Ara podem dir que ja hem tancat el cercle del projecte Estimaocells. Aquest últims dies el pagès propietari de Cal Solero ha portat ell mateix els usuaris a l'observatori de fauna de Cal Solero. D'aquesta manera li passem el testimoni dels fotògrafs i observadors de fauna tancant el cercle del projecte Estimaocells.
Què volem dir amb això de tancar el cercle?
Doncs que el territori i el seu patrimoni han de ser gestionat pels seus propietaris i mitgers (i si són les dues coses a l'hora millor, com és el cas de Cal Solero Hide) que seran qui vetllaran de forma eficient i constant per les seves finques, per tal de que els ocells puguin conviure en armonia amb els conreus, vinyes,horts, oliveres i ametllers.
Les fòrmules d'altres empreses de fotografia de fauna contemplen només una part dels ingressos pel propietari on estan ubicats els observatoris.
Aquest sistemes de gestió són respectables, però al meu parer, són sistemes desfasats que no han desenvolupat prou el sector ni han millorat massa la nostra biodiversitat. Eren bons sistemes de gestió fa uns anys i van obrir nous camins d'aprofitament del territori. Enfront els cotos de caça ja feien prou i eren prou bons aquests antics models de gestió del turisme de fauna. La pagesia guanyava pero seguia lligada a tercers que gestionaven els seus recursos...els seus ocells.
Jo crec que cal donar-hi una volta més en aquest sector, i per tal de que es faci gran i universal, cal que siguin el pagesos propietaris o mitgers qui gestionin 100% el recurs faunístic de les seves terres.
I 100% no vol dir ni 10 % ni 5 % ni 0%, vol dir que per una vegada el pagès no quedi lligat a preus de mercat o comissions de mercat sinò a las seves capacitats i esforços sobre la seva biodiversitat.
Durant un any la Minerva i jo hem gestionat tots els usuaris de Cal Solero Hide, però ara toca deixar el projecte observatoris de fauna també en mans de qui són els veritables garants del territori: la pagesia . En aquest cas el Ramón Josep serà el propietari pagès que també portarà fotògrafs al seu observatori de fauna de Cal Solero i Les Forques. I quan ell no pugui porta-los nosaltres el seguirem ajudant. Per tant serem més per tirar endavant aquest projecte.
Ramon Josep i Miquel dins el hide Bosquet
Evidentment no tots el observatoris de fauna permeten aquest tipus de gestió directe per motius diferents, però haura de ser aquest el resultat de la fòrmula sempre que es pugui.
En els casos en que la gestió directa no sigui possible seguirem donant un cop de ma i estarem presents pels camps de Vallbona acompanyant els nostres clients on faci falta.
En els casos en que la gestió directa no sigui possible seguirem donant un cop de ma i estarem presents pels camps de Vallbona acompanyant els nostres clients on faci falta.
Aquest traspàs de responsabilitats ens permetrà fer més projectes i anar evolucionant, sent cada cop més persones les implicades en mostrar el patrimoni faunístic del territori.
Seguirem recolzant i treballant en equip en moments de dubtes o de dificultats, però crec que el pas que hem fet a Vallbona de les Monges és gegant i replicable arreu del nostre país.
Quan el pagès deixi un ametller amb algunes ametlles pel picot garser, minimitzi o elimini la química utilitzada, faci una neteja mecànica de les herbes, detecti que les ovelles es mengen les pipes o es pregunti perque avui no ha vingut l'astor a beure a la bassa de pedra, haurem assolit el premi de la biodiversitat.
El cercle dels Estimaocells es tanca per obrir-ne d'altres més grans i més il.lusionants.
Avui les fotos de Cal Solero són de l'Eduard Villart i de l'Àngel, dos grans persones amants de la fauna com nosaltres i amb qui compartim sovint idees i projectes.
Un primer pla de la família picots garsers de Cal Solero: mascle , femella i joves
gentilesa de l'Angel
Un primer pla de la família picots garsers de Cal Solero: mascle , femella i joves
gentilesa de l'Angel
I aquestes, gentilesa de l'Eduard Villart amb logo inclòs
