El gafarró: En varen passar uns 15 o 20 durant les 1,5 hores que hi vaig estar. Es nota que estan en època d'aparellament. Els mascles, amb un posat xulesc (Cua alçada i ales abaixades), no paraven de cantar.
El verdum: Aquest és el que em pensava que era un Oriol. El vaig veure tan esvelt, amb un color tan viu i amb un plomatge tan perfecte que em vaig deixar portar per l'emoció i vaig pensar en un Oriol.
L' abellarol: Tot el mati vaig sentir el cant dels abellerols i tenia l'esperança que algun es pogués parar en l'arbre sec de darrere la basa. Encara no n'havia fotografiat mai cap. Finalment vaig veure que dos d'ells sobre volaven per damunt del hide i que es paraven en un marge de l'altre costat de la carretera. Vaig sortir del hide i vaig caminar fins a ells amagat darrere els olivers. En un moment donat es van posar en l'arbre sec més elevat del marge però era massa lluny, no els vaig poder fotografiar i van marxar. Com que l'arbre feia pinta de ser un arbre de parada, em vaig amagar darrere una alzinera i vaig esperar, de sobte se'n va parar un i el vaig fotografiar
Quin verdum més bonic.
ResponElimina