A qui vulgui llegir i entendre : ahir va ser un dia trist a Catalunya.

Avui  no posarem fotos d'ocells perque com he dit moltes vegades lo important són les persones.

Dos agents rurals (en Xavier  i en David) van ser ahir brutalment assassinats en mans d'un jove armat de 28 anys.

Vagi per davant el condol a les seves famílies, amics i companys de feina.

Intentaré ser fred en les valoracions  i no deixar-me emportar pel moment i ho faré com a excaçador, com a proteccionsita actual, com a metge  i com a ciutadà.

Com a metge especialista en Medicina del Treball : 

Les persones es transformen en determinades situacions en les que adquireixen  un fals nivell  de superioritat com per exemple conduint un cotxe o portant una arma.

Una de les tasques que sempre m'expliquen els agents rurals és la identificació dels caçadors, revisió de la documentació i fins i tot  revisió dels maleters dels cotxes dels caçadors.

La pregunta seria si la resta de cossos de seguretat de l'estat quan identiquen algú armat ho fan  a pit descobert i  a cara  descoberta? No caldrien com equips de protecció individual armilles  i casc? Cal pensar que la mort dels dos agents s'ha produit per arma de foc calibre 12  i cartutxo amb perdigó del 10   per caçar tords. Aquesta munició  queda esmorteida a  15-20 metres de distància  i ben segur que no atravessa armilles antibales. Per tant  la prevenció és necessaria  i cal desde l'administració aplicar els EPIs necessaris.

Els protocols  d'identificació del caçador  es fan amb el caçador amb arma en ma?. No  es podrien dissenyar  sistemes d'avís en que el caçador fos advertit a distància i deixés sempre l'arma a terra descarregada  i amb seguro posat?.

Un altre tema seria plantejar que aquestes tasques d'identificació en temporada de caça fossin fetes per un cos de Mossos d'Esquadra especialitzat en medi ambient i per tant armats. Potser armes llargues de caça  pel cos d'Agents Rurals.....de totes formes  la sol.lució no crec siguin mes armes per aturar les armes.

Per altre banda  i de cara  al caçador,  són suficients les mesures que es prenen en els Centres Mèdics d'expedició de certificats d'armes?.

Per experiència pròpia com a excaçador i com a metge:   no ho són de cap  de les maneres. Almenys en les revisions periòdique per renovar llicencies.No ho tinc clar en les inicials.

No es dur a terme una exploració psicopatològica completa amb testos psiquiàtrics de personalitat (16 PF,Salamanca, Millon, Mini Mult...) ni cap especialista en psiquiatria valora el client. Es parla de test psicotècnic i psicòlegs ... no és suficient.

El lobby  de les empreses  de certificats suposo que com el lobby de la caça és molt potent i no permet  ser més exhaustius.

Per altra banda el client pot no dir la veritat  dels seus antecendents  psiquiàtrics i per tant no quedar reflectits en un no apte  en la revisió.

La llei de protecció de dades  impedeix informació creuada  del metge  de capçalera amb els metges del centres mèdics sense el permís exprès del malalt. Doncs cap problema, que el sol.licitant  de la llicència d'armes tinguin l'obligació   de firmar un consentiment   de transmissió de dades entre  sanitat pública i centres acreditats. No només amb informes entregats al malalt sinò permetent el contacte directament amb metge  de capçalera  i preguntant pels antecedents patològics que puguin invalidar la emisió del certificat mèdic.
Potser ens hauriem de plantejar  que l'administració (SGAM)  controlés de més aprop aquests centres mèdics privats d'expidició de certificats.Es fa difícil creure  que es deneguin molts certificats quan això implica  una merma d'ingressos del centre i el perill  de que no vinguin més clients.

 Com a excaçador :

La caça està canviant molt. Ja no és un recurs econòmic sostenible perquè està esgotant el nostre patrimoni  faunístic. No té sentit  repoblar amb animals de granja els cotos,  i per tant crec que només en casos molt concrets la caça tindrà en un futur  algun sentit (casos de sobrepoblació de grans mamífers i que afectin conreus etc. )

La política de gestionar els cotos portant caçadors de fora no vinculats  al territori és erronia i molt perillosa  donat que poc es preocupa el forani en  no matar espècies protegides, limitar número de trets, respectar horaris   i en enfrontar-se a l'autoritat   i propietaris de la zona.

Els cotos  tenen una gran responsabilitat empresarial  en conèixer bé els seus caçadors  i són corresponsables  dels comportaments dels caçadors. També han de ser responsables de conèixer si els socis caçadors tenen en regla tota la seva documentació.

Caldria   conèixer  previament tots els socis de la zona i fer reunions preparatives amb el cos d'agents rurals   abans de començar  la veda. És important   que els jugadors d'un partit de futbol coneguin abans de jugar el partit els seus àrbitres. Es millorarien les relacions i s'asumirien millor les obligacions per part del caçadors. 

Calen també controls de drogues i alcoholèmia en el sector de la caça. Recordo encara importants tiberis i esmorzars   previs a una batuda on els caçadors consumien  alcohol  i acte seguit   agafaven vehicles  i armes  per anar a caçar. Són necessaris  més controls  sorpresa  en aquests moments  tal  i com s'està fent en l'àmbit   de la conducció per part de la Direcció General de Trànsit.

Tot això per intentar mantenir un sector  que és possible doni recursos econòmics a la zona, però que ben segur estar abocat a l'extinció  per deixar pas a un mon   de conservació i proteccionisme.

Com a nou conservacionista:

Crec que el futur de la caça té els dies comtats. Cada  cop hi ha  menys sol.licituds  de  llicències federatives.

Els joves per sort, tenen altres inquietuds  que anar disparan i matant animals  a tort i a dret.

Les normatives europees també són cada cop més restrictives en aquest sector.

En l'àmbit  dels permisos de fotografia de fauna d'espècies sensibles cal comunicar amb temps a Medi Ambient quines persones faran fotografies o observació de determinades espècies. Copiem doncs, aquest model   per la caça,  donat que sembla que és més fàcil tramitar mort que gestionar vida. No deixa de ser sorprenent  que sigui més complexe i legalista fer els tràmits per  fer fotografiar fauna que tramitar la gestió d' una cacera.

Com a ciutadà  i pare de família:

És un dia molt  trist, però ben segur que el que ha passat  farà canviar molts procediments de treball i moltes formes d'actuar. Esperem que l'administració prengui nota  del que ha passat i vetlli perquè no torni a passar aplicant les mesures que corresponguin.
Jo vaig  conèixer el David  en les seves rondes pel terme municipal de Vallbona de les Monges, fins i tot  el vam portar als observatoris de fauna.
Deixen fills i dones  i es fa realment difícil  acceptar  i entendre el que va passar ahir.

Cal pensar que el bé i el futur del cos dels agents rurals  és també el nostre  bé i el nostre futur donat que en les seves mans (i en les seves vides) recau la protecció  del nostre medi natural.
Descanseu en pau Xavier i David.

Eduard Viver Bernadó
nº col. 28235