Una nova història de persones i territori : el nou observatori de fauna de Ca l'Ayats!

Dies endarrera vaig coincidir amb el Josep de Ca l'Ayats a l'observatori de la Bassa de Cal Pons.

En Josep és veï proper de la bassa, de fet una part de l'antiga bassa del Cal Pons  va quedar dins el seu jardí  de casa on hi va fer una petita piscina per soportar millor els calurosos estius de Vallbona de les Monges. 

La petita piscina  de Ca l'Ayats a l'esquerra

L'Anna i la Montse són les seves filles i   eren de la meva colla o millor dit jo era  de la seva colla. Moltes aventures  i festes majors  vàrem passar junts quan erem nens  i no tant nens. Bons moments  i bones històries d'amistat i territori.

La colla pessigolla als anys 80

Mentre parlava amb en Josep miràvem a través dels vidres espia (tècnicament anomentas vidres unidireccionals) els ocells que entraven a la bassa. 

De nou la màgia del vidre espia es va posar a treballar atrapant aquest cop al Josep, expagès jubilat i coneixedor del territori.

Les seves reaccions també van ser màgiques  i les seves inquietuts reveladores. En Josep  de sobte va parlar i va dir: amb qui  he de parlar per poder tenir  en una cabana meva  un observatori com aquest!!

En Josep  és veí també de la finca del Ramon Josep  on tenim el fantàstic observatori de Cal Solero i per tant veu  com moltes persones anònimes pugen la muntanya per tancar-se hores i hores dins aquell petit cubicul fet amb fustes reciclades.

Segurament per la seva ment rondava saber perquè  aquell perdut espai  de bosc atreia l'atenció de tanta gent.

Es evident que en Josep no segueix les xarxes socials i per tant  no està contaminat o influenciat per instagrams o face books. És la seva pròpia observació la que va despertar la seva curiositat i ganes de saber. Quan  va veure a la bassa de Cal Pons com els ocells no ens veien i s'apropaven just fins la finestra  va descobrir la biodiversitat  de Vallbona de les Monges...i ell també en volia  un tros!!!

cueretes blanques a tocar del vidre unidireccional

En Josep també ha tingut la gran sort  de que una caixa niu situada en un tancat seu fos ocupada per l'òliba  els últims quatre anys.

Aquest any però les òlibes han saltat de caixa i de la 28 han passat la 36 i no pot disfrutar de la seva presència. En Josep està trist per aquest fet però ja li he explicat que segurament alguna altre parella tornarà  a ocupar la seva caixa. 

 

Aquest any dues postes a la caixa 36 una amb sis polls i la sergona amb set.

La comunitat de Vallbona està inmersa ja en el projecte Estimaocells i en tots els projectes de fauna que d'ells en deriven. Això ja no té aturador .... ara ens falta temps.

En Josep i els seus van fer l'any passat un Estimaocells  atrets per l'encant  d'aquestes figures quasi humanes.

Estimaocells Ca l'Ayats

La custòdia del territori funciona però la custòdia les persones funciona  encara millor i el projecte Estimaocells és un exemple.

Per tant quan en Josep  va preguntar amb qui tenia que parlar  per poder apropar-se a la fauna de les seves finques  jo vaig contestar   que ja hi estava parlant!

Segurament en Josep quan em demanava tenir un vidre espia per poder veure els ocells no només pensava en ell sinò també en les seves filles  Montse i l'Anna..... i evidentment  en els seu nets i netes.

Un pagès que vol que el territori i el patrimoni no es perdi i quedi oblidat. Coneixedor de que aquesta nova activitat  d'observar ocells  per una finestra màgica  pot suposar  un nou motiu d'interes per les seves cabanes i finques. Potser algun net té interès pels ocells i voldrà tornar  a la cabana  del seu avi?

Ell ha pogut veure de primera mà la reconversió  de la bassa agrícola de Cal Pons  en un gran i novedós observatori de fauna. Ha observat i ha comprovat el resultat. Jo evidentment li he posat fàcil (com qui convenç a un Magistrat amb la seva pericial) i li he parlat de les bondats d'aquest projecte i  de les seves ramificacions.

Els Joseps visitant les obres de la bassa de Cal Pons

Fent  una xerrada amb nens de l'escola de Sant Martí dins l'observatori. Fins a 20 nens van escoltar la xerrada.

Possiblement l'observatori de fauna més gran de la comarca i provincia.

Dit i fet vam sortir de la bassa de Cal Pons i ens vam dirigir a la partida de Santa Llúcia on hi té una petita cabana de pedra sense finestres però estructuralment  conservada.

Arrivant  al futur observatori de Ca l'Ayats

Entrant per primera vegada a la cabana

Relativament ben  orientada a sol de tarda  peró amb fondos allunyats i difusos.El sol de matí però  potser entri per la finestra.

Entre ametllers i oliveres. Molt aporp de la riera del Maldanell

Sota seu hi pasturen les ovelles

I sense dubtar-ho  mans a la feina.

Donat que la cabana no té finestres hem aprofitat la porta   per fer la finestra  per un observador.La foscor interior de la cabana ens solventa el problema de ser vistos.Un vidre de 70 cm x 40  cm donarà llum a aquest nou espai de fauna.

Un vell i reciclat dipòsit de fibra de vidre de 500 litres serà la nova bassa del Ca l'Ayats. Deixarem un espai perque hi puguin passar vehicles i tractors.

Fàcil d`omplir la bassa.

Aquest nou observatori està situat molt aprop del de Ca la Fina i Cal Antonet. 

Com diu l'Andrés amb molt pocs recursos materials  peró amb molts recursos humans estem pensant globalment i actuant localment. Amb un cost no superior a 50 euros  hem avançat  amb aquest nou emplaçament per observar fauna.

Ara només falta que la fauna  de Vallbona respongui. Segur que ben aviat  podrem posar nom  als ocells que hi vinguin. Pero ja sabem que per posar noms als ocells cal primer posar nom a les persones.

Nosaltres ens apropem a la fauna del territori i ho fem a través de les persones (en aquest últim cas amb en Josep de Ca l'Ayats) .

Els estimaocells i els vidres espia ens han ajudat  molt a fer-ho i creiem  que aquest és un dels nous camins per conèixer, protegir i estimar la biodivesitat que ens envolta.

Aquesta és una nova història de comunitat,territori  i  estimaocells

 i ben segur que no  serà l'última!