Tancant el cercle del projecte Estimaocells!

Ara podem dir que ja hem tancat el cercle del projecte Estimaocells. Aquest últims dies el pagès propietari de Cal Solero  ha portat ell mateix els usuaris a  l'observatori de fauna de Cal Solero. D'aquesta manera li passem el testimoni dels fotògrafs i observadors de fauna tancant el cercle  del projecte Estimaocells.

Què volem dir amb això de tancar el cercle?

Doncs que el territori  i el seu patrimoni  han de ser gestionat pels seus propietaris  i mitgers (i si són les dues coses a l'hora millor, com és el cas de Cal Solero Hide) que seran qui vetllaran de forma eficient  i constant per les seves finques, per tal de que els ocells puguin conviure en armonia amb els conreus, vinyes,horts, oliveres i ametllers.

Les fòrmules d'altres empreses  de fotografia de fauna contemplen només una part dels ingressos pel propietari on estan ubicats els observatoris.

Aquest sistemes de gestió són respectables, però al meu parer, són sistemes desfasats  que no han desenvolupat  prou el sector ni han millorat massa la nostra biodiversitat. Eren bons sistemes de gestió fa uns anys  i van obrir nous camins  d'aprofitament  del territori. Enfront els cotos de caça  ja feien prou i eren prou bons aquests antics models de gestió del turisme  de fauna. La pagesia guanyava pero seguia lligada  a tercers que gestionaven els seus recursos...els seus ocells.

Jo crec que cal donar-hi una volta més  en aquest sector, i per tal de que es faci gran i universal,   cal que siguin el pagesos propietaris o mitgers  qui gestionin 100%  el recurs faunístic de les seves terres.

I 100%  no vol dir  ni 10 %   ni  5 %   ni  0%, vol  dir  que per una vegada el pagès no quedi   lligat a preus de mercat o comissions de mercat sinò  a las  seves capacitats  i esforços sobre la seva biodiversitat.

Durant un any  la Minerva i jo hem gestionat tots els usuaris de  Cal Solero Hide, però ara toca  deixar el projecte observatoris de fauna  també en mans  de qui són els veritables  garants del territori: la pagesia . En aquest cas  el Ramón Josep  serà el propietari pagès que també portarà  fotògrafs  al seu observatori de fauna de Cal Solero i  Les Forques. I quan ell no pugui porta-los  nosaltres el seguirem ajudant. Per tant serem  més per tirar endavant aquest projecte.

Ramon Josep i Miquel dins el hide  Bosquet

Evidentment no tots el observatoris de fauna permeten aquest tipus de gestió directe per motius diferents, però  haura de ser aquest el resultat de la fòrmula sempre que es pugui.
En els casos en que la gestió directa no sigui possible  seguirem donant un cop de ma  i estarem presents pels camps de Vallbona acompanyant els nostres clients on faci falta.

Aquest traspàs de responsabilitats  ens  permetrà  fer més projectes  i anar evolucionant,  sent cada cop més persones les implicades   en mostrar  el patrimoni faunístic del territori.

Seguirem  recolzant i treballant en equip   en moments de dubtes  o  de dificultats, però crec que el pas que hem fet a Vallbona de les Monges és gegant i  replicable arreu del nostre país.

Quan el pagès deixi un ametller amb algunes ametlles pel picot garser, minimitzi o elimini la química utilitzada, faci una neteja mecànica de les herbes, detecti que les ovelles es mengen les pipes o es pregunti perque avui no ha vingut l'astor a beure  a la bassa de pedra,  haurem assolit el premi  de la biodiversitat.

El cercle  dels Estimaocells es tanca  per obrir-ne d'altres més grans  i més il.lusionants.

Avui  les fotos de Cal Solero són de l'Eduard Villart   i de l'Àngel, dos grans persones  amants  de la fauna com nosaltres i amb qui compartim sovint idees i projectes.

        Un primer pla de la família picots garsers de Cal Solero: mascle , femella i joves
                                                   gentilesa de l'Angel

I aquestes, gentilesa de  l'Eduard Villart amb logo inclòs