Avui he anat als Monstequius i hi he trobat el meu bon amic Josep refent els marges que han caigut amb les pluges. Està clar que els marges i cabanes de pedra seca són font de biodiversitat. La microfauna s'amaga entre les pedres i els rèptils fan dels marges casa seva. També alguns ocells poden fer niu en aquestes parets. Les petricaixes per mussol comú ja estan integrades dins aquests valuosos murs de pedra.
Les marjades separen camps de cultiu i permeten en els seus vorals la presència de flors i altres plantes favorables per la biodiversitat.
Avui el Pep estava refent un marge caigut durant les pluges del mes passat. Veure treballar al Pep suposa veure treballar l'últim margener o marger del territori. Un ofici que només pot passar de pares a fills i que té actualment una difícil continuïtat.
La difícil i valuosa feina del margener
L'estiu passat el Pep va adaptar la seva cabana dels Montesquius com a observatori de fauna. La bassa la va fer en una pedra i feta de nou. Situada en alçada sembla una escultura de pedra seca. Evita que els senglars hi accedeixin. Una petita bassa que ja concentra fauna local.
Avui hem pogut veure els primers resultats.
Malgrat ara no hi ha massa ocells degut a la presència d'aigua per tot arreu hem pogut fer algunes fotos molt interessant. La llum de primera hora del matí entra pel vidre però un cop són les 11.00h aproximadament la llum incideix correctament en l'única branca que hi ha clavada a la pedra. Els fons són uniformes i difuminats.
Pit roig
Pardal roquer o gorja groc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada