Matí de vacances intens per arribar a temps als estudis de la productora la Xarxa a Esplugues de Llobregat. Per poc arribo tard.
Desmuntant el material m'he fet una ferida a la mà i tota la producció del programa buscant una tireta per lo Dr. Viver ...... angoixant el moment.
El directe és difícil, obliga a no perdre pistonada comunicativa i concentrar-se. Els professionals que s'hi dediquen controlen molt bé els tempos i l'espai ....
M'ha agradat com experiència però no ho he trobat fàcil el tema. Quan veiem per la tele aquest presentadors que controlen debats en directe ha de ser realment difícil fer-ho bé.
Fantàstic equip el de la productora ...gent molt jove a les càmeres, a maquillatge i de presentadores.
L'exercici pràctic també complicat malgrat ser especialistes en estimaocells . Tot serveix per aprendre i les situacions estressants et fan aprendre més de pressa i millor.
El projecte Estimaocells m'ha està fent créixer també professionalment en l'àmbit de la comunicació.
El format comunicatiu pericial no permet gestualitat ni molt menys riure o somriure. Cal controlar molt el llenguatge no verbal i no es pot perdre el posat. Això el fa un model comunicatiu gris i més avorrit.
He de dir que m'he trobat còmode en aquest format més improvisat directe televisiu no tan encotillat. He pogut riure i somriure i fins i tot intentar fer broma. De fet les xerrades en públic del tema de fauna m'han obert molt més i m'han permès evolucionar.
Un petit però preparat plató televisiu
Moments de l'entrevista
Previament els haviem enviat fotos i videos, fet que ha permès una entrevista més completa i ha permès ensenyar els estimaocells de Vallbona de les Monges a tothom.
Després de visualitzar les dues gravacions (examen teòric i exercici pràctic) crec que ha sortit prou natural ...
He de dir que m'impressiona haver estat parlant durant quasi 20 minuts en un format televisiu sobre caixes niu i la mallerenga carbonera.
Parlant també de comunitat, territori i Vallbona de les Monges (fins i tot de Vallbonatura 2018 i el Monestir).
Potser el món científic ornitològic hauria de plantejar-se arribar a la població en general amb projectes similars als Estimaocells. Cal perdre vergonyes i adaptar-se al medi per evitar l'extinció.
Al final tant científica és una caixa niu posada damunt d'un Estimaocells com penjada damunt un arbre.
Ho vam intentar el Deltabirding i no ho vam aconseguir....sense comentaris.
Ens calen molts més projectes com aquest per arribar a més gent i millor amb els temes de fauna. Són necessaries més disciplines de coneixement (a part de biologia o medi ambient) per arribar més lluny: educadors socials, psicòlegs, pedagogs,fotògrafs de fauna, comunitat en general ......
De nou moltes gràcies a totes les periodistes (sobretot a la Júlia i la Clara) que avui han amplificat el projecte Estimaocells ...la biodiversitat està en deute amb elles i ells.
Jo els he regalat caixes niu per elles i punts de llibre per tothom....un petit detall.
Us deixo amb les dues entrevistes
http://www.xiptv.cat/ben-trobats/capitol/eduard-viver
https://www.xiptv.cat/ben-trobats/capitol/estimaocells
Els estimaocells agafant embranzida !!.
ResponElimina