El dissabte per la nit varem assitir a una activitat que es convocava a Manresa. De la ma de l'Ajuntament de Manresa i de la Societat Catalana d'Herpetologia.
La xerrada va ser magnificamet portada pel Ferran .
Tambe vaig conèixer l 'Alejandro i un noi de Girona que eren grans experts herpetòlegs. Gent jove però preparada com dic sempre.
Ens van explicar els diferents tipus d'amfibis que podriem trobar aquella nit. Les seves característicques principals i els seus cants.
Granota verda- Pelophilax perezi
Molt interessant i alarmant les noves malalties per fongs que degut a la globalització estan patint els amfibis. Amb extincions de moltes especies i amb afectació de poblacions senceres.
Això obliga a no tocar ni manipular els amfibis i fer sempre una observació a distància i usar guants si és imprecindible agafar-los.
En aquest sentit el nostre projecte de la Bassa de Cal Pons ja s'adapta a aquestes noves exigències donat que dos grans vidres espia ens separaran de forma permanent de la fauna salvatge i en aquest cas dels amfibis.
Un format , el del vidre espia, que permetrà tenir molt aprop els amfibis i fotografiar-los.
El que trobés un gripau d'esperons tenia premi ( un pastís) donat que feia molts anys que no en tenien cap cita. També el gripauet de punts puntuava doble ja que feia 25 anys que no se'l trobava a la zona.
Sort que el meu company de feina Xavi ens acompanyava. Es veï de Manresa i gran amant dels amfibis . Ens va fer de guia i vam poder arrivar sense problemes a la gran bassa de la Masia Oller que ens havien adjucat per fer el cens.
Primer llums apagades i cens auditiu durant 7 minuts i despres cens visual amb les llanternes.
Com sempre jo observant els observadors i les persones que ens van acompanyar al grup.
Reinetes albirades pel Pol que amb una vista d'àliga ho veia tot !!
Reineta meridional Hyla meridionalis
Gripauet de punts - Pelodyites punctatus (també trobat pel "Pol de la Jungla")
El Toni i el seu fill de 14 anys en Pol. En Pol és un noi expert en ortòpters ...si si ... en insectes ortòpters ...fantàstic conèixer persones amb aquestes inquietuds. Està clar que el jovent com ell seran el futur de la fauna al nostre territori.
També ens acompanyava una jove una parella de Bacelona l' Edgar i la Mireia amb els seus dos fills, la Gina i el Nil ( de dos i tres anys).
Un grup divers però que es complementava.
El Xavi feia de guia i navegador, el Toni portava el seu vehicle tot terreny i el Pol tenia una vista de linx i ho veia tot i ho sabia tot.
La Susi i jo posavem la potent llum led i la càmara de fotos.
Els nens petits , que per cert es van portar fanstàsticament , eren el futur del naturalisme i per tant també imprescindibles com els seus pares que els portaven a coll.
Un equip de persones que vam posar nom a un gripuet de punts després de 25 anys de que ningú en fes cap cita. Per tant vam tenir el premi del descobriment i de la biodiversitat.
Gripauet de punts - Pelodyites punctatus
Moltes coses vaig aprendre aquella nit:
Que els amfibis ho tenen molt negre si no millorem el nostre entorn !!
Que un nou company d'afició ( i no només de feina) neixia de la nit dels amfibis a Manresa.
Que com li vaig dir al Xavi , no seria l'última vegada que compartiriem aventures naturalístiques de territori.
Que si t'agraden els ortòpters , i no només el Fornait , has de seguir endavant amb les teves il.lusions i no cal fer el que fa la majoria.
Que els pares pels fills naturalistes ho fant tot i els porten on faci falta.
Que les dones pels marits "pirats" com jo també ho fan tot i els acompanyen on sigui.
Que la joventut del sector universitari amants dels amfibis ho té complicat. Tenen que treballar fora del país,en concret a Holanda, per la poca demanda laboral que tenen aquests joves biòlegs a Catalunya i rodalies.
Que cal crear la necessitat del sector de fauna a la nostre comunitat per augmentar la demanda de perfils professionals d'aquestes especialitats.
Que potser algú es podria plantejar entre sessió cientifica i cens especialitzats com desenvolupar més aquest sector laboralment parlant.
Que si el món científic dels ocellaires tenia aquest problema el dels estudiosos dels amfibis no podia ser menys.
Que el ponent de la xerrada Ferran Fitó gran expert en amfibis i representant de la Societat Catalana d'Herpetologia no coneix el seu President en Joan Maluqer , cosa que no entenc ¿? i no es bo.
Que els pagesos del Bages propietaris de la bassa on vam estar són bona gent i ens van deixar entrar sense problemes.
Que el ponent de la xerrada Ferran Fitó gran expert en amfibis i representant de la Societat Catalana d'Herpetologia no coneix el seu President en Joan Maluqer , cosa que no entenc ¿? i no es bo.
Que els pagesos del Bages propietaris de la bassa on vam estar són bona gent i ens van deixar entrar sense problemes.
Que cada cop pensó més en aquella taxa o qualificació ecol.lògica que proposava el visonari Steve West i que haurien de tenir tots el municipis del món. Potser més que una taxa hauria de ser un certificat ecol.lògic com es fa actualment amb el reciclatge de residus però lligat a la protecció de la biodiversitat de cada poble.
A les 23.00 h tornavem als punt de trobada i compartiem totes les troballes.
Una tarda-nit fantàstica que ens farà ser millors per fer docència i sensibilització en el futur Espai de Fauna de Riera de Vallbona de les Monges.
Però com sempre dic per posar nom als amfibis calia primer posar nom a totes les persones anteriors!!
Gràcies a tots ells i fins la propera!
https://www.regio7.cat/manresa/2019/04/09/24-anys-veure-gripauet-punts/537584.html
I com "els bons" surten al diaris jejejeje sortim al Regió 7 i també en la versió digital.
Aqui teniu enllaç:
Genial Eduard!!! Petits grans moments que no oblidarem mai.
ResponElimina