Una història d'amistat: "els tiets"

Una història d’amistat : “els tiets”

La història d’amistat que representa el  grup dels “ tiets “ a Vallbona de les Monges va més enllà  d’una simple amistat o d’un simple projecte. El seu propi nom  ho indica és una amistat  que salta generacions. Un territori  i un poble  ( Vallbona de les Monges) ens van “improntar” a tots al mateix temps  i lloc  i vam quedar marcats per sempre.

Les interrelacions d’amistat i els gestos  entre tiets sorprenen  a qui els veuen, fins hi tot  els extranys  no les  entenen. Aquesta és la força  dels tiets , anar més enllà  de lo racional o entendible en el concepte d’amistat. Poc ens preocupa que els observadors ens entenguin, us diría més la seva incomprensió ens agrada i ens estimula per ser cada dia  més i millors tiets i allunyar-nos dels tòpics  i les falses amistats . Aquesta és la nostre marca  d’identitat, aquesta és la nostre personalitat  de ser diferents i molt iguals al mateix temps. Ens podriem definir com uns nens grans  que no han perdut les  il.lusions, els reptes, que davant adversitats  s’han aixecat  i han  tret pit per reeixir amb més força.

Un tiet del grup va definir  els tiets com “un club que no és un club” . Un conjunt de persones que van coincidir  en un moment i en un lloc concret …a Vallbona de les Monges. Evidentment es així, pero com amb altres persones ha passat  ens podiem  haver allunyat  i no ha estat aixi amb “els tiets”. Uns més presents i altres més absents pero cadascun en la mesura que ha volgut i pogut ( els moments i el temps que la vida ens ha deixat).

Per tant no només el territori  i el moment ens ha lligat sinò que també les persones  i les personalitats  ens han lligat . Qui diría que un transportista  compartiria amb un educador social, amb un distribuidor , amb un delineant, amb un metge  , amb un treballador de manteniment, amb un comercial textil , amb un pagès, amb un taxista  o amb un aventurer……els tiets són molt grans!!!!  Són únics perque únic és  els seu objetiu : ser cada dia més i millor tiet.

Qui anava  a dir que en un inòspid , místic , petit i eixugat  poble de l’Urgell neixeria  un brot tant noble i tant fort. Ja es diu que a secà , el  que neix , creix  i sobreviu  conté el millor de la genètica brotada.

No hi ha limits d’amistat pels tiets: riuen i ploren junts , no dormen despres de disgustos compartits  i són feliços  amb els nous èxits assolits.

Pels escèptics en referencia als tiets , que no ho siguin tant , que no tinguin tant dubtes ni sorpreses, que n’aprenguin d’ells  i que en prenguin nota !!

Aquestes són unes paraules  d’orgull de pertinença, d’agraïment sincer, sense esperar  res a canvi i esperant-ho tot al mateix temps , de forma desinteresada i molt interesada per altra banda, sense donar valor a lo material i molt valor a lo inmaterial , en definitiva  només els tiets  ho saben.

Seguirem  buscant-nos i  retrobant-nos  per seguir fent allò que més ens agrada :  ser nens  i jugar com a nens.

Tiets per sempre !!

Nota : Per cert , pels escèptics i pel món sencer , dir que  els tiets han acabat l’altell  de fusta de l’Observatori de Fauna  de les Comes Euques. Possiblement  el projecte de fauna amb més valor  de patrimoni,  de  biodiversitat  i  de  comunitat  que mai s’hagi  fet a l’Urgell o més enllà. Com tot el que fan els tiets per altra banda.

Gracies al Ramón pels troncs de la Font de la Raval i al Miret pels cabirons cedits amablement   i pel sa objectiu  de no tallar  cap arbre viu .