diumenge, 17 de desembre del 2017

A winter morning in Cal Solero hide ( Vallbona de les Monges).


Avui hem fet una fantàstica sessió fotogràfica a l 'observatori de Cal Solero. L'hivern ja fa dies que està instal.lat al terme  i amb ell les espècies migratories hivernants provinents del nord.
Avui hem pogut fotografiar-ne 4 d'aquestes espècies:
-Tord
-Tord alaroig
-Durbec
-Pinsà mec
Hem fet dos bimbos en aquest observatori, concretament mai havíem fotografiat el tord alaroig i el pinsà mec.
El José Antonio ja va fotografiar per primer cop  als Planots el trencapinyes  i la mallerenga petita. Estem  de sort  i estrena.
Avui l'abundàcia  d'ocells ha estat  impressionant a partir  de les 10.00h . A primera hora del matí fa massa fred i els ocells estan encara recollits. És millor entrar més tard  i aguantar fins la tarda. Com sempre diem a més temps passem dins el Hide més especies  i més ocells  veurem.
El rigurós fred obliga a portar roba de molt abric ( botes muntanya,dos mitjons, pantalons gruixuts, camisetes tèrmiques, polar i gruixut plumó). No es pot menysprear el fred  de les terres de Lleida  donat que quan fem esperes llargues  notem realment els seus efectes. Per tant  si es vol venir en aquesta època de l'any  als nostres observatoris cal anar ben equipat per no tenir disgustos ni refredats.


Les espècies que avui hem vist són:

1.- Tudó
2.- Picot garser femella
3.- Griva
4.- Merla 
5.- Tord 
6.- Tord alaroig
7.- Pinsà comú
8.- Pinsà mec
9.- Pitroig
10.- Carbonera
11.- Tallarol casquet
12.- Durbec
13.- Gratapalles
14.- Gaig
15.- Estornell

15 espècies en dues hores  de 10.00h  fins les 12.00h , realment molt bon matí. Han faltat ocells tant comuns con l'emplomallada , la blava  o el gafarró. Per tant  ben segur que amb mes temps fàcilment hauríem arrivat  a les 20 espècies en un dia.
Els tords  i les grives entraven de 4 en 4  i els casquets i durbecs en parelles.
Força pinsans  i una fantàstica parella de pinsà mec.
Hem pogut fotografiar l'egagròpila oliva de la merla  i el seu bany.
També  les baralles entre grives, tords i durbecs.
Cal Solero es un observatori de fauna de primera categoria  a l'estiu  i ara podem dir que també a l'hivern.
Ens faltarà fer observacións nocturnes per detectar els mamífers que sabem que sovintegen la bassa. Ja sabem per fototrampeig que tenim senglar, teixó , geneta,esquirol, guineu i cabirol ( aquests tres últims també per observació directa diurna).
Poc pensavem el Ramon Josep i jo quan vam construir aquest  camuflat habitacle que tindriem tant bons i abundants  resultats. 
Avui quan fotografiava els simpàtics tords  estaven sent escopetejats a muntanyes  properes. Aquests tords fortografiats  tornaran  a ser  objectiu  de nous fotògrafs  no així els caçats que desapareixeran per sempre dels nostres boscos. Les fotografies fetes es difondran per les xarxes  i sensibilitzaran a més persones i futurs  naturalistes. Aquest ha ser el camí i objectiu  de les nostres properes actuacions.
Deixant de banda idees proteccionistes  si pensem en concepte rendibilitat es evident  que matar mai surt  a conte i no està justificat ( paraula d'excaçador). Però com ja he dit altres vegades sembla que gestionar  vida és més dificil que gestionar mort.
Primer  una foto de cada especie  i després les anècdotes.

                                                                                  Tudó
Picot garser
Merla

Tord

Griva
Tord alaroig
Pitroig
Carbonera
Gratapalles
Estornell
Durbec
Pinsà

Pinsà mec
Gaig
Tallarol de casquet

I ara el festival dels ocells......
Les egagròpiles  de la merla i el seu bany







El durbec  i els seus reflexes
femella





Mascle durbec























Els tords i les grives















Els tallarols 





El bimbo del dia Fringilla montifringilla   Pinsà mec

mascle


femella









 Algun vídeo del moviment  de la bassa














Have a good day !!!  salut i ocells !!
















dissabte, 16 de desembre del 2017

Art de territori i transformació : "Bosque pintado de Oma" i els Estimaocells de Vallbona de les Monges.


El pintor i escultor Agustín Ibarrola ha dut a terme un bonic i conegut projecte artístic de territori (en aquest cas de territori basc a la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai municipi de Kortezubi). Parlo del "Bosque pintado de Oma".

Aquest museu a l'aire lliure és gratuït i es troba en un bosc a la zona de Kortezubi. És una atracció turística publicitada pel govern basc a totes les oficines de turisme de la zona i també a les cadenes de televisió locals. Hi ha retolacions a les carreteres del projecte que t'orienten des de ben lluny de com arribar-hi.

El passeig que cal fer és d'una hora aproximadament donat que no et pots apropar amb cotxe. Una munió de persones fan el camí en peregrinació fins arribar en aquest bosc encantat i pintat.

Un cop allà sorprèn el nombre de persones que s'hi congreguen i fan fotos.




Diferents formes i dibuixos engalanen el màgic bosc de pins . Cal però que el turista interpreti per si mateix aquests dibuixos de colors.




És bonic, és visual, és de colors.... però té algun concepte de més profunditat que l'artístic.?







El nostre projecte Estimaocells és també un projecte artístic amb el valor afegit que el desenvolupen els veïns de Vallbona i dels pobles del voltant. De fet és un projecte adoptable i copiable que altres pobles de Catalunya ja han fet seu.


Nosaltres no som artistes coneguts ni sortim a les principals guies de turisme de l'Urgell però la comunitat difon com ningú el nostre projecte.



Els Estimaocells són també un projecte creatiu i d'art de territori. També hem difós els altres valors que hi trobem: comunitat, reciclatge i biodiversitat.



Darrere d'aquests ninots de palla hi ha grans projectes de biodiversitat com els projectes de caixes niu o els observatoris de fauna.



Les xarxes socials en van plenes i cada dia trobem cotxes parats fent fotos al Estimaocells. Els ciclistes i caminants de la zona es fan seu el projecte i pengen fotos al Facebook, instagram, etc...



Per tant el Estimaocells no tenen res a envejar als arbres pintats d'Oma ....... bé només que nosaltres no som artistes coneguts i reconeguts ....



Però ¿l'art i la creativitat necessiten sempre un aval curricular artístic? Al cap i a la fi són els ulls i els mòbils de qui observen els projectes els que donen el valor curricular l'obra.



Nosaltres estem molt orgullosos dels nostres Estimaocells de Vallbona de les Monges com els veïns de Kortezubi ho estan dels seus arbres pintats ( ¿o no?). Els bons projectes són els que surten de la comunitat que amb la seva creativitat transforma el territori.... Aquesta és la força dels Estimaocells que cada família o grup d'amics se'l fa seu i no li cal que ningú li expliqui el bonic que és aquell ninot de palla amb una caixa niu i menjadores per ocells. Ells el veuen bonic, el veuen seu i els agrada que tothom ho sàpiga.



No podem ser profetes a la nostre terra potser aquest és el problema... però no per això renunciarem a intentar-ho. Cal que valorem més el que tenim a prop nostre!!!.