dimarts, 30 d’abril del 2019

La Xarxa TV estrena programa a Vallbona de les Monges : "Als 4 vents"


El diumenge passat per la tarda  ens van gravar en directe la Xarxa TV. 
El presentador  en Joan i el càmara en Josep  ens van regalar 6 minuts  de televisió  i una nova historia del Estimaocells.
Gràcies  a tots ells per promocionar el nostre projecte Estimaocells.





En Roger , el Biel , la Clara, l'Alba i la Noa  protagonistes  improvisats d'aquesta divertida història.
Aquí us deixo tot el programa sencer . Molt interessants el projectes comunitaris presentats i les entrevistes fetes als seus impulsors. Felicitats a la Xarxa TV  per aquest nou programa  de territori.


dilluns, 22 d’abril del 2019

En Ferran Fitó visita el nostre projecte!


Aquest dissabte ens ha visitat a Vallbona de les Monges en Ferran Fitó, biòleg especialitzat en herpetologia. 
En Ferran  és un jove apassionat herpetòleg  que ara està estudiant a Holanda un Master en Ecologia i Medi ambient.
El vam conèixer a Manresa  a la Nit dels Amfibis. Per cert, em va comentar  que finalment van trobar el gripau d'esperons...premi per ell i per totes aquestes noves generacions de biòlegs joves   que saben escoltar i aprendre. Seu serà el món de la fauna  si és que hi arriben a temps. Ja li vaig dir que  no tinguin complexes  envers les "vaques sagrades"  del coneixement del seu sector, que avancin i  ho facin ràpid perque la biodiversitat  del nostre país està desapareixent i aviat no quedarà res per estudiar   ni per censar.
El Ferran no venia a veure ocells ni  amfibis, venia a conèixer que hi passava  a Vallbona de les Monges  i perquè la seva biodiversitat  és ara a les xarxes socials, als diaris i a les televisions locals. 
En definitiva venia a conèixer els orígens de tot això,  i això volia dir que venia a conèixer el Projecte Estimaocells.

I per aquí vam començar, per la Cruïlla dels Estimaocells.
Quin gust veure com escoltava  i prenia nota de tot allò que li explicaven dos persones alienes al seu sector que per edat, o per novetat, o per atreviment, o per les tres coses alhora,  li explicaven el seu projecte.
El Ferran també ens explicava com a Holanda  la preocupació i la proteccio de la biodiversitat  és un debat diari, permanent i de país. Està  clar que ens falta molt   per arribar en aquestes societats europees més eficients  i sostenibles.
Malgrat  viure en un país   diferent  i més preparat en quan a  preocupació pel medi ambient fa referència, en Ferran escoltava atent les explicacions que li donàvem del Projecte Estimaocells. Alguna cosa diferent tenia el Projecte Estimaocells que li generava interés. 
Que sigui la pròpia comunitat de veïns d'un petit poble de l'Urgell que demandi de forma  lliure i espontània  biodiversitat  el sorprenia.

De com cal convencer als propietaris i pagesos de la zona que la protecció de la biodiversitat  és imprescindible. 
De com ho hem fet a Vallbona amb la construcció d'uns ninots  fets de palla i camises velles. 
De com cal aplicar psicologia inversa i canviar el nom negatiu dels espantaocells  pel d'estimaocells
De com cal col.locar caixes nius i menjadores per ser estimaocells  .
De com  la suma de tots els estimaocells  suposa el total del territori i par tant  l'accés a totes les cabanes i camps  del propietaris.
De com    cada estimaocells  té la seva representació amb observatori de fauna 
De com mitjançant els màgics  vidres espies dels observatoris és possible observar d'aprop, conèixer i per tant estimar la fauna  del nostre entorn.
De com arribar a pares, avis  i adults en general a traves dels fills, nets i nens en general.
De com cal ser pacient i picar molta pedra durant molts anys  per tenir fotos d'ocells a tots els restaurants   i locals del poble.
De com  cal posar nom a les persones  per poder posar nom a tots el ocells que hem vist en els observatoris anteriors.
I finalment, de com per estimar els ocells o els amfibis cal primer, sobretot,  sobretot,  estimar a  les persones.


La següent parada va ser l'observatori de fauna de Ca la Fina on malgrat  ser un expert ocellaire,  en Ferran va quedar sorprès per la màgia del vidre espia. La proximitat  dels ocells  que vam poder veure   li va sobtar i agradar.


El destí final va ser la Bassa de Cal Pons. Molt bones idees ens va donar en Ferran. Com per exemple posar canyís de riera ben aprop  de les finestres per poder observar la reineta. També la possibilitat de fer munts de pedra seca orientats al sol per afavorir la presència de rèptils. En Ferran  era optimista en quan a la ocupació futura de la bassa pels amfibis de la zona. Ens va explicar com aquests animals detecten l'aigua a molta distància amb mètodes de magnetisme (paraula de científic).



 

Molta sort Ferran  en la teva estància a Holanda. En Ferran viu en una gran casa amb més  estudiants. Allà hi té un hort amb gallines i possiblement hi tindrà un Estimaocells que els farà companyia. Cal posar  nom a les persones  perque els Estimaocells viatgin a  Holanda i facin crèixer el projecte i  difonguin els seus valors.
En aquest petit poble de l'Urgell  anomenat Vallbona de les Monges  seràs sempre benvingut Ferran. 
Salut i amfibis!! 


El bimbo del finde  Sylvia comunnis o Tallareta vulgar

dilluns, 15 d’abril del 2019

Tornen el ocells a Ca la Fina Hide!


Aquest diumenge passat vaig estar dues hores a l'observatori de fauna de  Ca la Fina.
Des de les 8:00h fins les 10:00h que havia quedat amb el David, la Minerva i la Noa per anar fer un  Estimaocells a Castellserà .
Molt bona llum en aquest observatori on tenim sempre el sol a l'esquena i la cabaneta no ens fa ombra mai. Els fons molt bons també perque  la fulla dels ametllers  de darrera és de color  verd intens i el cel bastant blau.
Aquest hivern entre la pluja de la tardor que ha fet que hi hagues aigua per tot arreu i la falta dels ocells hivernants ha estat  fluix en quan a ocells. Encara tenim riera  i la dispersió dels ocells encara existeix.
Les  especies que vaig albirar:
1.- Gafarrons
2.- Bitxac
3.- Merla
4.- Gratapalles
5.- Cotxa cuarroja
6.- Tudó
7.- Tallarol cap negre femella  de lluny
8.- Mallerenga blava de lluny
9.- Cadernera
10.- Pardal roquer
11.- Aligot de lluny

Cantaven ben aprop el puput i el colltort

gafarró

mascle de cotxa  cuarroja

merla

cadernera


Gratapalles mascle

Gratapalles femella

Bitxac mascle

Bitxac femella

Pardal roquer 

Tudó


M.Blava

Femella de tallarol cap negre

Ratoner


A les 10.00h enfilavem cap a Castellserà  a la Fira d'Horticultura on ens esperava el Jaume  de Aladrell  per fer un taller improvisat d'Estimaocells.
Ens hi vam posar amb la Minerva i amb algunes families que voltaven per la Fira. Com sempre els nens quedavan meravellats amb els  Estimaocells.



A la tarda  una mica de ciment per  intentar acabar l'arrebossat  de la paret que dóna a la riera. Vam pintar la porta  i vam col.locar un cartell on advertim a tothom que no es poden llençar espècies invasores  a la bassa. Els principals enemics dels reptils i amfibis de la bassa són:
1.- Les carpes o peixos alòctons en general
2.- Els crancs americans
3.- Les tortugues de Florida que per sort ja no es poden comercialitzar 




I per acabar aquest tranquil dia vam fer una nocturna pel la riera amb l'Albert   i vam sentir el gripauet de punts i el gripau corredor.



Vaja un dia complet de fauna , estimaocells i territori.






diumenge, 7 d’abril del 2019

La nit dels amfibis ..... a Manresa !


El dissabte per la nit varem assitir a una activitat que es convocava  a Manresa. De la ma de l'Ajuntament  de Manresa  i  de la Societat  Catalana d'Herpetologia.
La xerrada va ser magnificamet  portada pel Ferran . 
Tambe vaig conèixer l 'Alejandro i un noi de Girona que eren grans experts herpetòlegs. Gent jove però preparada com dic sempre.
Ens van explicar els diferents tipus d'amfibis que podriem trobar aquella nit. Les seves característicques principals   i els seus cants.




Granota verda- Pelophilax perezi

Molt interessant i alarmant  les noves malalties per fongs que degut a la globalització estan patint els amfibis. Amb extincions de  moltes especies  i amb afectació de poblacions senceres.
Això obliga a no tocar ni manipular els amfibis  i fer sempre una observació a distància  i   usar guants si és imprecindible agafar-los.
En aquest sentit el nostre projecte de la Bassa de Cal Pons  ja s'adapta a aquestes noves exigències donat que dos grans vidres espia ens separaran de forma permanent  de la fauna salvatge i en aquest cas dels amfibis.
Un format , el del vidre espia, que permetrà tenir molt aprop els amfibis  i  fotografiar-los.

El que trobés un gripau d'esperons tenia premi ( un pastís) donat que feia molts anys que no en tenien cap cita. També el gripauet de punts puntuava doble ja que feia 25 anys que no se'l trobava a la zona.
Sort que  el meu company  de feina Xavi  ens acompanyava. Es  veï de Manresa i  gran amant dels amfibis . Ens va fer  de guia i vam poder arrivar sense problemes a la gran bassa de la Masia Oller que ens havien adjucat per fer el cens.
Primer  llums apagades i cens auditiu durant 7 minuts i despres cens visual amb les llanternes.
Com sempre jo observant els observadors  i les persones que ens van acompanyar al grup. 

Reinetes albirades pel Pol  que amb una vista d'àliga ho veia tot !!


Reineta meridional  Hyla meridionalis



Gripauet de punts - Pelodyites punctatus (també trobat pel "Pol de la Jungla")


El Toni i el seu fill de 14 anys en Pol. En Pol és un noi  expert en ortòpters ...si si  ...  en insectes ortòpters ...fantàstic  conèixer persones amb aquestes inquietuds. Està clar que el jovent com ell seran el futur de la fauna al nostre territori. 
També ens acompanyava  una jove  una parella de Bacelona l' Edgar i la Mireia amb els  seus dos fills, la Gina  i el Nil ( de dos i tres anys).

Un grup divers però que es complementava. 
El Xavi  feia de  guia i navegador, el Toni portava el seu vehicle tot terreny i  el Pol tenia una vista de linx  i ho veia tot i ho sabia tot. 
La Susi i jo  posavem la  potent llum led i  la càmara de fotos. 
Els nens petits , que per cert  es van portar  fanstàsticament , eren el futur del naturalisme  i per tant també imprescindibles com els seus pares que els portaven a coll.
Un equip   de persones que vam posar nom a un gripuet de punts després de 25 anys de que ningú en fes cap cita. Per tant vam tenir  el premi del descobriment i de la biodiversitat.


Gripauet de punts - Pelodyites punctatus


Moltes coses vaig aprendre aquella nit:

Que els amfibis ho tenen molt negre si no millorem el nostre entorn !!
Que un   nou company d'afició ( i no només de feina)   neixia de   la nit dels amfibis a Manresa. 
Que com li vaig dir al Xavi , no seria l'última vegada que  compartiriem aventures naturalístiques  de territori.
Que si t'agraden els ortòpters , i no només el Fornait ,  has   de seguir endavant  amb les teves il.lusions i no cal fer el que fa la majoria. 
Que  els pares pels fills  naturalistes ho fant tot i els porten on faci falta.
Que les dones pels marits "pirats" com jo també  ho fan tot i els acompanyen on sigui.
Que la joventut del sector universitari amants dels amfibis  ho té complicat. Tenen que treballar fora del país,en concret a Holanda, per la poca demanda laboral que tenen aquests joves biòlegs a Catalunya i rodalies.
Que cal crear la necessitat del sector de fauna a la nostre comunitat  per augmentar la demanda de perfils professionals  d'aquestes especialitats. 
Que potser algú es podria plantejar entre sessió cientifica i cens especialitzats   com   desenvolupar més aquest sector laboralment parlant.
Que si el món científic dels ocellaires tenia aquest  problema  el dels estudiosos dels amfibis no podia ser menys.
Que el  ponent  de la xerrada Ferran Fitó  gran expert en amfibis  i representant de la Societat Catalana d'Herpetologia no coneix el seu President en Joan Maluqer , cosa que no entenc ¿? i no es bo.
Que els pagesos del Bages propietaris de la bassa on vam estar són bona gent i ens van deixar entrar  sense problemes.
Que cada cop pensó més en aquella taxa o qualificació  ecol.lògica  que proposava el visonari Steve West  i que haurien de tenir tots el municipis del món. Potser més que una taxa  hauria de ser un certificat ecol.lògic com es fa actualment amb el reciclatge de residus però  lligat a la protecció de la biodiversitat de cada poble.

A les 23.00 h tornavem als punt de trobada i compartiem  totes les troballes.

Una tarda-nit fantàstica   que ens farà ser millors per fer docència   i sensibilització en el futur Espai de Fauna de Riera  de Vallbona de les Monges.

Però com sempre  dic per posar nom als amfibis calia primer posar nom a  totes les persones  anteriors!!
Gràcies a tots ells i fins la propera!


I com "els bons" surten al diaris  jejejeje  sortim al Regió 7   i també en la versió digital.




Aqui teniu enllaç:

https://www.regio7.cat/manresa/2019/04/09/24-anys-veure-gripauet-punts/537584.html






dilluns, 1 d’abril del 2019

Tot això no va d'ocells o gripaus. Tot això va d'un poble que es diu Vallbona de les Monges !!


Gripau corredor-Sapo corredor-Bufo calamita


Aquest cap de setmana  hem plantat  els nenúfars de la Rosa i el Joan  de Jarditec   de Mollerussa. 
Vàrem fer un intercanvi amb ells....caixes niu a canvi  d'assessorament   i  plantes aquàtiques.


Els nenúfars donaran color  a la superfície  de la bassa  i permetran que hi descansin amfibis i insectes d'aquest nou ecosistema.
Jardiner de nenúfars



  A la  nit una clàssica  sortida nocturna amfíbica   passejant per la riera amb els incondicionals  dels animals (Minerva i Marc).



Després calia  fer de paleta al sostre per tapar part de la façana 



Sempre hem dit que els projectes de fauna necessiten  indispensablement de les persones.  Aquest nou projecte d'amfibis  no és una excepció.
Per posar nom als amfibis cal primer posar nom a les persones. 
Generosos  i compromesos  propietaris l'Eduard i la Pilar estan permeten  a la Comarca de l'Urgell  albirar  un  nou projecte de fauna  diferent i únic. 
Ja comença a prendre forma l'Espai de Fauna de Riera. Moltes persones de la comunitat de Vallbona  estan treballan-t'hi i esperant el seu torn. Ara entraran els pintors  i fusters. Abans hi han treballat  els  habilidosos amb la radial  i el martell percutor. Fins i tot el meu fill  aquest cap de setmana m'ha ajudat a acabar de muntar la barana  reciclada de la deixalleria de Martorell. 



Temps per una cervesa artesana  feta per l'Eduard M.

També el Manu ens ha reservat el gran tronc caigut  de la riera  per fer-lo servir d'escenari. Les retroescavadores es posaran aquest cop al servei de la fauna per transportar aquest gran tronc.



Unes restes de pintura que tenia per casa han permès tapar el color  blau de la piscina interior i fer que el projecte interior comenci a prendre forma.


La Jordina (artista local)  ja està esmolant pinzells i neurones per fer-hi un mural interior. Això rutlla.......la comunitat de Vallbona de les Monges rutlla i avança  per protegir el seu patrimoni faunístic. 
Tot el poble en va ple em diuen...  d'això es tracta, i sobretot  de fer un projecte  on  hi participi tota la comunitat d'un poble. Tothom vol veure les obres i els avenços. De nou la fauna de Vallbona en forma de granotes atrapa veïns i  curiosos   a la Bassa de Cal Pons. Com els Estimaocells aquest serà un projecte  de biodiversitat per protegir i conèixer els amfibis de la zona. També serà un projecte  de reciclatge  com es pot veure. Els artistes i l'art hi tindran també un paper rellevant. Però  sobretot, sobretot aquest  serà un nou i exitós  projecte de comunitat. Un projecte propietat dels veïns i veïnes de Vallbona de les Monges i rodalies.

Sense totes aquestes persones el gripau que comença i acaba  el post no tindria nom o almenys no el tindria de la manera que el tindrà d'ara endavant.

Gripau comú-Sapo común -Bufo spinosus




Uns turistes molts locals veient les instal.lacions de la Bassa de Cal Pons o Espai de Fauna de Riera

Acabo  el post amb aquesta estranya parella  d'Eduards  ( Eduard M. i Eduard V.):   propietari compromès  i naturalista incansable!!


Algú pensava  que tot això  anava d'ocells? o anava d'amfibis? o anava de papallones ?  ..... doncs s'equivocava ,  tot això va de persones  i d'un poble que es diu Vallbona de les Monges!



Marc i Eduard M.


Ramon i EduardM.



Pep Bisbe

Ruben  i Marc


Josep 
Joan 




Ramon Josep




Marc  picant 

Joan

Manu


Jordi 

Eva i Enric

Joseps

Teresa i germana


Alfons





David

Eduard P i companyia

Jordina


Raúl , alias el "droner"

Susi

Lidia i Josep

Xavi ,Maria i Eric

Albert

Quim chispas





Ramon i Eduard