El dissabte dia 8 va tenir lloc la jornada sobre com actua el bosc després de l'incendi a càrrec del Marc Castellnou Cap dels GRAF de la Generalitat de Catalunya i Tècnic expert de grans incendis per la comissió Europea.
Organitza Vallbonatura , es a dir la Minerva i el David..... sense ells aquesta fantàstica jornada no hagues estat possible,
A les 10.00h ens congregavem quasi 70 persones al punt d'inici del primer incendi d'aquesta passat estiu i acabariem caminant fins el punt d'inici del segon debastador incendi.
Tots els assitents crec començavem el dia tristos per veure el bosc cremat i pel record dels dos incendis i acabariem pensant tot el contrari al finalitzar la passejada.
A part del Marc com a Master mestre i expert també hi havien altres especialistes ecòlegcs com la Núria de la Fundació Pau Costa.
Marc Castellnou
Núria
Les preguntes van començar i les respostes no van parar fins quasi la una del mig dia.
He de dir que em va impressionar en gran mesura la capacitat tècnica i comunicativa del Marc.
Home de camp pero home de paraula amb una clara missió en aquesta vida : deixar el millor llegat de boscos al nostre poble , al nostre país i al nostre planeta terra per les generacions futures. De coneixements globals i visionaris , persona que parla d'allò que no esta escrit ni tant sols a les últimes publicacions o als llibres. En definitiva un visionari com pocs en el que la selecció de l'espècie ( de la que ell en parla tant) ha fet honor en la seva visió i missió.
Ens va presentar tres espais diferents de l'incendi on es podien veure tres tipus d'incendi diferents amb conseqüencies diferents.
El primer espai analitzat és el bosc sense cremar pero proper a la zona cremada . Com els pins caiguts i trencats per la nevada es converteixen en necessaria matèria orgànica per les noves llavors.
Com les pinyes tancadas són la llavor per nous incendis i s'obriran el dia en que el foc les atrapi.
El bosc clarament calcinat i arrasat per la presència d'arbres de poca qualitat , poca resistència i de poca mida.Una imatge desoladora però ja amb rebrots i noves generacions d'arbres en la seva mínima expressió pero ja presents.
Les actuacions individuals de plantar arbres són una simple anècdota amb més valor divulgatiu i pedagògic que la solució al problema. El mateix bosc es regena ràpidament i en deu anys veurem els canvis positius .
Per entendre un incendi cal entendre la globalitat en la que es produeix aquest incendi.
En aquest punt de l'incendi el Marc ens va explicar al assistents com el bosc es regenera per si mateix i com un incendi és una perturbació natural i necessària per seleccionar les espècies que s'hauran d'adaptar al canvi climàtic que ens està arribant.
Com ell diu, ara tenim un bosc jove que neix i abans un bosc vell que li calia morir i renovar-se. Per tant no cal tallar els arbres cremats i ni molt menys entrar amb maquinària pesada per desforestar el bosc cremat que el que farà és arrassar els nou brots , les llavors i els nous arbres nascuts. L'erosió es multiplicarà amb les pluges al no haver-hi les arrels dels arbres cremats i desertitzarà la muntanya.
El segon model d'incendi és el que es produeix amb arbres més grans i més alts on el que es crema és només el sotabosc, i el foc fa un efecte de neteja.
També es va palar de l'astor que necessita del bosc net per volar i caçar entre els arbres. Per tant cal preservar el arbres alts i que quedi neta la zona intermitja del bosc.
Al final vam arribar al model de bosc ideal amb copa i arbres grans on el foc passa clarament per sota i no crema el arbres.
L'exemple és el bosc on nosaltres hem fet l'observatori de fauna de Cal Solero. El foc va cremar només la part del sotabosc i va afectar en poca mesura els arbres.
Els arbres cremats es descomposen i s'omplen d'insectes dels quals el picot garser en fa el seu àpat. Per tant serà normal un augment de la seva presència en aquests boscos cremats.
La presència de pasturatge com sistema per netejar els boscos es va dir era una de les sol.lucions al problema. En aquest sentit els cabirols i altres ungulats salvatges són un element protector dels incendis. També les ovelles, cabres, caballs, rucs podrien aportar neteja al bosc i per tant menys incendis.
En definitiva cal gestionar correctament el bosc viu i el bosc cremat. Gestionar correctament en moltes ocasions vols dir no fer res i veure com la pròpia natura es regenera de forma natural i espontània.
Si invertim en cuidar correctament el bosc viu no caldrà invertir recursos en apagar els incendis i evitarem desgràcies personals .
Cal netejar i tallar el arbres joves malalts i dolents i deixar el arbres grans , forts i amb bona genètica. L'ús per llenya va prioritzar tallar tots el roures vells i arbres grans deixant un bosc extint i malalt i dèbil.
Els nous incendis es compliquen també pel cos de bombers per la proximitat humana a les grans masses forestals. La presència humana prioritza apagar els focs on hi perill per les persones però en detriment de les gran masses forestals.
Com deia el Marc, el que ens hem de plantejar és què volem i què esperem dels nostres boscos. De quina manera volem disfrutar-los si fent llenya i biomasa i treient un rendiment només econòmic a curt termini o deixar un bosc sa i fort pels nostres fills i per generacions futures.
Acabar donant les gracies al Marc i al cos de bombers que estiu rera estiu vetllen pels nostres boscos, per la biodiversitat que hi viu i per tots nosaltres que el disfrutem.
Amb persones com el Marc Castellnou que corren davant dels incendis per anar més depressa que el foc i que corren per davant de les persones per fer-los-hi entendre els secrets dels boscos podem estar ben tranquils . Moltes gràcies Marc!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada