dilluns, 25 de febrer del 2019

De papallones amb Joan Carles Hinojosa!


Aquest diumenge passat va ser un  dia fantàstic d'aprenentatge. Vaig passar el dia amb el Joan Carles Hinojosa. Targarí de 26 anys d'edat  biotecnòleg de formació  i genetista lepidopteròleg d'especialització. Realment  em vaig sentir molt  i molt petit al seu costat. Quin gran exercici d'humilitat i realitat intelectual. 
El Joan Carles  està fent la tesi doctoral  sobre la genètica de les papallones.Està dirigit pel Roger Vila  expert lepidopteròleg català  de renom internacional. De fet va ser amb ell  ( amb el Roger) amb qui vaig contactar  primer via email pero donat que esta viatjant per tot el món estudiant papallones em va recomanar amb el seu "alumne " Joan Carles donat que coneixia molt bé les papallones  de la zona. De fet  moltes cites  de papallones  de l'altiplà segarrenc que surten a la Guia de Papallones de Catalunya  són seves.



Una jornada inicialment freda  i sense papallones. Vam anar a les Comes Eugues  per enseyar-li algun lloc on afavorir la presència de papallones i poder fer alguna actuació.
Em va esta explicant les tres fases de qualsevol papallona: oruga, crisàlida i adult ( papallona propiament ).
El Joan Carles desbordava coneixement per tot arreu i amb una curiositat   de juventut sana va anar desconbrint les diferentes plantes de les que s'alimenten les orugues i les flors  ( el nectar) de les que s'alimenten  els adults.

Em va explicar que segurament al Maldanell podríem trobar unes 80  espècies diferentes de papallones  i algunes d'elles endèmiques de la península ibèrica.
Vam trobar alguna oruga que jo vaig tenir que observar amb les ulleres posades. Realment una fauna difícil de veure i observar si no camines al costat d'algun expert com el Joan Carles.

                                          Una petita oruga negre de "no se quina papallona"



Jo sempre he cregut en el model científic i en el veritables científics de cada sector  malgrat jo estic en  una altre disciplina  i per tant no sóc gens científic dins el món de la fauna. Intento ser-ho dins el món de la pericial mèdica que és el meu ofici actual.
Aquesta és la manera d'aprendre bé i ràpid. Ja ho hem fet amb altres disciplines com en el cas del ocells amb el Jordi Baucells o amb el amfibis  de la ma d'en Joan Maluquer.
Hem d'anar de la ma dels millors  i si són joves encara millor perque la il.lusió que hi posen és molt superior.Contagiar passió i emocions  és part del nostre objectiu  i les persones joves estan sobrades d'aquestes qualitats com és en  el cas del Joan Carles.
Em vaig sentir desbordat  de coneixements  i de passió per les papellones. Per desgràcia em rel.laciono molt poc amb gent jove en l'àmbit professional i per tant la jornada amb el Joan Carles va ser una entrada d'aire fresc als meus projectes de fauna.
L'estudi de la genètica de les papallones podria semblar alguna cosa banal i sense sentit per aquells que no hi treballem. Aporta coneixements per classificar correctament els individus. Fenotips semblants poden tenir  genètica molt diferent i a la inversa. L'aparició de noves genètiques en les papallones ens poden donar informació de canvis climàtics anteriors  o  d'altres fenòmens de mil.lions d'anys  enrera.

El dia avançava i entrava la calor i per tant les papallones despertaven  malgrat ser mes de febrer. Les espècies més primerenques  es deixaven veure.


El  Joan Carles revisant orugues del pi blanc



Vam capturar  i alliberar  una Pieris  i una Gonepteryx




Ens vam situar a la parada erma de les Comes Eugues i allà és om vam poder observar el primers exemplars. I aquí serà on farem el proper projecte    de fauna de Vallbona de les Monges : el projecte papallones !!
La parada  erma fa una 2500 metres  quadrats  i està sense llaurar. En Joan Carles va detectar moltes plantes interessants  com l'espantallops que són patognomòniques d'una especie concreta de papallona : la Iolana debilitata. 
Aquí intentarem fer un circuit lineal   en forma de papellona. Hi afegirem  algunes plantes més autòctones i mantindrem les que ja tenim.
En definitiva ja estem entrant en el mon dels insectes de la ma de les  boniques i colorides papallones que ben segur   agradaran a tothom que les visiti.
És un pas  molt important  com a nou proteccionista que sóc donat que estem arrivant a la base de la cadena tròfica i ja sabem   que tots els insectes són importants bioindicadors  del territori.
El projecte amfibis  o  Espai de fauna  de riera-Bassa de Cal Pons avança però  dedicarem   un petit espai de temps  per començar a fer alguna actuació a la "Parada de les Papellones de les Comes Euques". El dur  formigó   de les finestres  i la falta  de recursos econòmics    obliga a fer una pausa.
En aquesta vall ja hi tenim dos observatoris de fauna en cabanes de pedra seca i aquest nou i proper projecte  afegirà valor a la zona. La inestimable ajuda del Ramon Josep  serà indispensable per iniciar aquest projecte. Pagès i coneixedor del territori ens ajudarà a llaurar i fer el dibuix de la papallona a la parada.
Les papallones tenen certes avantatges en comparació als ocells. Són més fàcils d'observar  de forma propera, es poden fotografiar sense grans equips fotogràfics, en concentren en llocs concrets  i  són més acceptades  pel públic en general.
En la línea  de no només  protegir la fauna sinò sobretot d'apropar a tothom aquesta fauna  idearem  sistemes per tenir papallones el major nombre de mesos possibles ( de febrer a novembre) , el major nombre d'espècies possibles  i el màxim nombre d'individus. Sempre sense tocar ni malmetre cap papallona i sense generar molèsties a l'entorn. Com sempre la finalitat és emocionar al visitant i deixar impronta en el seu cervell (modificar conciències).
En Joan em va explicar com per sobre dels 30 graus  de temperatura les papallones moren  i com amb l'escalfament   global de la terra moltes papallones han desaparegut o s'han desplaçat a alçades superiors.

De ben petit amb 5 anys   sortia amb el meu caçapapallones   a caçar papallones.  Anava sempre amb el meu inseparable amic Pep Bisbe. N`hi havia moltes i molt boniques. D'això fa 45 anys i ara ho reprenem  de forma diferent, com els ocells,
Eren altres temps, erem nens ! 
Salut i papallones!

Parada de les Comes Euques i futur  emplaçament   del projecte papallones
















diumenge, 17 de febrer del 2019

Spring is coming !


Avui matí de fotografia a l'observatori de la vinya. Sembla que els ocells tornen poc a poc  i avui he pogut comptabilitzar 7 especies diferentes. Encara no són gaires pero el dia lluminós i el fantàstic color del plomatge dels ocells ha permes fer bones fotos.


La femella de tallarol de cap negre ha posat per nosaltres  mentre feia la toilette.









Les mallerengues carboneres ja entren a les caixes niu i segueixen buidan les menjadores.




Els pinsans , el pitroig  i les merles també ens han visitat 














diumenge, 10 de febrer del 2019

El simpàtic esquirol de Cal Solero !


Aquest dissabte en José Antonio Hurtado ha tornat a Cal Solero. Un dia amb força llum i una llarga sessió fotogràfica han permès fer aquestes fantàstiques fotos.
El protagonista un simpàtic i xafarder esquirol  que fins i tot  ha mirat dins una caixa niu en busca de menjar. Al final però , una saborosa pinya ha servit d'esmorzar.
D´hivernants només el pardal de bardissa. Aquesta any  ni durbecs ni pinsans mecs ens han visitat. Només algun tímid trencapinyes i algun tord d'ala roig han estat fotografiats aquest hivern a Vallbona de les Monges.