Dies endarrera vaig coincidir amb el Josep de Ca l'Ayats a l'observatori de la Bassa de Cal Pons.
En Josep és veï proper de la bassa, de fet una part de l'antiga bassa del Cal Pons va quedar dins el seu jardí de casa on hi va fer una petita piscina per soportar millor els calurosos estius de Vallbona de les Monges.
La petita piscina de Ca l'Ayats a l'esquerra
L'Anna i la Montse són les seves filles i eren de la meva colla o millor dit jo era de la seva colla. Moltes aventures i festes majors vàrem passar junts quan erem nens i no tant nens. Bons moments i bones històries d'amistat i territori.
La colla pessigolla als anys 80
Mentre parlava amb en Josep miràvem a través dels vidres espia (tècnicament anomentas vidres unidireccionals) els ocells que entraven a la bassa.
De nou la màgia del vidre espia es va posar a treballar atrapant aquest cop al Josep, expagès jubilat i coneixedor del territori.
Les seves reaccions també van ser màgiques i les seves inquietuts reveladores. En Josep de sobte va parlar i va dir: amb qui he de parlar per poder tenir en una cabana meva un observatori com aquest!!
En Josep és veí també de la finca del Ramon Josep on tenim el fantàstic observatori de Cal Solero i per tant veu com moltes persones anònimes pugen la muntanya per tancar-se hores i hores dins aquell petit cubicul fet amb fustes reciclades.
Segurament per la seva ment rondava saber perquè aquell perdut espai de bosc atreia l'atenció de tanta gent.
Es evident que en Josep no segueix les xarxes socials i per tant no està contaminat o influenciat per instagrams o face books. És la seva pròpia observació la que va despertar la seva curiositat i ganes de saber. Quan va veure a la bassa de Cal Pons com els ocells no ens veien i s'apropaven just fins la finestra va descobrir la biodiversitat de Vallbona de les Monges...i ell també en volia un tros!!!
cueretes blanques a tocar del vidre unidireccional
En Josep també ha tingut la gran sort de que una caixa niu situada en un tancat seu fos ocupada per l'òliba els últims quatre anys.
Aquest any però les òlibes han saltat de caixa i de la 28 han passat la 36 i no pot disfrutar de la seva presència. En Josep està trist per aquest fet però ja li he explicat que segurament alguna altre parella tornarà a ocupar la seva caixa.
Aquest any dues postes a la caixa 36 una amb sis polls i la sergona amb set.
La comunitat de Vallbona està inmersa ja en el projecte Estimaocells i en tots els projectes de fauna que d'ells en deriven. Això ja no té aturador .... ara ens falta temps.
En Josep i els seus van fer l'any passat un Estimaocells atrets per l'encant d'aquestes figures quasi humanes.
Estimaocells Ca l'Ayats
La custòdia del territori funciona però la custòdia les persones funciona encara millor i el projecte Estimaocells és un exemple.
Per tant quan en Josep va preguntar amb qui tenia que parlar per poder apropar-se a la fauna de les seves finques jo vaig contestar que ja hi estava parlant!
Segurament en Josep quan em demanava tenir un vidre espia per poder veure els ocells no només pensava en ell sinò també en les seves filles Montse i l'Anna..... i evidentment en els seu nets i netes.
Un pagès que vol que el territori i el patrimoni no es perdi i quedi oblidat. Coneixedor de que aquesta nova activitat d'observar ocells per una finestra màgica pot suposar un nou motiu d'interes per les seves cabanes i finques. Potser algun net té interès pels ocells i voldrà tornar a la cabana del seu avi?
Ell ha pogut veure de primera mà la reconversió de la bassa agrícola de Cal Pons en un gran i novedós observatori de fauna. Ha observat i ha comprovat el resultat. Jo evidentment li he posat fàcil (com qui convenç a un Magistrat amb la seva pericial) i li he parlat de les bondats d'aquest projecte i de les seves ramificacions.
Els Joseps visitant les obres de la bassa de Cal Pons
Fent una xerrada amb nens de l'escola de Sant Martí dins l'observatori. Fins a 20 nens van escoltar la xerrada.
Possiblement l'observatori de fauna més gran de la comarca i provincia.
Dit i fet vam sortir de la bassa de Cal Pons i ens vam dirigir a la partida de Santa Llúcia on hi té una petita cabana de pedra sense finestres però estructuralment conservada.
Arrivant al futur observatori de Ca l'Ayats
Entrant per primera vegada a la cabana
Relativament ben orientada a sol de tarda peró amb fondos allunyats i difusos.El sol de matí però potser entri per la finestra.
Entre ametllers i oliveres. Molt aporp de la riera del Maldanell
Sota seu hi pasturen les ovelles
I sense dubtar-ho mans a la feina.
Donat que la cabana no té finestres hem aprofitat la porta per fer la finestra per un observador.La foscor interior de la cabana ens solventa el problema de ser vistos.Un vidre de 70 cm x 40 cm donarà llum a aquest nou espai de fauna.
Un vell i reciclat dipòsit de fibra de vidre de 500 litres serà la nova bassa del Ca l'Ayats. Deixarem un espai perque hi puguin passar vehicles i tractors.
Fàcil d`omplir la bassa.
Aquest nou observatori està situat molt aprop del de Ca la Fina i Cal Antonet.
Com diu l'Andrés amb molt pocs recursos materials peró amb molts recursos humans estem pensant globalment i actuant localment. Amb un cost no superior a 50 euros hem avançat amb aquest nou emplaçament per observar fauna.
Ara només falta que la fauna de Vallbona respongui. Segur que ben aviat podrem posar nom als ocells que hi vinguin. Pero ja sabem que per posar noms als ocells cal primer posar nom a les persones.
Nosaltres ens apropem a la fauna del territori i ho fem a través de les persones (en aquest últim cas amb en Josep de Ca l'Ayats) .
Els estimaocells i els vidres espia ens han ajudat molt a fer-ho i creiem que aquest és un dels nous camins per conèixer, protegir i estimar la biodivesitat que ens envolta.
Aquesta és una nova història de comunitat,territori i estimaocells
i ben segur que no serà l'última!
