"Distingits Directors Generals de las grans corporacions energètiques":
Ja ha arribat de nou la polèmica al territori i al país. El nou pla d'energies renovables al que ha de fer front Catalunya, entra de ple a les nostres vides. Curiosament en època pandèmica, plena de restriccions i limitacions de movilitat suposo perque no ens poguem reunir i organitzar. Hi ha qui diu que això dividirà el poble pero potser és una oportunitat per unir-lo.
Desde la badia de Roses fins l'Urgell i les Garrigues, acabant i passant pel Priorat.
Terres de secà que amb els anys han anat adaptant les seves fonts d'ingressos amb una agricultura de subsistència i el turisme de territori.
A Vallbona de les Monges ja hi tenim un parc eòlic instal.lat a la serra del Tallat des de fa més de 10 anys. Com diuen alguns veïns ja tenim la nostre quota de molins amb el pros i contres que això implica. Amb els ingressos anuals que arriben a l'Ajuntament i amb l'impacte visual i sonor per aquells veïns que tenen més aprop les pales dels molins.
Un gran dilema em ve al cap donat que, com proteccionista de les aus, els molins impliquen un perill evident pels ocells com està demostrat per evidència científica. Els rapinyaires diürns i nocturns cauen sovint sotes les pales d'aquestes noves infraestructures.
Una empresa d'àmbit internacional (italiana) vol instal.lar al nostre terme municipal 10 molins de 5 MW de potència cada un i amb una alçada de pala de 200 metres. Una superfície de gir de quasi 2 hectàrees,
Les mides d'aquests molins dupliquen les de l'anterior parc que fan 80 metres de diàmetre de rotor.
La distància dels molins a les persones es redueix en el cas de Montblanquet a 900 metres.
Per tal de que ens fem una idea, l'alçada de la Sagrada de Familia de Barcelona fa 170 metres i la Torre AGBAR en fa 145 metres.
Doncs, 4 d'aquest molins estaran situats molt aprop (a 900 metres) de la gent i del poble de Montblanquet.
Sempre he dit que el més important són les persones, i poca o nula opisició vaig fer jo a l'anterior parc de molins. Crec que en l'anterior parc el pros eren superiors als contres i ara ja convivim amb normalitat amb aquesta indústria del vent.
Els ingressos aproximats de 140.000 euros anuals que arriban al poble són indispensables per sobreviure i desenvolupar el municipi.
Fins i tot el molins són una atracció turística i molta gent els va a veure a peu de pales. Quan aquestes estructures es situen a molts km. de distáncia són puntes que sobresurten i no molesten. Quan et col.loquen un molí de 200 metres d'alçada just davant de casa teva comença a ser una problema visual, acústic ,d'ombres i en definitva de salut.
Ningú no pot qüestionar que el futur del nostre món passa per les energies netes. Està clar que no vull nuclears ni cremar més combustibles fòssils. El vent i el sol són, ara per ara, el futur. El problema és el model d'explotació, de gestió i de repartiment de beneficis dels molins de vent. Per sort o per desgràcia a la nostre vall hi tenim vent. L'emergència climàtica ens demana esforços, pero ens els demana a tots per igual. No molt esforç als petits pobles d'interior i gens d'esforç a la zones de màxim consum de llum.
Es dóna la circumstància que el poble de Senan està desconectat energèticament del seu entorn i són autònoms del tot. En canvi són el poble que més molins de vent té al seu voltant. Una tràgica ironia o una contradicció fatal que es repeteix en aquest nou parc eòlic.
També es dóna la paradoxa que en els pobles i territoris on es situen els molins el consum de llum és ínfim, i en canvi el màxim de consum es produeix a les grans ciutats .
Situem la indústria del vent ben lluny del lloc on es consumeix la llum, en territoris desafavorits econòmicament. Aquestes zones han estat escollides perquè a part de tenir vent, tenen poca densitat de població i generen menys oposició electoral.
El model d'aprofitament del vent hauria de ser una altre diferent al plantejat. Aquells que consumeixin més llum, que suportin més infraestructures del vent i del sol.
A que ningú no es planteja, en igualtat de vent, posar molins de 200 metres a Collserola? o fer un parc eòlic marítim davant de les platges de la Barceloneta?
Doncs potser és aquest el problema: que situem els molins ben lluny de la capital perquè suportin altres l'impacte negatiu.
Per altra banda potser hauriem d'autogestionar el vent que tenim a la Vall els propis Ajuntaments i veïns. D'aquesta manera els molins que volem al nostre territori els volem perquè ens suministrin localment la llum a nosaltres. Podríem parlar de la indústria del vent km 0. Ara hi ha pobles que han financiat un molí de grans dimensions per autoconsum. D'aquesta manera els veïns i veïnes accepterien molt millor la proximitat d'una d'aquestes estructures.
Tampoc generaria tanta oposició i controvèrsia si el projecte estigués plantejat de forma cooperativa com plantegen plataformes tipus Somenergia, empreses catalanes cooperativistes, respectuoses i lligades a la gent del territori.
En definitiva el problema és el model que es planteja per part de l'Administració, de com i qui aprofita el recurs del vent. Caldria un debat parlamentari on tothom pogués dir la seva opinió..
