Aquesta matí tocava observació i fotografia d'ocells com molts dels últims matins. Però avui havia de ser un dia diferent.
Avui ens esperava a l'aparcament del Restaurant el Tallat la Montse de L'Espluga de Francolí.
Recomanada pels nostres amics Pitu i Francesc.
Aficionada a la natura i als ocells avui s'estrenava en un observatori de fauna amb vidre espia. I com no podia ser menys desseguida que s'ha assegut a la cadira de l'aguait ha estat capturada pel picot garser gros. Fins a quatre picots simultanis han improntat a la Montse que ha quedat meravellada del moment.
Amb una òptica curta els ocells quedaven massa lluny en la targeta gràfica
Hem intercanviat òptiques de la càmara i li he deixat el meu 300 mm donat que era compatible amb la càmara que portava. L'aproximació dels ocells ha millorat i encara ha pogut disfrutar més del moment.
En la meva reiterada insistència d'observar als observadors i veure les seves reaccions avui ha estat un dia fantàstic.
Donat que m'he quedat amb la Montse una estona llarga he pogut recuperar aquella funció docent que ja havíem oblidat. Avui he recordat que no hem de deixar de fer aquesta funció i que tenim que reactivar-la i promocionar-la. Si volem enxamplar la base de l'observació de la fauna aquest és l'únic camí.
Si només portem als aguaïts persones ja atrapades sempre serem el mateixos, no evolucionarem i ens dirigirem a l'extinció.
Hem d'ensenyar al mon sencer allò que encara a nosaltres ens emociona i buscar per tot arreu persones encara per emocionar.
Cal perseverar en ser cada cop més i millors. No ens ho hem de quedar per nosaltres o per uns pocs.
Avui ha tocat fer docència a una docent (professora de tecno en una escola d'Alcover) .... tot un repte.
La seva cara de felicitat reflectia el moment . Estava clar que la Montse, com moltes altres persones que han passat pels aguaits, havia estat capturada pels ocells de Cal Solero. Es evident que la predisposició de ser captivat i atrapat en algunes persones és superior que en altres. Fins i tot pot haver-hi algun cas en que la presencia tant propera dels ocells no emociones ....... pero jo encara no l'he conegut.... almenys a Vallbona de les Monges.
El proper repte serà capturar a la seva germana i la seva filla.
El repte continua !!!!
Gràcies per caure al parany dels observatoris de fauna del nostre territori.
Gràcies per recordar-nos el camí que no hem de deixar mai.
Fins la propera Montse !!
Gràcies per crear aquest projecte que fa possible sentir-te tan proper als ocells i que sent tan teu fas arribar a tothom, des dels experts fins als que encara n'hem d'aprendre. Ha sigut una experiència fantàstica, segur que ja n'oblidaré les mallerengues, els pinsans, les cotxes i totes les altres aus que m'has ajudat a identificar. Com tu dius, he quedat atrapada per l'ornitologia!
ResponEliminaMontse, ja crec que estàs atrapada.Ho vaig veure immediatament a l'observatori del Riet Vell amb les teves consultes i la il·lusió visionant aus.
ResponEliminaM'alegro t'ho hagis passat bé, no en tenia cap dubte.
Fins un altra dia . . .
Francesc Font i Pons
Francesc, quina il·lusió el teu comentari! Moltes gràcies per les teves recomanacions. A veure si tornem a coincidir en algun observatori!
Elimina