La boira no marxa del Maldanell. Una boira pixanera que tot ho mulla. Ara són dies sense sol i sense llum, però també amb el seu encant. La boira, com la sequera, formen part d'aquest inhòspit territori de l'Urgell.
Els aficionats a la fotografia de fauna ja ho diuen que les inclemències del temps permeten fer fotos diferents. L'excés d'aigua dispersa els ocells i el fred els fa menys actius. Ara treballa més el menjar que l'aigua. Els amfibis i rèptils de la Bassa de Cal Pons ara estan hivernant i no es manifesten. Els pardals, les mallerengues, i fins i tot un mosquiter, ens acompanyen aquests dies de boira.
Una solitària merla també s'ha deixat veure als arbres dels davant.
la merla solitària
el mosquiter
la carbonera
els pardals i el silenci
el silenci dels pardals
Pardals que ara ja són escasos i que cal protegir i cuidar. En les finestres de sud hi farem caixes niu pels pardals i podrem veure-les des de dins de l'observatori. El vidre de les finestres ens permetrà observar sense ser vistos el seu contingut. Estem fent que aquesta infraestructura abans morta esdevingui un edifici ple de vida.
Aquestes festes de Nadal hem anat a veure una fantàstica obra de teatre: "la nena dels pardals".
Una obra de teatre que em va recomanar el meu company Miki. Va quedar impressionat per aquesta bonica història basada en fets històrics reals. No podia deixar passar la funció que el Teatre al Detall de la mà de la Txell i el seu marit el Xavi feien a Badalona.
En el tríptic de l'obra de teatre es podien veure unes explicacions de com fer caixes niu pels pardals. Sorprenent com es barrejaven disciplines ...teatre i biodiversitat!!
Una obra de teatre per públic familiar que explica de com cal protegir tots el animals i respectar la biodiversitat que ens envolta. També explica el concepte de la cadena tròfica d'una forma entenedora i divertida. Una gran música acompanya aquesta obra de teatre interpretada per La Tresca i la Verdesca.
Està basada en uns fets reals succeïts a la Xina on un dictador (el timoner) va voler exterminar tots el pardals perque es menjaven les collites. El problema va ser que un cop van espantar tots el pardals van proliferar el insectes que també van minvar les collites i van portar la fam al país. Vaja, una història teatralitzada de forma divertida i emotiva pels actors del grup Teatre al Detall (la Txell i el Xavi).
La protagonista és una nena que és diu Ming i que salva els últims pardals de la Xina.
De fet el timoner o dictador que surt a l'obra em recorda una mica el lobbys de la caça i l'agricultura intensiva (amb adminitració inclosa) i la Ming em recorda totes aquelles persones (o nens/es dels pardals) del sector del proteccionisme que he anat coneixent al llarg d'aquests anys i que volen evitar la sisena extinció. Vaja que realment aquesta obra esta basada en fets molt reals i molt actuals.
Al final de l'obra els protagonistes diuen que faran espantaocells per protegir els ocells i jo vaig pensar llavors en els nostres Estimaocells. Segurament jo dec ser ara un dels nens dels pardals¿?
Estimaocells "barratina blava"
Tots els nens que escoltaven aquesta obra van quedar clarament improntats i convençuts de que no es poden perjudicar els pardals i que cal protegir-los. Fins i tot el Xavi al finalitzar l'obra convida al públic a construïr ells mateixos les caixes nius pels pardals.
Mai cap taller de caixes niu del nostre sector havia convençut tants pares, mares i nens al mateix temps.
Potser hauríem de representar aquesta obra al Deltabirding Festival !!!
La veritat és que el Xavi i la Txell del Teatre al Detall van canviar més conciències amb aquesta obra de teatre que molts estudis científics que demostren la disminució de la població dels pardals.
Per tant la conclusió és clara i contundent ....només mitjançant estratègies d'educació social canviarem la conciència de les nostres comunitats envers la biodiversitat.
Sempre que expliquem el nostre projecte Estimaocells expliquem que les fòrmules actuals per concienciar a la comunitat no són suficients. Els models d'educadors mediambientals, ecòlegs o similars no arriben suficientment a la gent. Tampoc han funcionat les actuacions sancionadores de l'administració per canviar determinades actuacions perjudicials per la fauna. Cal noves idees i noves estratègies.
Cal educar socialment per després poder educar mediambientalment!
Aquest és un humil missatge pel sector del proteccionisme de la fauna salvatge.
És evident que mitjançant l'art, la cultura, la música i altres disciplines podem transformar més i millor a la nostra comunitat per valorar i estimar la nostra biodiversitat. "La nena dels pardals" és un clar exemple d'aquesta nova hipòtesi.
Segurament caldrà donar recolzament a iniciatives culturals com "la nena dels pardals" perque la seva repercusió en els nens que van veure aquesta obra és elevat i positiu...... quants nens dels que veuen aquesta obra teatral voldran matar els pardals? .....cap ni un, ben segur!!!
Felicitats Txell i Xavi per aquest gran missatge que de forma teatral doneu als vostres espectadors i al món sencer.
Un gran relat, una gran interpretació i una gran música.
Ja sabeu Txell i Xavi que esteu convidats amb les vostres filles a conèixer de primera mà el nostre projecte Estimaocells. Potser així us podré convencer de fer un nou final d'obra amb la figura dels Estimaocells i no dels Espantaocells!! o també podríem dir no només farem espantaocells sinó que els hi direm estimaocells!
Txell i Xavi amb "el nen dels pardals"
Per cert ahir els Reis d'Orient van passar pels Estimaocells i van portar molts ocells i molt bon rotllo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada