diumenge, 15 de juliol de 2018

Quan la biodiversitat és tant necessària com la sanitat !!


Aquest dissabte passat pujant la costa de Cal Solero parlàvem entre Eduards V. (Eduard Villart i Eduard Viver) i sortia el tema que sempre repetim que si l'accés a la sanitat és un dret universal, també la biodiversitat,  crec jo,  hauria de ser un dret universal.

L'Eduard Villart replicava que mirar ocells i fotografiar-los és un caprici i no una necessitat .... i de fet així podria ser si fem honor als costosos i discriminatoris equips fotogràfics, als costos de desplaçar-se als observatoris professionals allunyats de la capital i a les elevades tarifes de determinats aguaits professionals. I per això possiblement la proximitat de la biodiversitat en majúscules queda reduïda a uns pocs que, o amb grans esforços i sacrificis han invertit temps i recursos o en aquells que els sobra temps i capacitat econòmica.

Un professor del curs de Turisme de fauna ens explicava que els equips de fotografia eren molt cars i que alguns dels seus usuaris estrangers tenien teleobjectius molt cars. Llavors ens feia la pregunta als alumnes : ¿això és bo o dolent?

Abans que poguéssim badar boca el professor va respondre que això era bo perquè el nivell adquisitiu d'aquests usuaris era superior i per tant podien pagar tarifes més altes.....¿?

Jo en la meva ignorància i venint del món de la salut, vaig pensar i respondre tot el contrari: que precisament aquest era un dels motius  pels quals la comunitat no coneixia la fauna i no la podia estimar. I així ens anava tot...cap a la sisèna extinció!!
Algú  ha pensat mai en ensenyar als propietaris de les ZEPAs  el sisó, el gaig blau, el tòrlit, la ganga, el cendrós ....  en persona a ells  i als seus?

A Vallbona de les Monges tenim usuaris, però sobretot tenim una comunitat i uns veïns convençuts en què l'observació dels ocells a través dels vidres espies els ha fet coneixedors del seu patrimoni. I aquest nou coneixement i viure mirant a la fauna els ha fet estimar el que els envolta.

La sanitat és un dret universal i jo que hi he treballat des de fa 25 anys, penso que això la ha fet més gran i més poderosa. Tothom té molt clar que existeix un programa de trasplantaments únic al món o que existeixen unitats especialitzades d'oncologia infantil. A tots ens sembla normal i cal pensar que per arribar en aquest punt ha calgut canviar moltes consciències. La primera consciència ha estat fer entendre als ciutadans que el prioritari a la vida és la salut.

Doncs potser caldrà canviar algunes consciències en el terreny de la biodiversitat i fer entendre que la nostra salut depèn directament de la salut de la biodiversitat que ens envolta.

Per tant a la pregunta: la biodiversitat és tan necessària i és un dret com la sanitat? jo responc contundentment: sí.

I si és un dret, cal  fer-la accessible a tothom i no pensar només en aquest sector com un negoci lucratiu sinó com un dret i una obligació.

Per això nosaltres des de Vallbona de les Monges volem compartir l'astor, l'oriol etc. I ensenyar a tothom que amb poc es pot viure mirant als ulls dels ocells de ben a prop i amb emoció.

Cal eixamplar la base de la piràmide i convertir caçadors en ex-caçadors, amants dels paisatges en amants dels ocells, fotògrafs de monuments i persones en fotògrafs de fauna, aficionats de la fauna en professionals de la fauna..... Quan la base de la piràmide sigui ben ampla desapareixeran els problemes. Perque això sigui així cal generositat i honradesa del sector ... aquella que en els sanitaris se'ns pressuposa, se'ns dona per feta i de vegades se'ns exigeix.

Jo tinc pocs  (o cap) coneixements i titulacions de l'àmbit de la biodiversitat, però d'ençà que he entrat en aquest sector no he pogut parar de fer comparacions i aquesta és una més.

Et dessitjo Eduard V. el millor en els teus projectes faunístics metropolitans però l'observació de fauna no és per mi un hobby o un caprici .... sinó una necessitat com la sanitat i altres valors de la vida. I més concretament per mi, un projecte vital donats els meus antecedents personals.

Acabo amb les fantàstiques fotos de l'Eduard ... moltes gràcies.

Reprenent les paraules  anteriors, nosaltres volem que el màxim nombre de persones (sempre evitant perjudicar la fauna i amb els permisos corresponents) puguin gaudir del bany de la femella d'astor batejada pel nostre amic José Antonio amb el nom de la primera abadessa de Vallbona de les Monges: ORIA










No menys bonics, sinò tot el contrari, alguns ocellets més petits







Verticalitat mosquitera i emplomallada





dissabte, 14 de juliol de 2018

Esperant els abellarols a l'era !!


Avui  hem acompanyat l'Àngel i l'Eduard als observatoris. Hem col.locat més laterals els posaders  de Cal Solero tal  i com ens va dir en Víctor ( gràcies Victor pels teus consells) . D'aquesta manera  quan entra l'astor  les branques  no el tapen. De fet l'ampliació de Cal Solero obliga a modificar  una mica l'exterior ja que el vidre és molt més gran . Crec que els nous posaders han quedat bé i veurem el resultats  amb les fotos de l'Eduard.
Més endavant publicaré les fotos dels dos fotògrafs, quan me les enviin, avui de moment poso les meves.
He estat  dues hores a Ca l'Antonet  i he albirat 13 espècies...molt bona llum  de 9.00h   a 11.00h
1.- Cadernera
2.- Gratapalles.
3.-Tòrtora europea
4.-Gafarró
5.-Verdum
6.- Tallarol de cap negre femella
7.-Pardal roquer
8.-Carbonera
9.- M.blava
10.- Cotxa fumada per primera vegada
11.-Merla
12.-Pinsà
13.- Passarell
Avui però  l'objectiu eren els abellarols  que s'estan fent pregar  i no paren de moment a les branques de l'observatori de  l'era. Tenen motius per parar-s'hi però  encara no entren .
Els sento cantar per damunt meu però no baixen. Potser els polls encara són al final del tunel i no han sortit.
També els sento passar per damunt de Ca l'Antonet on també confio que més endavant els poguem veure al posaders.
Els dos hides portàtils de containers  reciclats podran ajudar a fotografiar el abellarols si paren  a les branques  més altes.




De moment poc moviment només pardals i gratapalles  en les branques escollides pels dessitjats abellarols....tot arribarà.... la paciència  i la  feina ben feta segur que tindrà resultats. I sinò  ho aconseguim aquest any  ho aconseguirem el següent.





He afegit  l'obligat tronc pel picot garser a Ca l'Antonet.
Molt aprop ...per poder fer fotos amb mòbil. Si cal allunyar.lo  es pot treure i posar fàcilment en forats més allunyats.


 I ara sí, les fotos amb bons fons i molta llum d'aquest matí  a Cal l'Antonet hide.


















dilluns, 9 de juliol de 2018

Novetats a l'observatori de Ca l'Antonet: papamosques gris


El papamosques gris  es va parar davant el vidre espia a molt poca distància i vam poder unes fotos molt boniques d'aquest enigmàtic ocell. Fins i tot amb una formiga a la boca.







També la cotxa fumada era una nova espècie 


Un preciós verdum i una cadernera




Mosquiter pàl.lid



El llistat del matí