Us ho deixo l'escrit tal com raja, val la pena!!Fantàstica crònica del nostre amic Francesc a Cal Solero amb aventura metereològica inclosa.
Can Solero 10_08_18
Hola Eduard, et relato l'estada a Can Solero d'ahir,
Ja feia uns dies que no us havia visitat, la darrera vegada el tres d'Agost . . . més d'un mes, com he pogut aguantar?
La trobada al lloc habitual amb puntualitat extrema i m'acompanyes a Can Solero . . . marxes.
Són les 08:36 en que es presenta un Picot Garser G, això pinta bé, i ara que passa. . . silenci absolut no ve rés, òndia!!!
Ara són les 09:13 i es presenta un Gaig jove, encara no te plomes al cap, poc a poc tornen els Picots G.G. i ara mallerengues, grives . . . ja t'ho detallaré tot seguit.
Al principi vaig pensar . . . m'apuntaré les espècies i el nombre aproximat de cada una (la carència era lenta), però no, no vaig poder. . . mica en mica en van anar venint tants que era impossible contar-los . . . sí em vaig apuntar les espècies fins a 18(que detallaré) + l'esquirol + una altra espècie que no vaig poder fotografiar, voltava amagada per la vegetació i no va voler deixar-se veure bé(possiblement una cotxa cua-roja . . . no ho puc assegurar(era fosc . . . i no, no era una Merla).
Detall d'espècies:
- Picot garser gros, molts i moltes vegades.
- Gaig, el jove que vaig poder fotografiar bé i un adult, va ser arribar i marxar(no el vaig poder fotografiar).
- Mallerenga blava, anaven i venien . . . vàries.
- Mallerenga carbonera, anaven i venien . . . vàries.
- Mosquiter de passa, crec que només un i s'hi va estar poquet.
- Gafarró, impossible contar-los, molts, anaven i venien.
- Pinsà, uns quants, també anaven i venien.
- Verdum, no gaires, anaven i venien.
- Tudó, van venir i marxar tot seguit . . ., no van tornar.
- Tórtora eurasiàtica, dues o tres, s'hi van estar poc i no van tornar.
- Griva, principalment crec eren exemplars joves, eren molts 8 . . . 10 . . . 12, impossible contar-los tots de cop i hi van estar molta estona,
- anaven i venien moltes vegades fins que finalment no van tornar.
- Pit roig, poquets 2, 3 o 4, molt elegants, ells fent la seva com sempre.
- Cadernera, algun d'adult i algun de jove . . . es van poder fotografiar fins que van deixar de venir.
- Bosqueta vulgar . . . groga, polida i estilitzada com sempre . . . una o dues, es movien per on les deixaven els altres ocells.
- Mallerenga emplomallada, tres o quatre . . . com sempre venen, mengen i se'n van (vàries vegades fins que ja no van tornar).
- Gratapalles, dos o tres . . . venien intentaven de banyar-se i veure, marxaven.
- Picot verd, va venir, va beure, es va banyar, s'hi va estar una estona i va marxar. Posteriorment el vaig veure passar acompanyat d'un segon(o segona). Ja no van tornar.
- L'esquirol, un, va passar va beure i va marxar . . . li vaig poder fer fotos.
- Astor femella, va venir . . . va beure, banyar-se, hi va estar una bona estona (tota la que ell va voler) i va marxar.
- Aquí parlo de l'ocell que vaig veure i no vaig poder fotografiar dons sempre estava amagat al darrera de la vegetació del voltant.
L'Astor va venir a les 13:12 i s'hi va estar fins les 13:32 . . . posteriorment silenci . . . començava a tronar i llampegar. . .
Em distrec fotografiant abelles(forces abelles) beuen pugen per la roca i marxen, també hi ha alguna vespa(poques que no fotografio), . . .
no sé si aprofitaré cap d'aquestes fotos fetes des de dins de l'observatori amb el 600 mm. , esperava arribessin més ocells però o pels trons o pel astor tot era calma . . .
es pressentia arribar la tempesta.
Finalment a les 15:15 un Picot garser g. s'hi està una mica i marxa . . . comença a ploure, primer poquet, després tempesta, calamarsa . . .
comencen les goteres i a entrar aigua per terra . . . jo estic bé . . . mica en mica les goteres són petits "filets" d'aigua,
al terra 1 dit, dos dits, tres dits i jo m'aparto cap un racó i em preparo per marxar per cames.
Contactats pel telèfon m'ofereixes pujar a buscar-me, et dic que de moment no . . . ho provaré tot sol.
Aprofito que sembla ja plou poc per sortir . . . però. . . ahhh noi!... quin terra! . . . tres dits de fang a les sabates esportives. relliscava molt i molt . . . ,
com vaig poder arribo al cotxe, para de ploure (vaja!...).
Tot torna a la normalitat, arribo a casa content de les fotos obtingudes i pensant que havia d'haver sortit de l'observatori quan els trons em van avisar del que s'apropava. . .
jo volia més . . . no tinc rés al cap . . . la il·lusió et fa fer aquestes coses
Bé, ja t'enviaré alguna foto quan les hagi tractat.
Ha estat una aventura interessat, em val d'experiència, gràcies de tot i fins aviat.
Salut, i feliç diada Nacional de Catalunya.
Francesc Font i Pons
Això si que és explicar una sessió de hide.Molt bona.
ResponElimina