diumenge, 5 de novembre del 2017

Per posar nom a les pedres cal primer posar nom a les persones: cupuliformes.


Avui hem fet una divertida descoberta al nostre territori amb el Pep i gràcies al Tomàs.
En Tomàs és un veí dels Omells biòleg, gran coneixedor del territori i ara podem dir que company de descobertes. Aquest estiu vaig portar el Tomàs als nostres observatoris de fauna. Concretament vam estar a Cal Solero i a Ca la Fina. Dos observatoris d'estiu podríem dir perquè treballen fonamentalment amb l'aigua com recurs per atreure els ocells.
La característica comuna d'aquest dos observatoris és que la bassa d'aigua està picada en una pedra natural des de fa molts i molts anys.
L'incendi de fa dos anys va alliberar la bassa del Cal Solero. Aquest forat a la pedra no es coneix clarament la data del seu origen. Com sempre es diu això ho va fer el padrí del padrí del padri...... Vaja que fa molts i molts anys.
Ràpidament amb el Ramon Josep ens vam posar mans a l'obra per fer-hi un observatori de fauna. Un observatori de fauna que ha resultat un èxit rotund on en dies de calor de l'estiu hem pogut fotografiar fins a 25 espècies en un dia. L'afluència de grans mamífers no és menor: senglar, cabirols, geneta, guineus i teixons.



                                      
Altres indicis propers a l'observatori de Nalec , petits forats   i formes diferentes : ¿cupuliformes?
El Ramon Josep a documentat amb fotografies les troballes.






També vam visitar  aquell mateix dia amb el Tomàs l'observatori  de nova creació de Ca la Fina. Aquest observatori  té el denominador comú amb el de Cal Solero   que la bassa és un forat a la roca   del fa molts anys ( el padrí del padrí del padrí....del Josep de Ca la Fina).




En Tomàs un cop erem al costat  de la gran roca  em va comentar  que  havia conegut  un arqueòleg -historiador anomenat Josep Maria Miró Rosinach ( veí també dels Omells)  que va publicar un interessant article sobre cupuliformes, regatons i receptacles d'ofrenes. Aquesta article parlava d'uns forats fets a les roques   per humans prehistòrics  datats de 10.000 anys enrera.
Gran sorpresa la meva quan em va explicar  aquesta troballa megalítica  i més gran sorpresa quan em va passar per mail  l'article i el vaig  llegir sencer.
En aquest article s'explica  que és un cupuliforme.
S'acostuma  a dir cupuliforme els clotets en forma  de cassoleta buidats per l'home en les superfícies de lloses i roques.Es diferencien dels generats pels accidents naturals,aigua de la  pluja, neu, gel,vent et..Els autèntics cupuliformes ,els treballats per la a de l'home tenen la forma neta, precís el cercle dels diàmetre,i el fons molt polit.
La seva funció discutida semblaria que seria com altar per ofrenes   on les ofrenes lìquides quedarien dintre d'aquests receptacles . Els liquids discurririen  pels regatons picats a la pedra fins arribar al cupuliforme.Vaja al estil  Blade de vampirs .
En tot cas el que es diu és que un cop perdut el sentit cultural inicial d'ofrena, els cupuliformes es van fer servir  a l'epoca actual  per la caça d'ocells. I vet aquí  que lacasetadeloliba  ho ha fet servir actualment  com  a observatori  de fauna .... vaja un canvi radical  de les ofrenes i la caça.
En aquest article es descriu una  pedra-altar a els Sants Esperits al terme de Vallbona de les Monges
I aquest matí com si de dos aventurers  exploradors es tractessin el Pep i l'Eduard han anat a buscar la pedra altar.
Ens hem dirigit a la partida del Sants Esperits  i buscant el punt més elevat i lliure d'arbres ( pensem que fa un deu anys aquesta  zona es va cremar) hem trobat el tresor.
La pedra altar  monolítica era davant nostre..... oeoeoeoe campeones!!!! Hem rejuvenit  40 anys  i ens ho hem passat pipa !!!!






Aquesta és la descripció tècnica de la pedra altar que fa en Josep Maria Miró







Esquema de  tota la llosa  i monolit del Sant Esperit



En definitiva estic profundament  agraït al Tomàs  per facilitar-nos  la descoberta i al Pep per compartir aquesta nova troballa.
I com diuen els Estimaocells per posar nom a les pedres ( a no, que era al ocells !! però serveix igual !!) cal primer posar nom a les persones ... en aquest cas posar nom al Tomàs per  posar nom a la pedra altar del Sants Esperits.
Aquí teniu l'article sencer:

  

dimecres, 1 de novembre del 2017

Anellament científic versus vidre espia divulgatiu: "els tords no mengen llapis"



El diumenge passat es va fer la segona sessió d'anellament de tota la història de Vallbona de les Monges. El responsable  científic de l'anellament: l'Oscar, i el lloc triat:  Els Sentits.
Les xarxes estaven muntades a les 6:00h  del matí i l'esmorzar, preparat per la Minerva i el David.



Jo vaig arribar més tard directe des de Martorell. Al camí  d'arribada  una barrera infantil de caixes i palets  que va desfermar diferentes opinions. Som a Vallbona, no passa res...La primera en arribar la Jaroa  i els seus pares. La Jaroa, jove estudiant  per anelladora, va ser la  companya de taula de l'Oscar tot el matí.


                                                     Present i futur  de l'anellament
                                                           Oscar versus Jaroa


Avui voldria donar la meva opinió sobre els avantatges i els inconvenients d'una sessió d'anellament enfront dels observatoris de fauna amb vidre espia (anellament científic versus vidre espia divulgatiu).
Per començar, l'anellament d'ocells està clarament dirigit pel rigor científic de l'Institut Ornitològic de Catalunya (ICO) presidit pel meu amic Jordi.
El títol d'anellador requereix uns coneixements ornitològics i una experiència anelladora acreditada i examinada (anellador expert 500 individus i 50 espècies, auxiliar 300 individus 30 espècies)
Està clar que les dades extretes dels anellaments omplen el saber ornitològic del país i permeten treure conclusions sobre quines actuacions dur a terme sobre el territori per millorar la nostra salut ornitològica.
Aquest seria el gran valor de l'anellament: ciència i protecció.
Altres avantatges i valors positius d'anellar ocells amb públic seria la pedagogia que es fa als assistents en el moment de prendre les dades biomètriques dels ocells anellats.
Els ocells es poden observar de molt a prop i fins i tot si l'anellador ho permet, podem tocar-los i alliberar-los.
Es poden fer fotos, conèixer el nom de l'espècie, edat i sexe. Tot plegat molt educatiu i proper per les persones que fan de públic.
Però l'impacte en els ocells d'aquest mètode d'estudi té situacions, a parer meu, no tan bones (a parer meu insisteixo).
Les xarxes on cauen els ocells són elements externs i antròpics . Aquestes xarxes, malgrat que ser fines, tenen cert efecte traumàtic sobre els ocells.




Un cop  extrets amb cura de la xarxa es transporten en bosses de roba i allà dins es mantenen a l'espera de ser avaluats. Comença després la manipulació professional de l 'ocell per prendre totes les dades  i col.locar l'anella pertinent.
En aquest cas el tord mossega el llapis de l'anellador  mentre  li mesuren les plomes primàries de l'ala.




El tallarol de casquet femella ens mans de la Jaroa




La meva pregunta seria quans anelladors tenim a Catalunya i quin percentatge de la població arriba en aquestes sessions d'anellament. Jo crec que pocs anelladors (200 segons ICO) i a poca gent arriba.
La sessió del diumenge va durar 4 hores aproximadament i per un tema logístic pocs ocells van caure a les xarxes: 2 tallarols de casquet , 2 tords i una merla, si no recordo malament.

