Gracies a la generositat del Centre d'Estudis Segarrenc en la figura de Daniel Espejo i també de la meva companya la Minerva Sellés he pogut formar part de la taula rodona que organitzava el Recercat i l'Institut Ramon Muntaner a Cervera.
Ha estat una Taula rodona molt interessant moderada magistralment per l'Esther Hachue del Centre d'Estudis del Baix Llobregat.
Els companys de taula ... un antropòleg ( Ferran Estrada germà del Joan Estrada ornitòleg),un geògraf (Eduard Trepat) i un arquitecte especialitzat en arquitectura tradicional ( Josep Maria Fortià amb un germà també ornitòleg).
De fet jo era televisivament parlant la persona infiltrada de la família.
Es va discutir el concepte d'arquitectura tradicional i de com aquest concepte va lligat a les activitats humanes de cada moment.
Per tant si les activitats agrícoles canvien o desapareixen també canvia i desapareix l'arquitectura tradicional tal i com l'entenem.
Fins i tot es va parlar d'un estudi que s'havia fet dels horts urbans actuals fets amb somiers i ferralla com una nova forma d'arquitectura tradicional.
En canvi l'arquitecte Josep Maria Fortià defensava la idea de que arquitectura tradicional només n'hi ha una i és la que treballa amb materials tradicionals i per tant és propia d'una època concreta.
Jo com naturalista i proteccionista de la fauna coincidia més amb l'opinió de l'arquitecte en quan que els materials usats abans , i per tant tradicionals, eren respectuosos amb la fauna. Eren materials menys tòxics i més sostenibles.
Molt interessant també el concepte de que la pedra seca esta lligada a l'aprofitament de l'aigua d'una manera o altre.
Els marges retenen la terra en cas de grans pluges per exemple.
Tots el ponents coincidien en que la desaparició del model agrìcola antic provocava un abandó i deteriorament de tot el patrimoni de marges i cabanes.
La sala es va omplir per multitud d'estudiosos del tema. No massa joves però.
Nosaltres des de Vallbona de les monges i "Estimaocells en ma" vam aportar una petita sol.lució al problema. Proposavem una nova activitat sostenible i respectuosa per tota aquesta arquitectura tradicional. La nova activitat era l'observació i fotografia de la fauna per evidenciar un paisatge ocult, silenciós i desconegut
També jo vaig afegir el concepte de paisatge diurn i nocturn, on tant importants són el gripau corredor que camina per una riera com l'òliba que canta a les nits.
4 eren el projectes fets a Vallbona de les Monges lligats amb l'arquitectura tradicional:
1.- Col.locació de 46 caixes nius d'òliba a pallisses i cabanes. Caixes que per les seves dimensions i pes i per la necessitat d'estar ubicades en cabanes requerien forçosament de l'arquitectura tradicional.
2.- Construcció de l'habitacle de pedra seca per afavorir la nidificació del mussol comú.
3.- Reaprofitament de les cogulles o basses excavades a les roques com abeuradors per la fauna local
4.- Convertir aixoplucs i cabanes de pedra seca en observatoris de fauna
4 projectes que configuraven un nou paisatge de biodiversitat i que van agradar a tots els assitents.
La xerrada anava acompanyada de les millors fotos dels fotògrafs que ens visiten ( gràcies a tots ells) i del video d'Espais Naturals de Ponent sobre el projecte Oenanthe ( gràcies a la Teresa Fuentes i l'Enric que ens van visitar a Vallbona per conèixer el nostre projecte). Aquest fantàstic video de tres minuts on l'Enric Morera explica clarament aquest projecte de reaprofitament de les cabanes i aixoplucs com a observatoris de fauna. Un projecte Oenanhte que amb ajuts Leader replica el projecte de Vallbona de les Monges però ademés el millora i el fa evolucionar notablement.
Un dia fantàstic on vam aprendre coses molt interessants i vam conèixer estudiosos del sector .
