diumenge, 12 de novembre de 2017

Día de currucas capirotadas y cazadores en la viña.


Esta mañana he ido a la viña temprano. El sol iluminaba la montaña de Montserrat y el día aparecía soleado y ventoso.
Ha sido una mañana extraña por la elevada presencia de cazadores que con sus perros buscaban la perdices soltadas el día anterior. Los he saludado a todos e incluso con el último  hemos charlado  sobre fauna y caza. He tenido sensaciones raras. Le he dado mi tarjeta a uno  de los cazadores ... una situación  un poco bipolar.
Esta mañana han entrado muchas currucas capirotadas  y se han bañado a sus anchas. Incluso la carbonera  "ha chuleado" con una hembra de curruca capirotada como se puede ver en la foto de arriba. El macho  medio asustado se miraba  la escena.
El sol entra poco   cuando los pájaros están en  el bebedero , quedan en sombra mucho rato. Esto lo tendremos que mejorar  situando posaderos  en zona soleada aunque estén mas lejos.


El  primero en posar ha sido el colirrojo tizón macho . Se ha posado en una rama soleada permitiendo buenas fotos.


El movimiento de las plumas delata el día ventoso que he tenido esta mañana.




Esta hembra queda iluminada por el un rayo  de sol  dejando una estampa muy artística 




El joven macho también se pone al sol






Las currucas entran en grupos de varios machos ( con la cabeza negra)  y varias hembras (con la cabeza marronosa)




















Han aparecido   fugazmente el petirrojo, la curruca cabecinegra  y  escribano soteño hembra




Uno de los perros   y su cazador  "huyendo" de mis fotos







Detrás del cristal observando a los observadores













diumenge, 5 de novembre de 2017

Per posar nom a les pedres cal primer posar nom a les persones: cupuliformes.


Avui hem fet una divertida descoberta al nostre territori amb el Pep i gràcies al Tomàs.
En Tomàs és un veí dels Omells biòleg, gran coneixedor del territori i ara podem dir que company de descobertes. Aquest estiu vaig portar el Tomàs als nostres observatoris de fauna. Concretament vam estar a Cal Solero i a Ca la Fina. Dos observatoris d'estiu podríem dir perquè treballen fonamentalment amb l'aigua com recurs per atreure els ocells.
La característica comuna d'aquest dos observatoris és que la bassa d'aigua està picada en una pedra natural des de fa molts i molts anys.
L'incendi de fa dos anys va alliberar la bassa del Cal Solero. Aquest forat a la pedra no es coneix clarament la data del seu origen. Com sempre es diu això ho va fer el padrí del padrí del padri...... Vaja que fa molts i molts anys.
Ràpidament amb el Ramon Josep ens vam posar mans a l'obra per fer-hi un observatori de fauna. Un observatori de fauna que ha resultat un èxit rotund on en dies de calor de l'estiu hem pogut fotografiar fins a 25 espècies en un dia. L'afluència de grans mamífers no és menor: senglar, cabirols, geneta, guineus i teixons.



                                      
Altres indicis propers a l'observatori de Nalec , petits forats   i formes diferentes : ¿cupuliformes?
El Ramon Josep a documentat amb fotografies les troballes.






També vam visitar  aquell mateix dia amb el Tomàs l'observatori  de nova creació de Ca la Fina. Aquest observatori  té el denominador comú amb el de Cal Solero   que la bassa és un forat a la roca   del fa molts anys ( el padrí del padrí del padrí....del Josep de Ca la Fina).




En Tomàs un cop erem al costat  de la gran roca  em va comentar  que  havia conegut  un arqueòleg -historiador anomenat Josep Maria Miró Rosinach ( veí també dels Omells)  que va publicar un interessant article sobre cupuliformes, regatons i receptacles d'ofrenes. Aquesta article parlava d'uns forats fets a les roques   per humans prehistòrics  datats de 10.000 anys enrera.
Gran sorpresa la meva quan em va explicar  aquesta troballa megalítica  i més gran sorpresa quan em va passar per mail  l'article i el vaig  llegir sencer.
En aquest article s'explica  que és un cupuliforme.
S'acostuma  a dir cupuliforme els clotets en forma  de cassoleta buidats per l'home en les superfícies de lloses i roques.Es diferencien dels generats pels accidents naturals,aigua de la  pluja, neu, gel,vent et..Els autèntics cupuliformes ,els treballats per la a de l'home tenen la forma neta, precís el cercle dels diàmetre,i el fons molt polit.
La seva funció discutida semblaria que seria com altar per ofrenes   on les ofrenes lìquides quedarien dintre d'aquests receptacles . Els liquids discurririen  pels regatons picats a la pedra fins arribar al cupuliforme.Vaja al estil  Blade de vampirs .
En tot cas el que es diu és que un cop perdut el sentit cultural inicial d'ofrena, els cupuliformes es van fer servir  a l'epoca actual  per la caça d'ocells. I vet aquí  que lacasetadeloliba  ho ha fet servir actualment  com  a observatori  de fauna .... vaja un canvi radical  de les ofrenes i la caça.
En aquest article es descriu una  pedra-altar a els Sants Esperits al terme de Vallbona de les Monges
I aquest matí com si de dos aventurers  exploradors es tractessin el Pep i l'Eduard han anat a buscar la pedra altar.
Ens hem dirigit a la partida del Sants Esperits  i buscant el punt més elevat i lliure d'arbres ( pensem que fa un deu anys aquesta  zona es va cremar) hem trobat el tresor.
La pedra altar  monolítica era davant nostre..... oeoeoeoe campeones!!!! Hem rejuvenit  40 anys  i ens ho hem passat pipa !!!!






Aquesta és la descripció tècnica de la pedra altar que fa en Josep Maria Miró







Esquema de  tota la llosa  i monolit del Sant Esperit



En definitiva estic profundament  agraït al Tomàs  per facilitar-nos  la descoberta i al Pep per compartir aquesta nova troballa.
I com diuen els Estimaocells per posar nom a les pedres ( a no, que era al ocells !! però serveix igual !!) cal primer posar nom a les persones ... en aquest cas posar nom al Tomàs per  posar nom a la pedra altar del Sants Esperits.
Aquí teniu l'article sencer: