Avui hem fet una divertida descoberta al nostre territori amb el Pep i gràcies al Tomàs.
En Tomàs és un veí dels Omells biòleg, gran coneixedor del territori i ara podem dir que company de descobertes. Aquest estiu vaig portar el Tomàs als nostres observatoris de fauna. Concretament vam estar a Cal Solero i a Ca la Fina. Dos observatoris d'estiu podríem dir perquè treballen fonamentalment amb l'aigua com recurs per atreure els ocells.
La característica comuna d'aquest dos observatoris és que la bassa d'aigua està picada en una pedra natural des de fa molts i molts anys.
L'incendi de fa dos anys va alliberar la bassa del Cal Solero. Aquest forat a la pedra no es coneix clarament la data del seu origen. Com sempre es diu això ho va fer el padrí del padrí del padri...... Vaja que fa molts i molts anys.
Ràpidament amb el Ramon Josep ens vam posar mans a l'obra per fer-hi un observatori de fauna. Un observatori de fauna que ha resultat un èxit rotund on en dies de calor de l'estiu hem pogut fotografiar fins a 25 espècies en un dia. L'afluència de grans mamífers no és menor: senglar, cabirols, geneta, guineus i teixons.
Altres indicis propers a l'observatori de Nalec , petits forats i formes diferentes : ¿cupuliformes?
El Ramon Josep a documentat amb fotografies les troballes.
També vam visitar aquell mateix dia amb el Tomàs l'observatori de nova creació de Ca la Fina. Aquest observatori té el denominador comú amb el de Cal Solero que la bassa és un forat a la roca del fa molts anys ( el padrí del padrí del padrí....del Josep de Ca la Fina).
En Tomàs un cop erem al costat de la gran roca em va comentar que havia conegut un arqueòleg -historiador anomenat Josep Maria Miró Rosinach ( veí també dels Omells) que va publicar un interessant article sobre cupuliformes, regatons i receptacles d'ofrenes. Aquesta article parlava d'uns forats fets a les roques per humans prehistòrics datats de 10.000 anys enrera.
Gran sorpresa la meva quan em va explicar aquesta troballa megalítica i més gran sorpresa quan em va passar per mail l'article i el vaig llegir sencer.
En aquest article s'explica que és un cupuliforme.
S'acostuma a dir cupuliforme els clotets en forma de cassoleta buidats per l'home en les superfícies de lloses i roques.Es diferencien dels generats pels accidents naturals,aigua de la pluja, neu, gel,vent et..Els autèntics cupuliformes ,els treballats per la a de l'home tenen la forma neta, precís el cercle dels diàmetre,i el fons molt polit.
La seva funció discutida semblaria que seria com altar per ofrenes on les ofrenes lìquides quedarien dintre d'aquests receptacles . Els liquids discurririen pels regatons picats a la pedra fins arribar al cupuliforme.Vaja al estil Blade de vampirs .
En tot cas el que es diu és que un cop perdut el sentit cultural inicial d'ofrena, els cupuliformes es van fer servir a l'epoca actual per la caça d'ocells. I vet aquí que lacasetadeloliba ho ha fet servir actualment com a observatori de fauna .... vaja un canvi radical de les ofrenes i la caça.
En aquest article es descriu una pedra-altar a els Sants Esperits al terme de Vallbona de les Monges
I aquest matí com si de dos aventurers exploradors es tractessin el Pep i l'Eduard han anat a buscar la pedra altar.
Ens hem dirigit a la partida del Sants Esperits i buscant el punt més elevat i lliure d'arbres ( pensem que fa un deu anys aquesta zona es va cremar) hem trobat el tresor.
La pedra altar monolítica era davant nostre..... oeoeoeoe campeones!!!! Hem rejuvenit 40 anys i ens ho hem passat pipa !!!!
Aquesta és la descripció tècnica de la pedra altar que fa en Josep Maria Miró
Esquema de tota la llosa i monolit del Sant Esperit
En definitiva estic profundament agraït al Tomàs per facilitar-nos la descoberta i al Pep per compartir aquesta nova troballa.
I com diuen els Estimaocells per posar nom a les pedres ( a no, que era al ocells !! però serveix igual !!) cal primer posar nom a les persones ... en aquest cas posar nom al Tomàs per posar nom a la pedra altar del Sants Esperits.
Aquí teniu l'article sencer:
