“Cal popularitzar
, democratitzar, socialitzar… els observatoris de fauna ( hide¿?)”
Ho dic sovint , cal fer més
assequible a la població en general ( la
comunitat) l’observació de la fauna.
Això passa per permetre que de forma
gratuïta o amb “preus raonables” les famílies
i persones en general hi puguin
accedir .
La demanda actual de la nostra societat
per visitar observatoris comercials
és baixa o nula.
Si els turistes extrangers hi venen és
perque com sempre van per davant nostre.
Potser el model no és encarir o
dificultar l’accés perque només vinguin
extrangers sino facil.litar i abaratir l ‘entrada perque els nostres conciutadans puguin
gaudir de la fauna.
En aquest sentit molts aguaits
públics del aiguamolls o parcs naturals ja són gratuïts però la questió és si són bons
amagatalls per observar de ben
aprop la fauna.Jo no conec observatoris públics amb vidres espíes o amb aportació de menjar per augmentar les probabilitats de
fotografiar ocells per exemple. Potser hi són però están realment molt ben amagats ¿?
Hem estat aquest cap de setmana en
un observatori de rapinyaires ( un canyet) que podríem qualificar de luxe. Grans
dimensions del hide ( 2,5 mx 4m),
grans dimensios del vidre espia ( (4m x60cm),butaques molt còmodes,
picnic molt bò, lavabo químic a dintre, llit, taules …. un observatori de alt estànding.
Per altra banda hem pogut veure un
model d’observatori reutilizant un recipient industrial de brossa adaptat
amb vidre espia .És l’altra cara de la moneda, un espai on no es poden estirar les cames i
on les necessitats fisiològiques ( pi… i ca…) cal fer-les en una galleda ( si
ets una dona) o en una botella (si ets un home). Això no li podem vendre a la comunitat o a la població en general.
És molt difícil crear afició i necessitat
de fauna obligant a quedar-se 8
hores en un espai tancat, sense parlar , sense moures, sense fer lo
propi dels humans etc….Hem de buscar fórmules més pacífiques per vendre fauna. Esperes més curtes, espais més amples,
lluminosos i insonoritzats,calefacció, a.c , WC, major diversistat d’ocells ,
preus més assequibles ……¿? El curs que estic fent ( sinò recordo malament ) és
de turisme de fauna i per tant l’espècie
que hem d’atreure és el turista …..
no només el trencalòs !!!.
Potser el terme mitjà sería lo ideal i normal. Ni grans hide de disseny
pagats amb fons públics ni macrogalledes de brossa on hi estarà un “esser
humà” més de 10 hores seguides. Davant d’aquesta afirmació em contesten molt sovint que aquests frikis ho accepten i es
fiquen en aquests espais minúsculs voluntàriament. Això no és escusa , els
ludòpates també troben normal jugar tot
el dia sense parar i de forma malaltissa. Cal regular aquests hides "comercials"
Com sempre els meus instints
humanistes em revelen davant del hide galleda de brossa i
m’obliga a reafirmar-me que primer són
les persones i després els ocells. Suposo
que fer cursos i conèixer llocs i persones obliga a reflexionar i a obrir la ment.
Tampoc té molta lògica la construcció
d’observatoris de disseny amb fons públics
si després l’accés es filtra amb elevats preus d’entrada. No deixa de
ser una contradicció rebre subvencions
europees públiques perque després només
les disfrutin uns pocs particulars extrangers, uns adinerats turistes locals o uns escanyats i apurats aficionats catalans.
I encara diría més, poc comprensible és fer grans inversions en observatoris
si després aquests no tenen clients que
ens sol.licitin el servei i la infraestructura
es deteriori per desús.
Abans d’invertir molts diners cal fer un “ estudi de mercat” per saber si la gran massa de població té interès en el que ensenyem i si està disposada a pagar les tarifes imposades.
Poca ajuda farèm al món agrari on
es fan aquestes inversions si després
queden abandonades i sense ús. Crearem
falses espectatives en aquests ramaders
que veuran com aquests grans projectes
milionaris els hi donen l’esquena.
Aquí us mostro dos observatoris de fauna ben diferents i que reflecteixen dos realitats socials
també ben diferentes.
Un professor del curs ens va dir un
dia que la biodiversitat és de tots i que no té fronteres.
Doncs si és de tots també hauria de ser possible econòmicament per tothom el poder-la disfrutar. Per ensenyar el teu
patrimoni faunístic primer el tens que
conèixer i estimar tú mateix.
Hem de “picar molta pedra” i crear cultura d’observació de natura entre les
persones del nostre país. Un cop la població
demani observar i fotografiar ocells el
mercat ja es regularà sol i hi haurà demanda de hides
més especialitzats per espècies més concretes. De moment el trencalòs restarà
molt sol a les muntanyes.Per estimar el
trencalòs cal primer estimar la mallerenga.
Per cert alguns ocells que vam fotografiar:
voltor comú
Trencalòs
Milans
Migració de milans negres
Milà reial
Nota: Un cop més aquest cap setmana
d’observació d’ocells ha estat una experiència sobre tot molt humana, lo
important és estar junts ……
Un gran i generós mestre ( en Jordi) ens ha acompanyat en aquesta aventura.
