Anellament científic versus vidre espia divulgatiu: "els tords no mengen llapis"

El diumenge passat es va fer la segona sessió d'anellament de tota la història de Vallbona de les Monges. El responsable  científic de l'anellament: l'Oscar, i el lloc triat:  Els Sentits.

Les xarxes estaven muntades a les 6:00h  del matí i l'esmorzar, preparat per la Minerva i el David.

Jo vaig arribar més tard directe des de Martorell. Al camí  d'arribada  una barrera infantil de caixes i palets  que va desfermar diferentes opinions. Som a Vallbona, no passa res...La primera en arribar la Jaroa  i els seus pares. La Jaroa, jove estudiant  per anelladora, va ser la  companya de taula de l'Oscar tot el matí.

                                                     Present i futur  de l'anellament
                                                           Oscar versus Jaroa

Avui voldria donar la meva opinió sobre els avantatges i els inconvenients d'una sessió d'anellament enfront dels observatoris de fauna amb vidre espia (anellament científic versus vidre espia divulgatiu).
Per començar, l'anellament d'ocells està clarament dirigit pel rigor científic de l'Institut Ornitològic de Catalunya (ICO) presidit pel meu amic Jordi.
El títol d'anellador requereix uns coneixements ornitològics i una experiència anelladora acreditada i examinada (anellador expert 500 individus i 50 espècies, auxiliar 300 individus 30 espècies)
Està clar que les dades extretes dels anellaments omplen el saber ornitològic del país i permeten treure conclusions sobre quines actuacions dur a terme sobre el territori per millorar la nostra salut ornitològica.
Aquest seria el gran valor de l'anellament: ciència i protecció.
Altres avantatges i valors positius d'anellar ocells amb públic seria la pedagogia que es fa als assistents en el moment de prendre les dades biomètriques dels ocells anellats.
Els ocells es poden observar de molt a prop i fins i tot si l'anellador ho permet, podem tocar-los i alliberar-los.
Es poden fer fotos, conèixer el nom de l'espècie, edat i sexe. Tot plegat molt educatiu i proper per les persones que fan de públic.
Però l'impacte en els ocells d'aquest mètode d'estudi té situacions, a parer meu, no tan bones (a parer meu insisteixo).
Les xarxes on cauen els ocells són elements externs i antròpics . Aquestes xarxes, malgrat que ser fines, tenen cert efecte traumàtic sobre els ocells.

Un cop  extrets amb cura de la xarxa es transporten en bosses de roba i allà dins es mantenen a l'espera de ser avaluats. Comença després la manipulació professional de l 'ocell per prendre totes les dades  i col.locar l'anella pertinent.

En aquest cas el tord mossega el llapis de l'anellador  mentre  li mesuren les plomes primàries de l'ala.

El tallarol de casquet femella ens mans de la Jaroa

La meva pregunta seria quans anelladors tenim a Catalunya i quin percentatge de la població arriba en aquestes sessions d'anellament. Jo crec que pocs anelladors (200 segons ICO) i a poca gent arriba.

La sessió del diumenge va durar 4 hores aproximadament i per un tema logístic pocs ocells van caure a les xarxes: 2 tallarols de casquet , 2 tords i una merla, si no recordo malament.

Avui he fet una sessió de vidre espia "divulgatiu" a la vinya també de 4 hores i el resultat han estat 9 espècies i uns 15 d'individus.

Concretament: carbonera, emplomallada, gratapalles, cotxa fumada, pit roig, gaig, tallarol casquet , tallarol cap negre i mosquiter collybita.

Sentia de fons els trets dels caçadors del Penedès i em molestaven.... potser m'estic curant ja del meu passat..... qui ho diria.

El vidre espia només permet observar o fotografiar, no permet prendre mesures ni anellar, és evident. Però, a la població en general li cal conèixer els 10 grams que pesa la carbonera o els 6 cm que mesuren les seves primàries?.....o la migració del durbec?..... em sembla que no. El que necessita saber la comunitat inexperta és que la cotxa fumada és un ocell i no un menjar. Saber quins tipus de mallerenga tenim al nostre jardí i no si el repicatalons menut té dues cites a Catalunya.

En definitiva ens calen coneixements científics però primer i sobretot, saber quins són els nostres ocells més propers per poder estimar-los i protegir-los.

Per altra banda l'observació a través de vidre espia no requereix una formació tutelada de dos anys i moltes hores d'anellament. Tothom pot gaudir d'un petit observatori domèstic amb un vidre espia i fer observació. Malgrat que també tenim legislació i permisos a demanar per fer fotografies d'espècies sensibles, no és el mateix, és molt més senzill i a l'abast de més persones.

Els observatoris de fauna entren i ocupen un espai petit dels ecosistemes dels ocells però en cap cas capturen  els ocells del seu hàbitat com si d'una adducció alienígena es tractés.

Heu pensat mai caure nosaltres com éssers humans en una macro xarxa de pescar i ser capturats per unes mans de gegants , introduïts en un tub cap per avall i col·locar-nos una anella a la cama.

Crec que és molt menys intrusiu observar a poca distància que tenir en mà l'ocell.

Està clar que potser els anelladors han de ser més divulgatius i els naturalistes (com jo) més científics.

Són necessaris els dos mètodes i segur que en calen més. De ben segur que els científics diran que el seu mètode és el millor i és el que s'ha fet servir fins ara ¿és un bon mètode?¿ha funcionat aquest mètode? ¿ha de ser l'únic mètode?

En una xerrada científica al Deltabirding Festival s'explicava com les dades de les migracions de la tórtora europea es basaven en les dades de mortaldat cinegètica de la Federació de Caça. Dins la meva gran ignorància ornitològica em va sorprendre que la font de les dades fos la font possiblement d'un dels problemes de la seva extinció (30.000 tórtores anuals caçades). I la sorpresa va ser major quan es va dir que no es podia actuar sobre el lobby de la caça per evitar l'extinció de la tórtora europea....no vaig entendre res pero vaig replicar en públic aquesta situació.

Segueixo veient similituds entre els lobbys de la caça i  els lobbys de les farmacèutiques...aquí queda dit.

Convindria que des de l'administració i les institucions del sector es fomentessin altres formes d'estimar els ocells que convertís a l'ornitologia en una ciència universal i de tothom.

Ens cal ciència i saviesa però sobretot ens cal arribar al gran públic amb productes atractius que facin que estimar els ocells que ens envolten sigui tan natural com llevar-nos cada dia al matí i veure sortir el sol.

Només arribant al gran públic farem del sector de la fauna (i de l'ornitologia) un sector sostenible i autofinançable i amb sortida laboral pels joves ornitòlegs catalans, independent de subvencions capcioses. Què cal fer perquè  els joves ornitòlegs tinguin feina? Aquesta és la pregunta que li vaig fer a la jove Jaroa i que va respondre encertadament, però sense donar-li importància ni a la pregunta ni a la resposta (perquè ni la pregunta ni la resposta eren sobre ocells).

Molt sovint en el meu sector mèdic se'ns critica que no pensem en els malalts com a persones en una dimensió global sinó com a diagnòstics i tractaments ¿no estarà passant el mateix en el món de la biodiversitat?

Als joves que comencen en aquest sector de la fauna els diria que pensin també amb l'Homo sapiens perquè com diuen els Estimaocells:  per posar nom als ocells cal primer posar nom a les persones.

En definitiva "els tords no mengen llapis" sinó llavors i insectes del camp.

                                                Gratapalles mascle a tocar del vidre espia

Mallerenga emplomallada

Cotxa fumada mascle

Pitroig

Tallarol de cap negre mascle

Mallerenga carbonera

Revisant  totes les caixes niu

Mosquiter collybita

Tallarol de casquet mascle

Gaig