Aprofitant un magnífic informe del Dr Santi Mañosa, he fet un resum dels impactes que aquest nou parc provocarà en la avifauna de la zona.
Valoració dels possibles impactes sobre les aus del nou parc eólic a serra Bertran Montblanquet.
Efecte acomulatiu sobre els ocells nidificants durant
la construcció del parc i un cop finalitzat el projecte
L`àrea que afecta aquest nou parc és un hábitat idoni per la nidificació dels ocells rapinyaires
forestals. El nou parc eòlic pot suposar una pèrdua de qualitat , quantitat
d’habitat disponible i mortalitat directe sobre aquestes aus.
Caldria tenir un cens detallat de les zones de nidificació de les aus 3 km a banda i banda de les noves línees de distribució dels molins.
La destrucció
d’una part de la massa forestal afectarà als nius de rapinayires nidificants com:
Astor
Esparver
Ratoner
Aliga marcenca
L’impacte visual i
acústic i l’augment de la presencia humana
perjudicaran en aquestes nidificacions
Cal també saber com seràn les vies d’evacuació de
l’energia elèctrica produïda donat que aquestes poden produir la mort per
electrocució o per col.lisió dels ocells.
Amb disseny adequat es pot minimitzar I elimanr els riscos pels ocells. No
es possible eliminar el risc de col.lisió sino es soterrant les línees.
Efecte sobre els hàbitats de caça de determinades
espècies de rapinyaires
Els ocells
rapinyaires nidificants a la zona tendeixen a evitar les zones amb molins . Per tant es produeix una
pèrdua d‘hàbitat de cacera per moltes espècies de rapinyaires forestals com: astor, ratoner
i águila marcenca (Accipiter gentilis,
Buteo buteo , Circaetus gallicus)
La fragmentació
del bosc fa menys adequada la reproducció de molts ocells forestal fet que comporta la pèrdua de
disponibilitat d’aliment pels
rapinyaires.
Impacte sobre les aus migratòries que utilitzen
aquesta zona com a corredor migratori
L’aligot vesper i l’arpella entre altres, utilitzen aquests
corredors.
Increment de la mortalitat per col.lisió amb els
molins i amb les estructures d’evacuació
de la llum.
Aquest impactes
s’incrementen en dies de mal temps o boira, fet molt freqüent en aquesta zona.
Impacte directe sobre el niu d’àliga daurada ( Aquila chrysaetos) situada en els boscos
dels Omells.
Aquest niu
funciona fa anys amb l’aportació anual
de 1 o 2 polls per any de l’espècie Aquila chrysaetos.
En tenen
coneixament els agents rurals de la zona
que en fan seguiment permanent
Impactes sobre
espècies ameçades com l’àliga cuabarrada
( Hieraetus fasciatus) donat que la
zona constitueix un hábitat de caça excel.lent per aquesta espècie.
Impactes sobre els ocells migradors passerifomes :
Orenetes de
diverses espècies, abellarols i ballesters
Especial perill
pels ocells que migren de nit com els túrdits
Els molins poden espantar els ocells i obligar-los a canviar de les seves rutes migratòries per altres menys segures i cansades influint negativament en la seva supervivencia i retorn migratori.
Molts poden ser el avantatges econòmics que aporta un parc eòlic d'aquesta envergadura.
A la documentació aportada per l'empresa es diu que els beneficis serien:
1.- 200 llocs de treball en la fase de construcció del parc: evidentement un cop passat els 18 mesos que dura l'obra aquest benefici finalitza.
2.- Un llicència d'obra de 1.400.000 euros : és una xifra important de diners que l'Ajuntament hauria de repartir de forma directa i visible a tots el veïns i veïnes dels pobles. També és a una única vegada i per tant té poc recorregut aquesta quantia de diners.
3.- 2 llocs de treball fixes un cop acabat el parc: són pocs llocs de treball mantinguts en el temps.
4..- Ens indiquen que col.locaran endolls per vehicles elèctrics: jo ja en tinc un d'aquest endolls i el cost és irrisori.
5.- Finalment potser el punt econòmic més rellevant perquè es perllonga en el temps: 140.000 euros anuals d'impostos.
Semblarien molts diners pero si dividim pel nombre d'habitants la quantitat per capita no és tant important.
Per tant els beneficis econòmics no són tant elevats ni desbordants com podria semblar.
Com pètals de la margarida de la foto, anem desgranant aquest dilema. El problema és que en aquesta ocasió els contres són molt i molt elevats.
Sobretot molt elevats pels habitants de Montblanquet on estan situats els grans molins de vent a una distància de 900 metres i orientats a sud. L'orientació sud té el problema que el sol projecta de forma permanent ombra damunt de les cases del poble.
És a dir, si posem en una balança persones, tindriem: les persones de Vallbona que podrien deixar de tenir uns ingressos econòmics, i de l'altre part, les persones de Montblanquet que segur sortiran altament perjudicades per la proximitat dels molins.
Els negocis de turisme rural i la granja de gallines eco (amb un molí a només 150 metres) estan realment perjudicades per la extrema proximitat dels molins al poble de Montblanquet.
Jo sempre he dit que primer són les persones i la comunitat, i que aquest dos passen per davant de qualsevol altre espècie animal per protegida que estigui (àguiles cuabarrades incloses) però el problema és que en aquest nou projecte estan compromesos éssers humans (Homo sapiens), i per tant el meu sentit comú i el meu sentit de justicia m'obliguen a posicionar-me al costat de les persones més febles i més perjudicades. A posicionar-me a favor dels veïns de Montblanquet ( que per mi són tant persones com els de Vallbona o Rocallaura) que ja paguen la seva quota eòlica i que són minoria enfront de les altres dos comunitats del municipi.
Pensem que si en aquest projecte hi perd Montblanquet també hi perd Vallbona i Rocallaura.
Fins i tot es pot renunciar al gran impacte paisatgístic que provocaran aquests megamolins, però no podem renunciar a la salut de les persones.
Per tant és prioritari al meu entendre, allunyar del poble de Montblanquet el màxim nombre de molins de vent, per disminuir tots el impactes negatius que, sobre la salut humana, poden aparèixer.
Molts pensaran quin pot ser l'impacte negatiu a la salut que pot produir un molí de vent. Doncs la part més negativa sobre la salut és la projecció d'ombres de les pales dels molins, damunt les cases de Montblanquet. Aquestes ombres seran mòbils, permanents i continuades en el temps. Associat a aquest fet, també el soroll permanent de baixa freqüencia, pot tenir efectes nocius sobre la salut humana.
El parpadeig de les llums ( flicker en anglès) i les ombres es coneixen amb el nom d'efecte estroboscòpic i pot provocar alteracions neuropsicològiques i altres símptomes com cansament,disminució rendiment, desorientació, angoixa i estrès.
Perque ens fem una idea del que pot representar està sotmès en aquestes ombres i llums pensem que aquest efecte es fa servir com sistemes d'interrogatoris en situacions de guerra. Tots tenim al cap pel.lícules on el joc de llums i foscor es fa servir per esgotar i desorientar a les persones retingudes interrogades.
No hi ha molts estudis sobre els efectes nocius dels molins de vent donat que es coloquen habitualment lluny de les persones pero cada cop més els nous projectes apropen més i més aquestes estructures. El nombre de persones sotmeses en aquets efectes augmenta i per tant cada cop és coneixen millor les conseqüències..
Un altre efecte ben conegut per tots el metges és el caràcter epileptògen d'aquest fenòmen estroboscòpic. Es a dir, pot generar crisis d'epilèpsia en persones ja diagnosticades d'aquesta malaltia.
Us animo a buscar a youtube aquest efecte estroboscòpic i calculeu quant temps podeu aguantar amb aquest parpadeig de llums i ombres.
https://www.youtube.com/watch?v=mEbRtRD15yQ
Només unes mesures compensatòries molt més elevades que les plantejades per l'empresa constructora, poden fer més planer l'acceptació del projecte.
D'una manera ràpida i espontània em surten unes quantes mesures compensatòries més. Suposo que aquestes demandes agradarien a la gran majoria del vilatans i vilatanes de la zona afectada.
PROPOSTA DE 20 COMPENSACIONS I MILLORES
1. Reducció de l’impacte sobre el nucli de Montblanquet i Omells de Na Gaia, modificant ubicació de molins 3, 5, 7 10 i 8. A valorar nova proposta d’ubicació que disminueixi impacte visual i sonor sobre les persones.
5. Subvencionar impostos municipals de tots els veïns i negocis del terme (aigua, escombraries, IBI, ...).
I perquè aquestes demandes tant nombroses ?
Jo visc a Martorell, possiblement el poble més industrial de tot l 'Estat Espanyol. En el meu poble hi tenim la industria de l'automoció més important del país, i d'altres grans i contaminants indústries químiques. Totes aquestes grans corporacions ajuden i participen de la vida del poble. Les inversions són mil.lionaries i no qüestionades per ninguna de les parts (ciutadans, Ajuntament i empreses). Per tant el model industrial és necessari i aporta riquesa, pero ho ha de fer de veritat i directament sobre les persones. Aquí acceptem els riscos químics i de contaminació però tenim els avantatges de les quantitats molt elevades de diners invertides per aquestes empreses en el poble.
Jo vull el mateix per la gent del Maldanell. Cal demanar-ho i és de justícia !!!
De tots nosaltres depen el futur del territori per generacions properes. De l'anàlisi curós d'aquest projecte i de les seves conseqüències positives i negatives en dependrà la vida moltes persones. Fem un debat, parlem, discutim constructivament, reunim a totes les parts, democratitzem la polèmica, sentim totes les opinions per intentar encertar la millor de les solucions.
Uns escollirem camps de flors i altres molins amb pales , totes dues decisions respectables pero amb conseqüències per tercers. Tots haurem d'assumir les conseqüencies de la nostre decisió.
Bé doncs, fins aquí la meva humil opinió.
L'opinió d'un foraster no empadronat que estima el territori!
Salut,vent, flors, llum i ocells
Eduard Viver Bernadó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada