diumenge, 11 de novembre de 2018

De granotes amb Pedro Murillo


Avui he anat a l'urban hide de Martorell. Feia dies que no anava a fer esperes fotogràficques. He quedat amb el fotògraf de fauna  i amic Pedro Murillo . Les granotes es concentren en  una pedra  que queda il.luminada a partir de les 11.00h . Aquesta bassa esta resultatnt ser un bon lloc per amfibis i rèptils
Les tortugues de rierol segueixen habitant la bassa tot i que avui no s'han deixat veure.







dissabte, 10 de novembre de 2018

Aigua, aigua i més aigua !!


Ha plogut molt i el camps estan desbordats d'aigua. El Maldanell és visible per tota la vall i per tant  les nostres basses dificilment concentren ocells.
Caldrà que vingui el fred  i  treballin les menjadores. Avui a la riera mentre buscava la merla leucística  i feia fotos de la riera he vist una becada solitària.Feia anys que no veia aquesta espècie al nostre terme.
Mentre esperem el fred tenim  un nou repte, obrir una finestra  per apropar els amfibis i rèptils als veïns de Vallbona de les Monges. Pero avui hem pogut comprovar la dificultat  de fer el forat donat  que la paret té  un gruix de 40 cm de formigó. No hi ha feines fàcils està clar  i  segurament quan estiguin fetes les dues finestres ens haurem oblidat  de les dificultats. Potser el Maldanell  ple d'aigua ens està dient que ara toca picar pedra  i no fotografiar ocells. Hem entès el missatge i així ho farem .Ara calen més i millors eines.






 Aquí tenim un nou repte  que ben segur que aconseguirem superar per apropar-nos de nou a la fauna de Vallbona de les Monges



diumenge, 28 d’octubre de 2018

Molta pluja i menys ocells !



Una nova crònica del Francesc  a Cal Solero  que ens permet explicar fil per randa tots el ocells avistats el divendres passat.Un dia dificil però també interessant  de la manera com  ho explica el Francesc.
Avui  he estat per Vallbona   i les basses naturals són tant abundants   que fan molta competència a les dels nostres observatoris. Encara  el menjar de les menjadores no fa la seva feina i ara estem en un impàs  de pocs ocells. Avui pero el fred ja arrivat i això és bona notícia . Tambe cal recordar que els caçadors ja estan  en plena activitat i ens acompanyen en les nostres jornades de fotografia. Que hi farem ens hi adaptarem.
I aqui teniu  la crònica del dia.

Francesc Font Pons

ds., 27 d’oct. 21:16 (fa 22 hores)
per ajo
Hola Eduard,
Vaig conèixer al Ramon Josep, molt puntual i agradable.
Els ocells van estar més esquerps, no va ser un bon dia pel que jo desitjava . . . veure espècies noves . . .  ja sé! ja sé!, i ara em diràs "que més vols!". . . vaig estar-hi de 09:00 aprox fins 18:30 tot seguit i hi van haver llargues hores sense veure res . . . és el meu risc!
Doncs sí 16 espècies d'ocells i l'esquirol . . . però estaven nerviosos, aguantaven poc, agafaven una mica de menjar i marxaven immediatament . . . alguns bevien aigua(pocs) i  de banyar-se menys.
Llista:
  1. Pinsà, el primer de venir  . . .  en van venir forces.
  2. Mallerenga emplomallada, moltes, aquestes van per feina s'hi estan poc però són molt fotogèniques.
  3. Mallerenga blava, algunes, la que va picotejant pel vidre de l'observatori no acaba mai la feina . . ., anava i venia.
  4. Mosquiter de passa, no sé si només n'és un que va i ve o n'hi ha més d'un.
  5. Mallerenga carbonera, algunes, també s'hi estaven poc.
  6. Pit-roig, no sé si era un o més d'un però tenia molta feina a fer fora la Cotxa fumada que posaré més endavant, deuen ser enemics o estimen a la mateixa dama. . . no crec!
  7. Picot garser gros, no sé si era el mateix, va venir varies vegades . . .  sempre s'agraeix, és simpàtic.
  8. Tallarol de casquet(femella), crec que només en vaig veure una que ni tant sols es va acostar, ho va intentar però finalment no va entrar.
  9. Tord, no sé si vans ser un parell o més doncs els confonc amb les Grives, però un o dos van entrar.
  10. Cargolet, no s'hi va estar més de mig minut i no es va poder fotografiar, voltava pel marc del vidre i finalment no es va tornar a presentar.
  11. Cotxa fumada, crec que només era una i sempre intentant evitar el Pit-roig que constantment el molestava . . .  finalment va poder entrar i ser fotografiat.
  12. Gratapalles, crec que tres o quatre, molt tímids. Crec van ser els únics que es van banyar.
  13. Griva, algunes, no moltes... a veure aigua.
  14. Merla, tampoc moltes 5 o 6, van estar-s'hi molt poc . . . mascles, femelles, joves(crec!).
  15. Picot verd, un . . . va veure aigua i va fer fora una griva que sembla el molestava.
  16. Gafarró, òndia quina diferencia amb l'estiu, només 2 o 3.
  17. I entremig l'esquirol, el vaig veure venir per davant de lluny . . ., ara el veig . . .  ara no el veig, i al finar arriba, beu ràpid i adéu. Més tard el vaig veure passar de nou que venia del darrera, no es va parar.
I això és tot . . .
Quan vaig sortir i estava al cotxe a punt de sortir, el Ramon J. arribava amb el seu tractor doncs trobava estrany que trigués tant a sortir . . . jo li acabava de fer el WSP per dir-li que anava cap a casa . . . vam poder parlar una estoneta més i ens vàrem acomiadar fins a una propera jornada . . .  esperem ens deixi el fred.

I ara sí que he acabat.Salut, visca la terra . . . i els ocells






diumenge, 7 d’octubre de 2018

Un agraïment inesperat ! Un agraïment a la biodiversistat de Vallbona de les Monges!



Avui  obrint el  portal de La caseta de l'òliba hem trobat una carta al terra del portal que havien posat per sota la porta.
El remitent simplement........ el President de la Generalitat de Catalunya !!
Efectivament el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya  Sr.Quim Torra  i  Pla ens dona les gràcies per la caixa niu   que li vam regalar. 
Esta clar que el protocol funciona a la Generalitat  de Catalunya   i que moltes persones vetllen perque funcioni.
Però  segurament mai un President de la Generalitat havia rubricat personalment  l'agraïment per una caixa niu per mallerenga blava.
Petits detalls com aquests fan més grans a les persones i en aquest cas al Sr Quim Torra.
Agraïts nosaltres de la seva visita i d'acceptar el nostre petit detall del projecte Estimaocells en forma de caixa niu per mallerenga blava.
Amb aquesta carta he descobert que soc  Director de mi mateix i  que n'estic molt orgullós!!
Esperem que en una propera ocasió li poguem ensenyar el nostre patrimoni  faunístic en un dels nostres Observatoris de Fauna.

dijous, 4 d’octubre de 2018

Benvolguts usuaris dels observatoris de fauna de Vallbona .......llei de protecció de dades!

Donat que estem  remetent dades de caràcter personal al Departament  de Medi Ambient ens cal la vostra autorització de cessió de dades personals . Suposo que això no sorprendrar a ningú  donat que tots sabem que a tot arreu cal  firmar un consentiment d'aquestes característiques.
El resum és que cal passar mensualment a Medi Ambient   per mail el nom sencer  i el número de DNI.
A mesura que  aneu venint per Vallbona us farem firmar  a tots els usuaris (nous i antics) aquest document que restarà en un arxiu personal meu.
Només cal firmar-lo una vegada  cada persona  i ja servirà pel conjunt de cops que remetem les vostres dades. Agraïm la vostra col.laboració per tirar endavant aquest projecte.
Us deixo el model perque el pogueu llegir amb tranquilitat.


I de regal per col.l.aborar amb nosaltres sapigueu que l'astor ( crec que femella)  ja està entrant al nou observatori de fauna de les Forques.
El Ramon Josep  ( també propietari de  Cal Solero) estarà encantat de portar-vos-hi  quan volgueu.
Les fotos estan fetes amb el seu mòbil aquesta tarda.
Els tords també van arribar el finde passat a Cal Solero. Els durbecs  i mecs encara no els hem vist. Seguirem informant!!!





diumenge, 30 de setembre de 2018

Tancant el cercle del projecte Estimaocells!


Ara podem dir que ja hem tancat el cercle del projecte Estimaocells. Aquest últims dies el pagès propietari de Cal Solero  ha portat ell mateix els usuaris a  l'observatori de fauna de Cal Solero. D'aquesta manera li passem el testimoni dels fotògrafs i observadors de fauna tancant el cercle  del projecte Estimaocells.
Què volem dir amb això de tancar el cercle?
Doncs que el territori  i el seu patrimoni  han de ser gestionat pels seus propietaris  i mitgers (i si són les dues coses a l'hora millor, com és el cas de Cal Solero Hide) que seran qui vetllaran de forma eficient  i constant per les seves finques, per tal de que els ocells puguin conviure en armonia amb els conreus, vinyes,horts, oliveres i ametllers.
Les fòrmules d'altres empreses  de fotografia de fauna contemplen només una part dels ingressos pel propietari on estan ubicats els observatoris.
Aquest sistemes de gestió són respectables, però al meu parer, són sistemes desfasats  que no han desenvolupat  prou el sector ni han millorat massa la nostra biodiversitat. Eren bons sistemes de gestió fa uns anys  i van obrir nous camins  d'aprofitament  del territori. Enfront els cotos de caça  ja feien prou i eren prou bons aquests antics models de gestió del turisme  de fauna. La pagesia guanyava pero seguia lligada  a tercers que gestionaven els seus recursos...els seus ocells.
Jo crec que cal donar-hi una volta més  en aquest sector, i per tal de que es faci gran i universal,   cal que siguin el pagesos propietaris o mitgers  qui gestionin 100%  el recurs faunístic de les seves terres.
I 100%  no vol dir  ni 10 %   ni  5 %   ni  0%, vol  dir  que per una vegada el pagès no quedi   lligat a preus de mercat o comissions de mercat sinò  a las  seves capacitats  i esforços sobre la seva biodiversitat.
Durant un any  la Minerva i jo hem gestionat tots els usuaris de  Cal Solero Hide, però ara toca  deixar el projecte observatoris de fauna  també en mans  de qui són els veritables  garants del territori: la pagesia . En aquest cas  el Ramón Josep  serà el propietari pagès que també portarà  fotògrafs  al seu observatori de fauna de Cal Solero i  Les Forques. I quan ell no pugui porta-los  nosaltres el seguirem ajudant. Per tant serem  més per tirar endavant aquest projecte.

Ramon Josep i Miquel dins el hide  Bosquet

Evidentment no tots el observatoris de fauna permeten aquest tipus de gestió directe per motius diferents, però  haura de ser aquest el resultat de la fòrmula sempre que es pugui.
En els casos en que la gestió directa no sigui possible  seguirem donant un cop de ma  i estarem presents pels camps de Vallbona acompanyant els nostres clients on faci falta.
Aquest traspàs de responsabilitats  ens  permetrà  fer més projectes  i anar evolucionant,  sent cada cop més persones les implicades   en mostrar  el patrimoni faunístic del territori.
Seguirem  recolzant i treballant en equip   en moments de dubtes  o  de dificultats, però crec que el pas que hem fet a Vallbona de les Monges és gegant i  replicable arreu del nostre país.

Quan el pagès deixi un ametller amb algunes ametlles pel picot garser, minimitzi o elimini la química utilitzada, faci una neteja mecànica de les herbes, detecti que les ovelles es mengen les pipes o es pregunti perque avui no ha vingut l'astor a beure  a la bassa de pedra,  haurem assolit el premi  de la biodiversitat.

El cercle  dels Estimaocells es tanca  per obrir-ne d'altres més grans  i més il.lusionants.
Avui  les fotos de Cal Solero són de l'Eduard Villart   i de l'Àngel, dos grans persones  amants  de la fauna com nosaltres i amb qui compartim sovint idees i projectes.

        Un primer pla de la família picots garsers de Cal Solero: mascle , femella i joves
                                                   gentilesa de l'Angel





I aquestes, gentilesa de  l'Eduard Villart amb logo inclòs













Una merla molt estranya!


Avui he pujat amb el Pedro Murillo a Vallbona.
L'he deixat al hide de Ca l'Antonet i ha pogut fotografiar per primer cop l'esquirol  en aquesta bassa de pedra.  També ha entrat el gaig. Jo mentre he fet recados i també he anat una estona al hide el Bosquet. Bona llum i millors fons amb els nous posaders pero cal encara fer més net i deixar menys branques. Avui unes merles molts estranyes Una amb plomes blanques a la cara  i una altre molt negre. La de les plomes blanques és una forma leucística fenòmen  freqüent en aquesta espècie  de turdit.








 El Pedro a Ca l'Antonet