nostre país.
ResponElimina