Un espai on els ocells són abundants i les persones escases !

Dilluns per la tarda  varem fer un tranquil passeig per l'Estany d'Ivars . Vam aparcar just davant del Centre d' Interpretació Cal Sinen.

Els núbols amenaçaven pluja  i els arcs de Sant Martí confirmaven la predicció metereològica.

Recordo perfectament els visitants que ens varem creuar :
Un mare amb dos nenes  i una d'elles portava un salabret ¿?¿?  però  què pretenia agafar amb el salabre  si erem dins un recinte protegit?
Una altre família  amb un pare que sabia tots els ocells  i un fill de cinc anys que no podia identificar bé els ocells per lo petits que es veien.
Un ciclista que sense parar feia voltes al parc...ens va passar tres vegades.
Uns avis sorollosos amb dos nets distrets  també van entrar a l 'observatori.


I nosaltres: la Susi , el Martí i jo ....ah  i els conills.

´

Com és possible recordar  tots el visitants  amb un simple moviment de neurona ...doncs ben fàcil perque en aquell  únic, fantàstic,inmens,preciós i bonic  espai de fauna no hi havia ningú!!

Ens vam dirigir  a un observatori de fauna  fet de formigó  artesanal i canyissar.  Un discret tunel d'entrada hi  permetia l'accés .

Molt ben camuflat i situat pero com sempre,,,, sorpresa..... els ocells eren molt lluny .. massa lluny.

Un cop vam ser dins l'observtari es va posar a ploure.

Els anecs collverd, el capbussó , el bernat pescaire seguien moltt lluny sense emocionar a cap dels observadors.

Les finestres eren de fusta obertes i amb  porticó superior  i per tant els ocells detectaven ràpidament la nostre presència i els nostres moviments.

Hauria estat ben fàcil instal.lar-hi un vidre espia i també col.locar posaders  ben aprop  de la finestra. Com a posader un arbre sec gran que quedés a l'alçada de la finestra. Només amb això ja tindríem els ocells molt més aprop. 

Cal apropar els ocells per emocionar. Cal no molestar-los es evident  però el vidre espia ja compleix aquestes dues funcions:

1.- Permetre observar a curtes distàncies els animals

2.- No molestar  ni ser vistos per la fauna

Un parella de confiades cigonyes observaven els pocs humans  que hi havia en aquell poderos espai d'aigua.

També una planejadora arpella  sobrevolava la zona.

Quan tornavem un estol de gralles  i de gavians ¿?  es dirigien als dormiders  de l'estany , una columna d'arbres secs que fa anys que hi són i que actuen de posaders nocturns per centenars d'ocells. Un espectacle visual i sonor impressionant  i que només nosaltres estavem veient. Un espectacle per altra banda que succeeix cada dia a la posta del sol i per tant previsible i controlable.

Previsible  i controlable per poder ensenyar-ho  a molts més observadors.

Existeixen hides que naveguen i que ja es fa servir en altres altres Parcs Naturals europeus.Ben senzill situar aprop dels dormiders i sense molestar una barca totalment camuflada i amb vidres espies per poder gaudir d'aquest gran  concert de fauna.

En definitiva  un espai amb moltes possibililitats però  molt poc aprofitat.

Per protegir la fauna a gran escala i  de forma universal  cal ensenyar-la  a  gran escala i de forma universal.

Un passeig de tarda a l'Estany d' Ivars.