diumenge, 17 d’abril del 2016

En Jordi Bas Casas, reconegut fotògraf de natura, visita els nostres projectes a Vallbona de les Monges

Un gran dia de primavera per acollir la visita  del nostre professor  del Curs de Fauna Jordi Bas. Fins i tot tutor del meu treball  de final de curs: "L' era de les òlibes".
Aquest dissabte verd d'abril hem visitat l'era  i els observatoris. També hi  ha hagut temps per visitar "La caseta de l'òliba".
Com sempre que compartim territori i projectes amb experts, hem après molt i segur que millorarem els nostres treballs actuals. El coneixement   que tenen professionals com ell no estàn escrits encara  ni ens les publicacions ni en els llibres. El seu saber va  per davant   de tot i permet  en un matí concentrar moltes idees noves  i  també moltes rectificacions . Esperem haguem pogut aportar , la Minerva i jo,  una mica  de territori al Jordi  i que li permeti  saber que en un racó de l'Urgell tocant a la Conca de Barberà també hi ha natura per conèixer, observar i si cal fotografiar.
Gracies per tot  Jordi !!

                                                   Revisant Projecte "L'era de les òlibes"



De camí al nou observatori  de rapinyaires


La bassa de l 'observatori  de les Comes Euques


Observatori Comes Euques

 
Entrant a l'observatori dels Planots


Interior Observatori dels Planots






 
Menjadora per esquirols

Tronc pels picots

Revisant el  sistema d' il.luminació nocturn


 
El fotògraf del reportatge : el Martí



diumenge, 10 d’abril del 2016

El premi de llevar-se ben d'hora, ben d'hora......

L'observatori de fauna dels Planots ja ens dóna bones fotos. De camí hem trobat l'àliga marcenca i el puput . Les hem fotografiat des del cotxe.






Altres protagonistes de la jornada


 
 



 
 

diumenge, 3 d’abril del 2016

Les caixes niu del Peter

El curs de fauna  ha permès conèixer persones i families.
El Peter  i la seva família en són una.També l'Enric  i l'Heura van pasar per l'observatori.
Sempre hem dit que no volem vendre caixes niu volem vendre coneixements.
Coneixements que ens faran més grans i més responsables  per millorar la biodiversistat del nostre territori. En Peter va portar fusta  per posar en pràctica aquest aprenentatge.
Fusta reciclada, "patrocinada", macisa , ampla  i gruixuda. Tots els ingredients  per crear , construir i "millorar el nostre món".
El més important  d'aquells moments compartir  i contagiar  amb els aprenentatges. Els estimaocells  van fer la resta amb els seus fills.
El resultat final, cinc magnífiques caixes  amb forats variats per diferentes espècies ( 25 mm per m.blava i emplomallada, 30-35mm per carbonera i 45 mm per xot...)
Un gran resultat i sense fusta sobrant.La resta ara queda en mans  de les nostres amigues les mallerengues que en aquests dies están ocupan totes les caixes.
Segur que a partir d'ara en Peter sempre que tingui fusta reciclada  en farà un bon ús  i seguirà fent caixes niu  per sempre més.Enlloc de veure fusta vella  i per llençar  hi veurà vivendes per la mallerenga.
Esperem que noves famílies vulguin compartir  més estones de biodiversitat a la caseta de l'òliba.






Hacking d'òlibes adultes: una imatge que bé val cinc anys de feina !!!!

Aquest nou projecte ara ja està  finalitzat i per tant en farem un resum.
El Centre de Recuperció de Fauna de Vallcalent ens va cedir novament exemplars  adults d'òliba per alimentar-les i fer el posterior alliberament diferit.
El protocol d'alimentació  consistía en alimentar-les durant tres setmanes amb la cabana tancada  i dues setmanes més amb finestres obertes.El menú com sempre pollets de gallina.
Els exemplars van ser recollits el dia de la nevada i deixats dintre de la cabana  minuts després. Només es van prendre fotos el dia inicial i després el control  de la bona evolució es va fer amb microcàmara infrarroig en els moments d'alimentar-les.
Un cop finalitzat el programa el seguiment  de si tornaven a menjar soles de nit es va fer amb fototrampeig.
Cal recordar que l'òliba es espècie sensible i per la seva fotografía  i observació cal un permís de l'administració que vam demanar a principis d'any assesorats pels professors del curs de fauna. El decret 148/92( DOGC 13 de juny) estableix que cal autorització per fotografiar o observar especies sensibles en época de cria i sector de cria. En altres situacions diferentes a les anteriors no cal autorització.
L'autorització ens va ser concedida per medi ambient dos mesos després de solicitar-la.
Aquí teniu el permís  i el contracte del hacking dels adults.


 
 
El projecte "L' Era de les òlibes"  comença aquí  i perque funcioni hem preparat la nostra cabana  de l'era per afavorir un hábitat permanent d'òliba.
 
La cabana on feiem calçotades i costellades ha quedat ara restringida al pas de persones i al trànsit o qualsevol  altre destorb. Només serà territori de l`òliba. 4 hectàrees exclusivament pels "àngels de la nit" , com diu el meu fill Martí.
Només les ovelles del Joan, Carles i Héctor pasturarant per la zona  i mantindran neta l'era.Les ovelles afovoriran la presència  ratolins i així  tancarem el cercle amb les òlibes.
 
Es va tancar del tota la cabana gran per evitar l'entrada  de depredadors i per evitar la seva dispersió de forma inmediata.
Es van deixar 4 obertures amb porteta  per obrir-les a les tres setmanes  i permetra també la seva entrada  posterior. A dintre es van col.locar dos grans caixes niu ( nº 40 i nº 21) per afavorir la seva nidificació en un futur. Es va muntar una plataforma interior amb accés des de fora per un petit forat per tirar-hi el menjar.
Posaders i perxes interiors i exteriors per afavorir  la cacera i la seva alimentació. Unes plataformes exteriors  amb sistema antifagina o gat   per fer les futures aportacions de menjar ( micro PAS nocturn)
 
Tot preparat per acolllir els quatre  exemplars adults i aconseguir que al final del projecte tornin a  menjar passats el mesos.
 







 
 
El dia que van arrivar  les òlibes  nevava,  tot un senyal   de  bones espectatives  en una zona de secà .
Vam  obrir la caixa  i elles soles es van situar dins la cabana. Es van fotografiar en aquell moment per tenir constància dels animals i ja no es van destorbar més.
 
 



 
Es van realizar les aportacions de menjar   diàries  i les comprovacions  del menjar que deixaven.
Els quatre exemplars evolucionaven correctament i no es van detectar depredacions per fagina o humana.Tampoc es van escapar del recinte abans d'obrir les finestres.
La publicació a posteriori en aquest blog s'ha fet per evitar precisament la depredació humana. La finalització del projecte dificulta ja aquesta situació donat que les òlibes ja han estat alliberades.
Un cop obertes les finestres a les tres setmanes no es van trovar exemplars atropellats o electrocutats en la zona.
Finalment  es va continuar fent alimentació a la plataforma exterior per veure si tornaven a  menjar malgrat ja estaven alliberades  i es podien  dispersar lliurament.
 
I sí, les òlibes van tornar  i es van alimentar del micro PAS ( punt alimentació suplementaria) nocturn habilitat en la plataforma exterior.
 
Aquesta imatge presa amb fototrampeig bé val cinc anys de feina  en pro  de la repoblació de Tyto alba  a la Vall del Maldanell. Una imatge que té darerra cinc anys de feina(de moltes persones) i de projectes dirigits única i exclusivament a repoblar d'òlibes el nostre territori.
 
La dispersió  i la territorialitat de les òlibes  distribuirán els individus  pel territori amb la possibilitat d'ocupar una de les 40 caixes nius instal.lades.
Esperem que alguna parella es fidelitzi  i es quedi a l'era on será cuidada  i observada per tota la comunitat.
 








 




 
Gracies a tots el participants ( Marc i Minerva)  del projecte!!! Fins la propera .....