Avui he fet una sessió de vidre espia "divulgatiu" a la vinya també de 4 hores i el resultat han estat 9 espècies i uns 15 d'individus.
Concretament: carbonera, emplomallada, gratapalles, cotxa fumada, pit roig, gaig, tallarol casquet , tallarol cap negre i mosquiter collybita.
Sentia de fons els trets dels caçadors del Penedès i em molestaven.... potser m'estic curant ja del meu passat..... qui ho diria.
El vidre espia només permet observar o fotografiar, no permet prendre mesures ni anellar, és evident. Però, a la població en general li cal conèixer els 10 grams que pesa la carbonera o els 6 cm que mesuren les seves primàries?.....o la migració del durbec?..... em sembla que no. El que necessita saber la comunitat inexperta és que la cotxa fumada és un ocell i no un menjar. Saber quins tipus de mallerenga tenim al nostre jardí i no si el repicatalons menut té dues cites a Catalunya.
En definitiva ens calen coneixements científics però primer i sobretot, saber quins són els nostres ocells més propers per poder estimar-los i protegir-los.
Per altra banda l'observació a través de vidre espia no requereix una formació tutelada de dos anys i moltes hores d'anellament. Tothom pot gaudir d'un petit observatori domèstic amb un vidre espia i fer observació. Malgrat que també tenim legislació i permisos a demanar per fer fotografies d'espècies sensibles, no és el mateix, és molt més senzill i a l'abast de més persones.
Els observatoris de fauna entren i ocupen un espai petit dels ecosistemes dels ocells però en cap cas capturen  els ocells del seu hàbitat com si d'una adducció alienígena es tractés.
Heu pensat mai caure nosaltres com éssers humans en una macro xarxa de pescar i ser capturats per unes mans de gegants , introduïts en un tub cap per avall i col·locar-nos una anella a la cama.
Crec que és molt menys intrusiu observar a poca distància que tenir en mà l'ocell.
Està clar que potser els anelladors han de ser més divulgatius i els naturalistes (com jo) més científics.
Són necessaris els dos mètodes i segur que en calen més. De ben segur que els científics diran que el seu mètode és el millor i és el que s'ha fet servir fins ara ¿és un bon mètode?¿ha funcionat aquest mètode? ¿ha de ser l'únic mètode?
En una xerrada científica al Deltabirding Festival s'explicava com les dades de les migracions de la tórtora europea es basaven en les dades de mortaldat cinegètica de la Federació de Caça. Dins la meva gran ignorància ornitològica em va sorprendre que la font de les dades fos la font possiblement d'un dels problemes de la seva extinció (30.000 tórtores anuals caçades). I la sorpresa va ser major quan es va dir que no es podia actuar sobre el lobby de la caça per evitar l'extinció de la tórtora europea....no vaig entendre res pero vaig replicar en públic aquesta situació.
Segueixo veient similituds entre els lobbys de la caça i  els lobbys de les farmacèutiques...aquí queda dit.
Convindria que des de l'administració i les institucions del sector es fomentessin altres formes d'estimar els ocells que convertís a l'ornitologia en una ciència universal i de tothom.
Ens cal ciència i saviesa però sobretot ens cal arribar al gran públic amb productes atractius que facin que estimar els ocells que ens envolten sigui tan natural com llevar-nos cada dia al matí i veure sortir el sol.
Només arribant al gran públic farem del sector de la fauna (i de l'ornitologia) un sector sostenible i autofinançable i amb sortida laboral pels joves ornitòlegs catalans, independent de subvencions capcioses. Què cal fer perquè  els joves ornitòlegs tinguin feina? Aquesta és la pregunta que li vaig fer a la jove Jaroa i que va respondre encertadament, però sense donar-li importància ni a la pregunta ni a la resposta (perquè ni la pregunta ni la resposta eren sobre ocells).
Molt sovint en el meu sector mèdic se'ns critica que no pensem en els malalts com a persones en una dimensió global sinó com a diagnòstics i tractaments ¿no estarà passant el mateix en el món de la biodiversitat?
Als joves que comencen en aquest sector de la fauna els diria que pensin també amb l'Homo sapiens perquè com diuen els Estimaocells:  per posar nom als ocells cal primer posar nom a les persones.

En definitiva "els tords no mengen llapis" sinó llavors i insectes del camp.

                                                Gratapalles mascle a tocar del vidre espia



Mallerenga emplomallada






Cotxa fumada mascle




Pitroig



Tallarol de cap negre mascle



Mallerenga carbonera




Revisant  totes les caixes niu




Mosquiter collybita






Tallarol de casquet mascle



Gaig










divendres, 27 d’octubre del 2017

Els Estimaocells busquen Educadores i Educadors Socials que els apadrinin !!



Avui  hem difos projecte Estimaocells a dojo... hem explicat els seus orígens  i la seva evolució.
Tot en el marc del debat sobre art , creativitat, transformació i LO SOCIAL.
Un públic molt jove  i uns companys de taula  també joves pero altament preparats.
La Júlia , la Urania  i l'Adrià han estat els meus companys de taula i jo he après molt d'ells.
El Pep un gran moderador   i el Xavi un gran amic.
Un cop em van preguntar  que opinava que eren  per mi els Educadors Socials  i jo vaig contestar en la meva ignorància  que per mi eren el missioners  Km.0  del segle XXI....doncs efectivament  després de la jornada d'avui   he vist molt clara la seva i dificil feina  de treballar amb persones vulnerables  a nivell local. Com he dit altres vegades   no cal anar lluny per ajudar a persones necessitades, aqui al costat nostre també podem ajudar a persones vulnerables. Grans i dificils  projectes   i molts dins l'àmbit   de la sanitat  ...he quedat impressionat.
Alguna idea nova ha sorgit del debat , com per exemple aplicar l'art als Jutjats de Barcelona per tal de millorar la qualitat  de vida dels treballadors del jutjat i dels clients ....ho treballarem Roser no ho dubtis.
Que el sector de l'educació social tingui clar que tenen molta feina  i molts projectes per desenvolupar  ens cal molta educació social.
Crec sincerament  que aquest projecte Estimaocells podria ser  una sortida laboral  pels educadors sociomediambientals ( una nova especialitat que m'he inventat) . Que per posar nom als ocells cal primer posar nom a les persones i per tant els educadors socials  són els més adients  per fer aquesta tasca.







Tot el debat ha estat emès en directe  i després ha quedat gravat en el canal   youtube  del CEES.Aquí teniu l'enllaç.


http://www.ceesc.cat/el-ceesc/ceesc20anys/564-directe-debatlleida